Anar al contingut

Guarnició fronteriça i fortificacions de la ciutat de Elvas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Guarnició fronteriça i fortificacions de la ciutat de Elvas

Es designa com a Guarnició fronteriça i fortificacions de la ciutat de Elvas[1] al conjunt històric-cultural classificat com Patrimoni Mundial de la UNESCO en 2012, localisat en la ciutat d'Elvas, en Portugal.[2][3] El lloc classificat va ser fortificado de forma extensiva entre els sigles XVII i XIX, i representa el major sistema de fortificacions abaluartadas del món. En l'interior de les muralles, la ciutat inclou grans casernas i atres construccions militars aixina com iglésies i monasteris. Mentres Elvas conserva vestigis que es remonten al X, les seues fortificacions daten de l'época del restabliment de l'independència de Portugal en 1640. Vàries de les fortificacions, dissenyades pel pare jesuïta neerlandés João Piscásio, representen l'eixemple millor conservat de fortificacions del món en orige en l'escola militar neerlandesa. La declaració de l'Unesco arreplega els següents bens individuals:

Guarnició fronteriça i fortificacions de la ciutat de Elvas
ID Nom i localisació Coordenades Propietat
(ha)
Zona de buffer
1367bis-001 Aqüeducte de Amoreira Plantilla:Coor 0,8148 690 ha
1367bis-002 Centre històric Plantilla:Coor 125,4311 —
1367bis-003 Fort de Santa Luzia i la via coberta Plantilla:Coor 19,7116 —
1367bis-004 Fort de La nostra Senyora de Gràcia
Plantilla:Coor 11,2544 —
1367bis-005 Fortín de Sò Mamede Plantilla:Coor 7,9608 —
1367bis-006 Fortín de São Pedro Plantilla:Coor 1,9843 —
1367bis-007 Fortín de Són Dumenges Plantilla:Coor 12,1989 —

El Centre històric comprén:

Referències

  1. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.«de-2012 Património Mundial - Apresentação i Caracterização». Archivat des d'el [{{{url}}} original], el 4 d'abril de 2015. Consultat el 5 de maig de 2014.
  2. ↑ «a-patrimoni-mundial-1552775 Fortificaçõés de Elvas classificadas Património Mundial dona UNESCO».
  3. ↑ «Pàgina oficial no site dona UNESCO» (en anglés).


Referències