Anar al contingut

Greu (unitat)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Prototype kilogram replica. caps block 0
Una rèplica del prototip del quilogram en la Ciutat de les Ciències i de l'Indústria, París, França

El greu (símbol gv[1]) era el nom original del quilogram, en una versió inicial del sistema mètric utilisada entre 1793 i 1795.

Història

[editar | editar còdic]

El modern quilogram té el seu orige en els dies previs a la Revolució en França. En 1790, una proposta de l'influent Talleyrand reclamava un nou sistema d'unitats, incloent una unitat de llongitut derivada d'un invariante de la naturalea, i una unitat de massa (llavors cridada pes) igual a la massa d'una unitat de volum d'aigua.[2] En 1791, la Comissió de Peses i Mides, nomenada per l'Acadèmia Francesa de Ciències, va elegir la diezmillonésima part de la quarta part del meridiano de París com l'unitat de llongitut, i la va denominar metro.[3][4] Inicialment es va utilisar un valor provisional, basat en l'antic meridiano calculat per Lacaille (1740).[5]


En 1793, la comissió va definir l'unitat de massa corresponent a un decímetro cúbic d'aigua destilada a 0 °C, i li va donar el nom de greu.[6] Dos noms suplementaris d'unitats, el gravet (0,001 greus), i el bar (1000 greus), es varen afegir per a cobrir el mateix ranc que les antigues unitats, lo que es traduïa en la següent série decimal d'unitats: miligravet, centigravet, decigravet, gravet, centigrave, decigrave, greu, centibar, decibar, bar.[7][8] La massa d'una unitat de volum d'aigua a 0 °C va ser determinada en precisió per Lavoisier i Haüy (18.841 grans per decímetro cúbic provisional). Es va realisar un prototip del greu en bronze.

Despuix del greu

[editar | editar còdic]

En 1795 una nova llei va reemplaçar els tres noms (gravet, greu i bar) per un sol nom d'unitat genèric: el gram.[9] El nou gram era igual a l'antic gravet. Es varen afegir quatre nous prefixos per a cobrir la mateixa gama d'unitats que en 1793 (miligram, centigramo, decigramo, gram, decagramo, hectogramo, quilogram, i miriagramo).[10][11] El prototip en bronze del greu va ser renombrado com a quilogram provisional.

Les unitats provisionals varen ser reemplaçades en 1799 per les definitives. Delambre i Méchain havien completat el seu nova medició del meridiano, i el metro final va ser un 0,03% més chicotet que el provisional. D'ahí que el quilogram definitiu, sent la massa d'un decímetro cúbic d'aigua, va anar un 0,09% més llauger que el provisional. Ademés, l'especificació de temperatura de l'aigua va ser canviada de 0 °C a 4 °C, el punt en el que la densitat de l'aigua és màxima. Este canvi de temperatura va afegir un 0,01% de massa al quilogram definitiu.[12][13] En l'any 1799 es va realisar un cilindre de platí, almagasenant-se en els Archius de París, que va servir com a prototip del quilogram definitiu. Este patró es va denominar el "Kilogramme dones Archives", servint d'unitat estàndar de massa del Sistema Internacional de mides durant els noranta anys següents.


Referències

[editar | editar còdic]