Habroptila wallacii
El rascón de Wallace (Gallirallus wallacii)[1] és una espècie d'au gruiforme de la família Rallidae pertanyent al numerós gènero Gallirallus, anteriorment colocada en el gènero Habroptila. És endèmica de l'illa d'Halmahera en les Molucas septentrionals, pertanyent a Indonèsia. És un au no voladora que habita en els boscs pantanosos, els chapulls i les zones confrontants als boscs. Està classificat com espècie vulnerable en la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El rascón de Wallace va ser descrita científicament pel zoólogo anglés George Robert Gray en 1860. Era l'únic membre del gènero Habroptila (que prové del grec habros, "delicat", "bell", i ptilon, "ploma", i el nom de la seua espècie wallacii li va ser donat pel zoólogo britànic Alfred Russel Wallace). Es coneix solament per un grapat de #espècimen i albiraments confirmats, el més recent en el 2003.[2] Esta espècie podria estar emparentada en el rascón inepto (Megacrex inepta).[2]
Descripció
[editar | editar còdic]És un rascón no volador gran, que medix entre 33 i 40 cm de llarc. Abdós sexes tenen una coloració similar, plomall gris obscur en ales i coa pardo més obscur, anell periocular roig, i pico i pates de color taronja rojós. Les seues parts inferiors són alguna cosa més clares. S'assembla superficialment al calamón comú (Porphyrio porphyrio) i al rascón de Calayán (Gallirallus calayanensis), en els que se li pot confondre. Es diferencia del calamón comú que recentment s'ha descobert que també viu en Halmahera per les seues taques. Es diferencia del rascón de Calayán en que és de major tamany i algunes de les seues taques en diferents.[2][3] De les 26 endèmiques de la regió de les Molucas septentrionals el rascón de Wallace és una de les huit espècies amenaçades.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El rascón de Wallace és autòctona de la zona més remota i densa dels palmerales pantanosos i chapulls de Halmahera, pertanyent a Indonèsia,[5][6] i preferix els hàbitats fronteriços a on els pantans es junten en els boscs i els clars. Les localisacions de la regió a on s'ha avistar són Fanaha, Guanye, Pasir Putih, Sonde, Tewe, i la baïa Weda. Ademés existixen registres de que viu en els pantans de Kao.[4] Està classificat com a espècie vulnerable en una població estimada entre els 2500–9999 individus. Les causes de la seua vulnerabilitat són la seua contínua pèrdua d'hàbitat deguda a l'agricultura, la fragmentació del seu hàbitat, el menut tamany de la seua població concentrada en una regió llimitada, la depredación i la caça.[2][7] El seu comportament sigiloso i esquive en el seu dens hàbitat fa especialment difícil el seu estudi en la naturalea. Per tant se sap poc sobre ell i podria ser més numerós de lo que es creu.[2] La majoria dels palmares pantanosos han segut destruït per a convertir-los en camps d'arròs i piscifactoría. Els natius els cacen en ceps i gossos.[5]
Comportament
[editar | editar còdic]Se sap poc del cicle vital del rascón de Wallace. La seua dieta es compon principalment de brots de plantes i demés matèria vegetal i insectes. També s'alimenten dels talls oberts en les palmeres.[4] Les seues vores són semblades a tamborileos en un crit agut.[5] Crían en parella nidadas d'entre 4 i 5 pollets.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1996). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/334.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Tercera part: Opisthocomiformes, Gruiformes i Charadriiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 43 (2): 231-238. ISSN 0570-7358. Consultat el 27 d'abril de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 . BirdLife International. Consultat el 16 de juny de 2011.
- ↑ Forktail: Journal of Asian Orninthology.20Consultat el 18 de juny de 2011.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (PDF). Bird Base. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2011. Consultat el 17 de juny de 2011.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Ripley, Sidney Dillon (1977). Rails of the World: A Monograph of the Family Rallidae, Boston: David R. Godine, pp. 63, 67. ISBN 087923198x.
- ↑ Sibley, Charres Gald (1990). Distribution and taxonomy of Birds of the World, New Haven, CT: Yale University, pp. 229, 1101. ISBN 0300049692.
- ↑ (PDF). University of Delaware. Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2011. Consultat el 17 de juny de 2011.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Videos, fotos i sons de Gallirallus wallacii en eBird.
- Sons i mapa de distribució de Habroptila wallacii en xeno-vora.