Gypsophila vaccaria
Gypsophila vaccaria és una espècie de planta en flors pertanyent a la família Caryophyllaceae. És originària d'Eurasia i Macaronesia.
Descripció
[editar | editar còdic]Són plantes anuals, glabras i glaucas. Tallos de 20–50 (–60) cm, ramificados en la mitat superior. Els seus fulls de fins a 80 × 25 mm, ovadas o lanceoladas, freqüentment auriculadas.
El seu inflorescència és subcorimbosa i les seues flors largamente pediceladas. Bràctees escariosas en nervi mig verdoso. Pedicels de les flors centrals de fins a 80 mm. Cáliz de 12–16 mm, cònic, truncat, en 5 ales en els ànguls, freqüentment purpúreo, a lo manco en les dents. Pétals rosats, exertos; llim de fins a 8 mm, crenado, de redonejat a obcordado.
El seu frut és una càpsula subglobosa, inclosa en el cáliz. Les llavors d'al voltant d'1.8 mm, finamente tuberculadas i negres.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén des d'Europa, Àsia Central, Surest Asiàtic i Nort d'Àfrica fins a Madeira i Canàries; Adicionalment, introduïda en Amèrica del Nort, Austràlia i Nova Zelanda. Està present en tota la península ibèrica i Mallorca.
Es troba en les terres cultivades o terrenys incults circumdants, preferentment calcícola; a una altitut de 0-1 800 m s. n. m., sent més rara en les regions en clima humit; cada volta més escassa per causa dels herbicidas, podent haver desaparegut d'algunes províncies. Creix principalment en el bioma templat.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita inicialment com Saponaria hispanica per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary: eighth edition, no. 4, en 1768, actualment és un sinònim d'esta.[2]
Més alvance, seria transferida al gènero Vaccaria per Stephan Rauschert en Feddes Repertorium 73(1): 52, en 1966, nom científic que també és un sinònim actualment.[3]
Posteriorment, l'espècie seria descrita com Saponaria vaccaria per Carlos Linneo en Species Plantarum 1: 409, en 1753, actualment, és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[4]
Ulteriormente seria transferida al gènero Gypsophila per James Edward Smith en Florae Graecae Prodromus 1: 279, en 1809.[5]
- Vejau: Gypsophila
- vaccaria: epítet que deriva de la combinació dels vocablos llatins vacca, -ae; "vaca"; i el sufix arius, -ària, -arium; "relació o pertinença de semblança, parentesc, etc.", a on es referix a que la planta es considerava apetitosa per a les vaques.[1]
Número de cromosomas de Gypsophila vaccaria i tàxons infraespecíficos: 2n = 30.[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: colleja, collejas, collejones, collejón, farols, farolicos, #fel de la terra, herba de la vaca, herba de vaca, jabonera, teta de baca beca, teta de vaca, teta de vaca beca, tomello zalcero, trompa, trompes, trompón.[7]
Galeria
[editar | editar còdic]-
En el seu hàbitat -
Detall dels fulls -
-
Ilustració de l'espècie (baixe la seua basónimo Saponaria vaccaria) en Flora Batava of Afbeelding en Beschrijving van Nederlandsche Gewassen, Jan Kops i Frederik Willem van Eeden, Vol. 18, p. 58, Leiden, 1889.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Espècie: Vaccaria hispanica». Flora Vascular d'Andalusia Occidental. Consultat el 2013-10-28.
- ↑ «Saponaria hispanica» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2025-11-12.
- ↑ «Vaccaria hispanica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-10-28.
- ↑ «Saponaria vaccaria» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2025-11-12.
- ↑ «Gypsophila vaccaria» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2025-11-12.
- ↑ «Cromosomes somàtics de plantes espontànees en la estepa d'Aragó. II».Anals de l'Estació Experimental d'Aula Dei.Saragossa, Espanya:2(1)
- 12–20.
- ↑ «Vaccaria hispanica». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (requerix busca interna). Consultat el 2013-10-28.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Imàgens en Google
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gypsophila vaccaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.