Greyfriars Bobby

Greyfriars Bobby

Greyfriars Bobby va ser un gos de la raça Skye Terrier que es va fer conegut en Edimburc en el XIX per permanéixer junt a la tomba del seu amo, John Gray, fins a la seua mort el 14 de giner de 1872. Un any més vesprada, Lady Burdett Coutts va fer construir una estàtua i una font en el costat sur del Pont George IV per a homenajar-ho.

Es varen fer varis llibres i películes que es basen en la vida de Bobby, incloent la novela Greyfriar's Bobby (1912) d'Eleanor Atkinson i les películes Greyfriars Bobby (1961) i The Adventures of Greyfriars Bobby (2006).

En 2011 Jan Bondeson de l'Universitat de Cardiff va publicar una investigació sugerint que Bobby va ser en realitat un reclam publicitari de les empreses locals de l'época victoriana per a atraure al turisme. Segons l'investigació de Bondeson, Bobby era un gos galliponter entrenat per a permanéixer en el cementeri que hauria segut substituït per un atre ca i, per lo tant, haurien segut dos gossos diferents.

Història tradicional

Còpia a l'albúmina, del que es creu va poder ser Greyfriars Bobby, pertanyent a la colecció de les Galeries nacionals d'Escòcia

Bobby va pertànyer a John Gray, que treballava per a la policia local d'Edimburc com vigilant nocturn, i abdós varen ser inseparables durant aproximadament dos anys. El 8 de febrer de 1858, Gray va morir de tuberculosis. Va ser enterrat en el cementeri Greyfriars, junt a la Greyfriars Kirk (iglésia de Greyfriars), en la Old Town d'Edimburc. Es diu que Bobby, que va viure durant els 14 anys posteriors a la mort de Gray, va passar el restant de la seua vida junt a la tomba del seu amo.

En 1867, pel creixent número de gossos vagabunts, les autoritats de la ciutat varen aprovar una norma que obligava a registrar a tots els gossos d'Edimburc, eliminant a aquells que no ho estigueren. Sir William Chambers (Lord Provost of Edinburgh) va decidir pagar la llicència de Bobby, i li va fer un collar en una placa de bronze en la llegenda "Greyfriars Bobby from the Lord Provost - 1867 - licensed", actualment exhibida en el Museu d'Escòcia.

Bobby va morir en 1872 i va ser enterrat junt a la porta de la Greyfriars Kirkyard, prop de la tomba de Grey, pero no en el mateix cementeri per considerar-se un lloc sagrat.

Història alternativa

En 2011, despuix de cinc anys d'investigació, Jan Bondeson va publicar Greyfriars Bobby: The Most Faithful Dog in the World, la biografia més completa de Bobby fins a la data. En ella es tira per terra el història tradicional per a oferir una versió diferent.

Bar Greyfriars Bobby. Dos hòmens passegen junt a l'estàtua, avall a la dreta.

Com a antecedent, en l'Europa de el XIX hi ha documentats més de 60 "gossos de cementeri". Eren gossos alimentats per alguns visitants i cuidadors del cementeri per a conseguir que feren d'este, la seua llar. La gent pensava: «Oh, pobre gos, esperant junt a la tomba del seu amo». Aixina que ells els mantenien alimentats para, d'esta manera, tindre'ls com a companyia i, aixina mateix, com una bona història que contar-los. En el cas de Bobby, es tractava d'un gos que vagava per les afores del hospital Heriot, aplegant a convertir-se en una nosa per al jardiner del hospital que ho va dur al cementeri. James Brown, el conservador del cementeri, va trobar companyia en Bobby i va començar a alimentar-ho per a mantindre-ho prop. A alguns visitants que varen vore a Bobby els va agradar pensar que permaneixia en llealtat junt a la tomba del seu amo, aixina que varen ser aconsellant a Brown per a construir la «història» de Bobby. En acabant de que un artícul sobre el història de Bobby apareguera en el Scotsman els índexs de visites al cementeri varen aumentar en 100 voltes en persones aplegades de tota Anglaterra i Escòcia. Açò es va convertir en una situació lucrativa per a James Brown i la comunitat local.

Bondeson creu que el Bobby original va morir entre maig i juny de 1867 i que va ser reemplaçat per un gos més jove, perque les imàgens existents mostren un clar canvi d'aspecte. El primer era un mestizo en aspecte cansat mentres que el segon era un Skye Terrier d'aspecte jovial que corria per les afores i que, es conta, barallava en atres gossos. Açò també explicaria la longevitat de Bobby, 16 anys, front als 10-12 anys que solen viure habitualment els 'Skye Terrier.

En la primera història apareguda sobre Bobby es creïa que el seu amo havia segut un pastor, enterrat en el cementeri. Més tart, un erudit cridat Forbes Macgregor, que va escriure una biografia de Greyfriars Bobby, va pensar que l'amo va ser John Gray, un policia local enterrat allí en 1858. Bondeson creu que tampoc té molt sentit que pertanyguera a un pastor, que normalment no usaria un terrier per al pastoreig d'ovelles, ni tampoc que un chicotet terrier s'utilisara com a gos policia.

En el pas dels anys va ser tema de conversació entre els habitants d'Edimburc que coneixien els fets, va haver artículs en periòdics que posaven en dubte el història i inclús, quan Bobby vivia, alguns regidors varen dubtar de la seua història aplegant a debatre-l'en l'ajuntament d'Edimburc. No obstant, la romàntica llegenda de Bobby estava tan arraïlada i era tan volguda que qualsevol revisionisme a lo llarc dels anys va passar casi desapercebut. Jan Bondeson va declarar: "Mai serà possible per a desacreditar el història de Greyfriars Bobby – ell és una llegenda vivent, el gos més fidel del món, i més gran que tots nosatres".

En memòria

Làpida de Bobby en Greyfriars Kirkyard

Una placa commemorativa cap a Bobby en Edimburc.

En 1872, casi immediatament despuix de la mort del gos, l'escultor William Brodie va crear una estàtua de Bobby a tamany real. Va ser encarregada per la Baronesa Burdett-Coutts, una aristócrata local. Esta permaneix enfront de el "Greyfriars Bobby's Bar", situat prop de l'accés sur (principal) a Greyfriars Kirkyard. Es tracta del monument més chicotet d'Edimburc. Va ser restaurat en la seua totalitat en 1985 quan tota la base de granit roig va ser remodelada. Originalment va ser construït com bebedero, tenint una font en la part superior per als humans i una atra inferior per als gossos. Al voltant de 1975, en mig d'amenaces per a la salut pública, es va tallar el suministrament d'aigua, de la mateixa manera que en totes les fonts d'aigua potable d'Edimburc. Poc despuix es varen reblir en formigó abdós conques. Despuix de haver segut embadurnada en pintura groga, presuntament a mans dels estudiants, en la nit de les eleccions generals de 1979, i ser atropellada per un coche en 1984, va ser objecte d'una crítica restauració.

Una làpida de granit roig va ser erigida sobre la tomba de Bobby per la Dog Aid Society of Scotland, i descoberta pel Príncip Ricardo (Duc de Gloucester) el 13 de maig de 1981. Des d'al voltant de 2000, esta ha segut utilisada a modo de santuari, freqüentment coberta en pals (per a que Bobby els busque) i, de tant en tant, en joguets per a gossos, flors etc.

En la làpida està escrit lo següent:

Greyfriars Bobby

Died 14 January 1872

Aged 16 years

Let his loyalty and devotion be a lesson to us all

Existixen visites guiades a la Kirkyard oferides per una série de grups, incloent el Greyfriars Bobby Walking Theatere i la Fundació Greyfriars Kirkyard.

El 25 de setembre de 2009, la BBC va informar de que l'estàtua havia segut objecte d'una forma de "vandalisme". Els manifestants en contra de la construcció d'un camp de gòlf, per part de Donald Trump, havien visitat vàries estàtues en Edimburc, Aberdeen, Glasgow i Stirling reemplaçant els seus rostres pels de Donald Trump i, en alguns casos, també adjuntaven a l'estàtua un joc de pals de gòlf de joguet. El "vandalisme" a l'estàtua de Greyfriars Bobby va consistir en una caraça en la cara de Trump colocada sobre la cara de Bobby.

Llibres i películes

• El llibre Greyfriars Bobby per Eleanor Atkinson, que va embellir en gran medida el història, mostrant un John Gray pastor, conegut com "Auld Jock". La película de Walt Disney de 1961 Greyfriars Bobby: The True Story of a Dog basada en este llibre.
• The Illustrated True Story of Greyfriars Bobby per John Mackay.
• The Adventures of Greyfriars Bobby, Una atra película estrenada en el Regne Unit en febrer de 2006 protagonisada per Oliver Golding i Christopher Lee. Les escenes del Castell d'Edimburc aparegudes en esta película pertanyen al Castell de Stirling.
• Challenge to Lassie (1949), una vella película basada en el llibre de Atkinson, pero substituint a Bobby per Lassie.

• En la película de 1945 The Body Snatcher, el personage de Boris Karloff desentierra els cossos de les tombes. Un d'estos cadàvers és el de John Gray. Bobby intenta evitar que alce el cadàver, pero és colpejat en el cap pel personage de Boris Karloff, i degollat.
• En la série, Where in the World Is Carmen Sandiego?, en l'episodi Little Dog Gone de la tercera temporada, Patty Larceny li posa un collar a l'estàtua de Bobby i li dona una passejada.
• La banda escocesa-canadenca de Celtic-Punk The Real McKenzies va escriure una cançó tribute titulada "The Ballad of Greyfriars Bobby" que apareix en el seu àlbum de 2008 titulat, Off the Leash.
• Existix una referència anacrònica al personage en la comèdia negra britànica de 2010 Burke and Hare.
• En "Jurassic Bark", episodi de la série d'animació Futurama, Seymour espera el restant de la seua vida fòra de la pizzeria a on Fry, el seu amo, treballava, esperant en va la seua tornada. Clar homenage a Greyfriars Bobby i a Hachikō, es considera un episodi inusualment emotiu per a les séries i sitcoms animades en general.

Vore també

• Cas del gos marró
• Hachikō, el gos commemorat en una estàtua en Shibuya, Tòquio

Informació adicional

• Artícul en Edimburc.com
• Ficha en todoperros.com
• The Adventures of Greyfriars Bobby (2005) (pàgina en anglés de la película).