Gruta de Jeita

Gruta de Jeita

La gruta de Jeita (en àrap: مغارة جعيتا), és un compost de dos cavernes de pedra calcàrea càrstica, separades, i al mateix temps interconectadas, comprenent una llongitut total d'aproximadament 9 quilómetros. Les coves es troben en la vall de Nahr al-Kalb en la localitat de Jeita, a 18 quilómetros al nort de la capital libanesa de Beirut. Encara que habitada en la prehistòria, la cova inferior va ser descoberta en 1836 pel reverent William Thomson i la mateixa només pot ser visitada en menuts pots, ya que es troba sumergida en els canals d'un riu subterràneu que abastix aigua potable a més d'un milló de libanesos.

En 1958, espeleòlecs libanesos varen descobrir les galeries superiors de 60 metros per damunt de la cova inferior, estes han segut acoplades en un túnel d'accés i una série de passareles per a que els visitants tinguen l'accés segur sense alterar el paisage natural. La part alta d'esta cova, posseïx l'estalactita més gran del món. Esta part alta està composta d'una série de cambres interconectadas que alcancen una altura màxima de 12 metros.

Ademés de ser un símbol nacional del Líban i un destí turístic per excelència, la gruta Jeita eixercita un paper social, econòmic i cultural important i és finaliste per al concurs de les 7 Noves Maravelles de la Naturalea, per a votar per Internet.

Referències

Qada' (caça) Keserwan" (.pdf). Kesserwan brochure. Lebanese Ministry of Tourism. https://web.archive.org/web/20110516050309/http://download.destinationlebanon.com/destleb/promenade/keserwan.pdf. Retrieved 2010-01-15 "Jeita Grotto vying to make 'new 7 wonders of nature' list". Annahar (Beirut: Annahar). 2008-06-09. http://www.naharnet.com/domino/tn/newsdesk.nsf/0/935A357199501A17C225746300257C53?OpenDocument. Retrieved 2010-01-15