Guerra entre Abissínia i Adel
La guerra entre Abissínia i Adel va ser un conflicte militar entre l'Imperi etíope i el sultanato d'Adel que va tindre lloc entre 1529 i 1543. Les tropes abisinias estaven formades per les tribus amhara, tigray i agew. Les forces d'Adel, en canvi, les formaven majoritàriament afares, somalí, harla, argobas, àraps, i otomans.[1]
Context
editarl'islam havia aplegat pronte al Banya d'Àfrica procedent de la península àrap, poc despuix de l'hègira. A finals del IX, Al-Yaqubi va escriure que els musulmans vivien a lo llarc de la costa nort de Somàlia.[2] També menciona que el regne d'Adel va tindre la seua capital en la ciutat, sugerint que el sultanato d'Adel en Zeila com el seu centre principal es remontava a lo manco a el IX o X.[2][3] Segons I. M. Lewis, la política esta governada per dinasties somalí locals, que també governarien sobre el similar sultanato de Mogadiscio en la regió de Benadir. Adal història d'este periodo de fundar avant seria caracterisat per una successió de batalles en Abissínia veïna.[3] Ahmed lluitadors utilisava llaços i fleches.[4]
Entre 1529 i 1543, el dirigent militar iman Ahmad al-Ghazi va derrotar a varis emperadors etíope i es va embarcar lo que es va cridar Futuh Al-Habash ("conquista d'Abissínia"), que va posar tres quartes parts de l'Abissínia cristiana baix el poder del sultanato musulmà d'Adel.[5][6] En un eixèrcit principalment compost de somalí, Al-Ghazi i els seus aliats Otomans varen estar a punt d'extinguir l'antic regne etíope.[7] Aixina i tot, els Abisinios varen conseguir assegurar el respal del portugués Cristóbal dona Gama i mantindre la seua autonomia. Abdós bandos varen agotar els seus recursos i els seus efectius, lo que va dur a una contracció d'abdós poders i a una dinàmica regional alterada durant els sigles venidors. Molts historiadors tracen els orígens d'esta guerra en les relacions hostils entre Etiopia i Somàlia.[8] Alguns estudiosos argumenten que este conflicte va provar, a través del seu us en abdós costats, el valor de les armes de fòc com els mosquetes de mecha, canons i arcabuces sobre les armes tradicionals.[9]
Curs de la guerra
editarEn 1529, les tropes d'Ahmad varen derrotar a un contingent etíope major en la batalla de Shimbra Kure. La victòria va supondre un gran cost, pero va reforçar la moral de les tropes d'Adel, proporcionant proves de que podien enfrontar-se al numerós eixèrcit etíope.
Les victòries que varen donar la ventaja als seguidors d'Ahmad varen tindre lloc en 1531. La primera va ser en Antukyah, a on el fòc de canó al començ de la batalla va fer cundir el pànic entre els soldats etíope. La segona va ser el 28 d'octubre en Amba Sel, quan les tropes de l'Iman no solament varen derrotar, sino que varen dispersar a l'eixèrcit etíope i varen capturar insígnies de l'imperi. Estes victòries varen permetre a l'eixèrcit entrar en les terres altes d'Etiopia, a on varen escomençar a saquejar i incendiar numeroses iglésies, incloent Atronsa Maryam, a on descansaven els restants de varis Emperadors.[10] El país va ser saquejat per les forces d'Ahmad, que va destruir varis monuments cristians i va oprimir els territoris no musulmans d'Amhara i Tigray.
Dawit II va morir en 1540 i el seu hereu va ser capturat per les forces d'Ahmad; l'Emperatriu va ser incapaç de reaccionar, ya que es trobava sitiada en la capital. En 1543, guerrilles etíope varen ser capaces de derrotar l'eixèrcit en l'ajuda de l'eixèrcit portugués, que contava en 400 mosqueteros dirigits per Cristóbal dona Gama via Massawa, un port en el Regne Eritreano de Medri Bahri, un port important en l'actual Eritrea. Els 500 mosqueteros varen ser conduïts per Bahri Negassi Yeshaq, rei de Medri Bahri. Yeshaq no solament va proporcionar recaptes i campament als portuguesos, sino informació sobre el territori. El Bahr negus es va unir també a l'emperador Gelawdewos i els portuguesos en la batalla decisiva de Wayna Daga, a on Imam Ahmad va morir i les seues forces es varen dispersar. La força portuguesa-etíop va consolidar la seua victòria emboscant i destruint una segona força baix un dels lloctinents de l'Iman. Açò va donar un va girar a la guerra. L'eixèrcit supervivent va ser forçat a retirar-se d'Etiopia, deixant abdós regnes severament debilitats.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ «Wars in the Horn of Africa and the dismantling of the Somali State».African Studies.University of Lisbon.2
- 89–102.Consultat el 7 de novembre de 2016.
- ↑ 2,0 2,1 (1965) Encyclopedia Americana, Volume 25, Americana Corporation, pp. 255.
- ↑ 3,0 3,1 Lewis (1955). Peoples of the Horn of Africa: Somali, Afar and Saho, International African Institute, pp. 140.
- ↑ Una Democràcia Pastoral per I. M. Lewis
- ↑ Saheed Un. Adejumobi, L'Història d'Etiopia, (Greenwood Prensa: 2006), p.178
- ↑ Encyclopædia Britannica, inc, Encyclopædia Britannica, Volum 1, (Encyclopædia Britannica: 2005), p.163
- ↑ John L. Esposito, editor, L'Oxford Història d'Islam, (Oxford Prensa Universitària: 2000), p. 501
- ↑ David D. Laitin I Said S. Samatar, Somàlia: Nació en Busca d'un Estat (Boulder: Westview Prensa, 1987).
- ↑ Cambridge Va ilustrar atles, Warfare: Renaixença a Revolució, 1492@–1792, per Jeremy Black pg 9
- ↑ "Local History in Ethiopia" [1] archivat en Wayback Machine. (pdf) The Nordic Africa Institute website (accessed 28 January 2008)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra entre Abisinia y Adel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.