Hércules i els pardals del Estínfalo
Hércules y los pájaros del Estínfalo o Hércules matando a los pájaros del Estínfalo és un oli sobre llenç de l'any 1500 d'Alberto Durero, actualment en el Museu Nacional Germà en Núremberg.[1]
Història
Encara que Durero va eixecutar numerosos gravats de temàtica mitològica i pagana solament va pintar un quadro d'este tema, Hércules i els pardals del Estínfalo, provablement encarregat per Federico el Sabio per a una sala en el castell de Wittenberg, la qual conté atres pintures dels Treballs de Hércules.
Descripció i estil
Hércules, armat en arc i fleches, deixada la seua clava als peus, està a punt de disparar a dos mònstruos alados que apareixen a la seua dreta. El héroe ocupa el centre de l'escena. La seua composició i anatomia provablement deriven de gravats italians, com Hércules i Deyanira d'Antonio Pollaiuolo. Inclús el paisage de fondo seguix eixemples italians, en la seua paleta obscura i els rojos lluents que representen les ciènages mortíferas del llac Estínfalo.
No obstant, en observar als adversaris mitològics s'advertix l'irregular formació humaniste del mestre alemà. Els pardals monstruosos, interpretats com harpías, són ací una mescla de sirenas i aixetas, en caps i torsos femenins, garres i la part inferior de serp o dragó. Provablement procedix d'una descripció de Dante, quí descriu a les harpías com a estranyes criatures híbrides.
Vore també
Referències
- ↑ Lilian H. Zirpolo (25 d'octubre de 2007). Historical Dictionary of Renaissance Art, Scarecrow Press, pp. 199. ISBN 978-0-8108-6424-5.
Bibliografia
- Costantino Porcu (editat per), Dürer, Rizzoli, Milà 2004.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hércules y los pájaros del Estínfalo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.