Greu (unitat)
El greu (símbol gv[1]) era el nom original del quilogram, en una versió inicial del sistema mètric utilisada entre 1793 i 1795.
Història
El modern quilogram té el seu orige en els dies previs a la Revolució en França. En 1790, una proposta de l'influent Talleyrand reclamava un nou sistema d'unitats, incloent una unitat de llongitut derivada d'un invariante de la naturalea, i una unitat de massa (llavors cridada pes) igual a la massa d'una unitat de volum d'aigua.[2] En 1791, la Comissió de Peses i Mides, nomenada per l'Acadèmia Francesa de Ciències, va elegir la diezmillonésima part de la quarta part del meridià de París com l'unitat de llongitut, i la va denominar metro.[3][4] Inicialment es va utilisar un valor provisional, basat en l'antic meridià calculat per Lacaille (1740).[5]
En 1793, la comissió va definir l'unitat de massa corresponent a un decímetro cúbic d'aigua destilada a 0 °C, i li va donar el nom de greu.[6] Dos noms suplementaris d'unitats, el gravet (0,001 greus), i el bar (1000 greus), es varen afegir per a cobrir el mateix ranc que les antigues unitats, lo que es traduïa en la següent série decimal d'unitats: miligravet, centigravet, decigravet, gravet, centigrave, decigrave, greu, centibar, decibar, bar.[7][8] La massa d'una unitat de volum d'aigua a 0 °C va ser determinada en precisió per Lavoisier i Haüy (18.841 grans per decímetro cúbic provisional). Es va realisar un prototip del greu en bronze.
Despuix del greu
En 1795 una nova llei va reemplaçar els tres noms (gravet, greu i bar) per un sol nom d'unitat genèric: el gram.[9] El nou gram era igual a l'antic gravet. Es varen afegir quatre nous prefixos per a cobrir la mateixa gama d'unitats que en 1793 (miligram, centigramo, decigramo, gram, decagramo, hectogramo, quilogram, i miriagramo).[10][11] El prototip en bronze del greu va ser renomenat com a quilogram provisional.
Les unitats provisionals varen ser reemplaçades en 1799 per les definitives. Delambre i Méchain havien completat el seu nova medició del meridiano, i el metro final va ser un 0,03% més chicotet que el provisional. D'ahí que el quilogram definitiu, sent la massa d'un decímetro cúbic d'aigua, va anar un 0,09% més llauger que el provisional. Ademés, l'especificació de temperatura de l'aigua va ser canviada de 0 °C a 4 °C, el punt en el que la densitat de l'aigua és màxima. Este canvi de temperatura va afegir un 0,01% de massa al quilogram definitiu.[12][13] En l'any 1799 es va realisar un cilindre de platí, almagasenant-se en els Archius de París, que va servir com a prototip del quilogram definitiu. Este patró es va denominar el "Kilogramme dones Archives", servint d'unitat estàndar de massa del Sistema Internacional de mides durant els noranta anys següents.
Referències
- ↑ Greu
- ↑ Maig de 1790 Proposta de Talleyrand (anglés)
- ↑ Rapport March 17, 1791 Tingues millionth of meridian
- ↑ Informe de l'11 de juliol de 1792: Introducció dels nomenes metro, deci-centi-mili
- ↑ Decret de l'1 d'agost de 1793
- ↑ Informe del 19 de giner de 1793 Nom greu i dm^3
- ↑ Instructions abrégée sur els mesures déduites de la grandeur de la terre et sur els calculs relatifs à leur division décimale, 1793: gravet, bar
- ↑ L'obsoleta unitat bar (1000 kg fins a 1795) no deu ser confosa en la nova unitat de pressió introduïda en 1909 (100 kPa)
- ↑ Acta del 7 d'abril de 1795: gramme
- ↑ Nouvelle instruction sur els poids et mesures, et sur li calcul décimal, adoptée parell l'Agence temporaire dones poids et mesures.
- ↑ «Decrete relatiu als pesos i mides». Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2013. Consultat el 23 de setembre de 2016.
- ↑ L’Histoire Du Mètre, La Détermination De L’Unité De Poids
- ↑ History of the kilogram
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grave (unidad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.