Guillonea scabra

Guillonea (Guillonea scabra)

Guillonea és un gènero monotípico de planta herbàcea pertanyent a la família Apiaceae. La seua única espècie: Guillonea scabra, és originària d'Espanya.

Descripció

És una herba perennifolia, en cep gros i dens collar de restants fibrosos foliares –de color pardo–. Té tallos de 50-130 cm d'altura, sòlits, estriados, en nucs engrossats, ramificats en la mitat superior. Fulls basals fins a de 50 cm, de contorn triangular, glaucas, molt pelosas, en divisions d'últim orde 1-3(7), lobulado- dentadas, mucronadas, baïnas foliares grans, en llim molt reduït llevat en els fulls inferiors. La inflorescència en umbela principal recia, en (6)7-13(23) ràdios de 4-7(13) cm, hirsutos –en pèls desiguals–, que acaben per depilarse. Bràcteas numeroses, lanceolado-alesnadas, ciliadas, ± reflectixes. Bractéolas lineares, que superen clarament la llongitut dels radis. Pétals oval-lanceolados, en àpiç obtús, incurvado, i cara externa lanosa. Cáliz en dents de 0,6-1 mm, estrets, aguts. Ovari i frut jove tomentosos; estils 2-3,5 mm, curvats. Fruts (6)8-10(12) mm, elíptics; mericarpos en les ales de 2-3(4) mm –les dorsals tan amples com les laterals o més estretes–, d'un castanyer clar, glabras, en les costelles primàries que resalten pel seu marge engrossat i densament mamiloso-peloso.

Distribució i hàbitat

Es troba en xaraés mediterràneus (romerales, tomillares, atochales) o pinades aclarides pels incendis, en substrat calcáreo-arcilloso, fins a magnesífero; en l'I i S de la península ibèrica.

Taxonomia

Guillonea scabra va ser descrita per (Cav.) Coss. i publicat en Notes sur Quelques Plantes Critiques, Rares, ou Nouvelles, ... 110. 1851.

Sinonímia

• Guillonea canescens (Boiss.) Lange
• Laserpitium scabrum Cav.