Anar al contingut

Gypsophila repens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gypsophila repens 2.jpg
Gypsophila repens (Gypsophila repens)


Gypsophila repens, cridada comunament alborada, gipsófila, gipsófila rastrera, gisófila o gisófila rastrera, és una espècie de planta en flors pertanyent a la família Caryophyllaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta perenne, cespitosa i glabra. El cep és leñosa, tortuosa i procumbente. Els tallos (3) 5-20 (30) cm, gráciles, ascendents o erectos. Les fulls (4) 7-25 (37) × (0.5) 0.8-3 (5) mm, de lineares a linear-lanceoladas i rarament elíptiques.

Les flors en cims corimbiformes ± laxas; Els pedicels de 2-10 (13) mm. El cáliz (2) 2.8-3.5 (4) mm, hendido fins a al voltant de ½ de la seua llongitut, de lòbuls ovados, subagudos, en una banda púrpura llongitudinal i aquillados en el àpiç. Els pétals (5) 6-8 (8.5) mm i en freqüència escotados, blancs o rosats.

La càpsula 4.5-5 mm, exerta. Les llavors d'1.3-1.6 × 1-1.3 mm, subreniformes i en tubèrculs prominents.[1][2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén les montanyes d'Europa Central i Meridional, i la península balcànica (particularment, en Alemània, Andorra, Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, França, Itàlia, Liechtenstein, Macedònia, Montenegro, República Checa, Polònia i Suïssa).

Adicionalment ha segut introduïda en Amèrica del Nort (particularment, en el nordest i el Mig Oest d'Estats Units, i el este de Canadà).

Creix principalment en el bioma templat.

Creix en pedregales, roquedos i pastures en sols poc evolucionats;preferent en substrat calizo en altures d'al voltant de 600-2 400 m s. n. m..[1][2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Gypsophila repens va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 407, en 1753.[3]

Número de cromosomes de Gypsophila repens i tàxons infraespecíficos: 2n = 34.[1][2]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: alborada, collejas, clavelita, gipsófila, gipsófila rastrera, gisófila, gisófila rastrera, neu d'estiu.[5][6][7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Gypsophila repens». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (requerix busca interna). Consultat el 2025-11-22.
  2. 2,0 2,1 2,2 Castroviejo Bolibar; Aedo Pérez, {{{nom2}}}; Manuel, {{{nom3}}}; Muñoz Garmendia, {{{nom4}}} (1990). «XLIX. Caryophyllaceae», [1], Madrit, Espanya: Real Jardí Botànic i Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 410. ISBN 84-00-06221-3.
  3. «Gypsophila repens» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2025-11-22.
  4. «reclinatus - reptans» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2025-11-22.
  5. «Directrius d'examen TG/262: Gypsophila – Gipsófila». UPOV. Consultat el 2025-11-22.
  6. «Alborada - Gypsophila repens». El Nou Garden. Consultat el 2025-11-22.
  7. «Gypsophila repens». Plntnet. Consultat el 2025-11-22.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]