Greu (unitat)
El greu (símbol gv[1]) era el nom original del quilogram, en una versió inicial del sistema mètric utilisada entre 1793 i 1795.
Història
[editar | editar còdic]El modern quilogram té el seu orige en els dies previs a la Revolució en França. En 1790, una proposta de l'influent Talleyrand reclamava un nou sistema d'unitats, incloent una unitat de llongitut derivada d'un invariante de la naturalea, i una unitat de massa (llavors cridada pes) igual a la massa d'una unitat de volum d'aigua.[2] En 1791, la Comissió de Peses i Mides, nomenada per l'Acadèmia Francesa de Ciències, va elegir la diezmillonésima part de la quarta part del meridiano de París com l'unitat de llongitut, i la va denominar metro.[3][4] Inicialment es va utilisar un valor provisional, basat en l'antic meridiano calculat per Lacaille (1740).[5]
En 1793, la comissió va definir l'unitat de massa corresponent a un decímetro cúbic d'aigua destilada a 0 °C, i li va donar el nom de greu.[6] Dos noms suplementaris d'unitats, el gravet (0,001 greus), i el bar (1000 greus), es varen afegir per a cobrir el mateix ranc que les antigues unitats, lo que es traduïa en la següent série decimal d'unitats: miligravet, centigravet, decigravet, gravet, centigrave, decigrave, greu, centibar, decibar, bar.[7][8] La massa d'una unitat de volum d'aigua a 0 °C va ser determinada en precisió per Lavoisier i Haüy (18.841 grans per decímetro cúbic provisional). Es va realisar un prototip del greu en bronze.
Despuix del greu
[editar | editar còdic]En 1795 una nova llei va reemplaçar els tres noms (gravet, greu i bar) per un sol nom d'unitat genèric: el gram.[9] El nou gram era igual a l'antic gravet. Es varen afegir quatre nous prefixos per a cobrir la mateixa gama d'unitats que en 1793 (miligram, centigramo, decigramo, gram, decagramo, hectogramo, quilogram, i miriagramo).[10][11] El prototip en bronze del greu va ser renombrado com a quilogram provisional.
Les unitats provisionals varen ser reemplaçades en 1799 per les definitives. Delambre i Méchain havien completat el seu nova medició del meridiano, i el metro final va ser un 0,03% més chicotet que el provisional. D'ahí que el quilogram definitiu, sent la massa d'un decímetro cúbic d'aigua, va anar un 0,09% més llauger que el provisional. Ademés, l'especificació de temperatura de l'aigua va ser canviada de 0 °C a 4 °C, el punt en el que la densitat de l'aigua és màxima. Este canvi de temperatura va afegir un 0,01% de massa al quilogram definitiu.[12][13] En l'any 1799 es va realisar un cilindre de platí, almagasenant-se en els Archius de París, que va servir com a prototip del quilogram definitiu. Este patró es va denominar el "Kilogramme dones Archives", servint d'unitat estàndar de massa del Sistema Internacional de mides durant els noranta anys següents.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Greu
- ↑ Maig de 1790 Proposta de Talleyrand (anglés)
- ↑ Rapport March 17, 1791 Tingues millionth of meridian
- ↑ Informe de l'11 de juliol de 1792: Introducció dels nomenes metro, deci-centi-mili
- ↑ Decret de l'1 d'agost de 1793
- ↑ Informe del 19 de giner de 1793 Nom greu i dm^3
- ↑ Instructions abrégée sur els mesures déduites de la grandeur de la terre et sur els calculs relatifs à leur division décimale, 1793: gravet, bar
- ↑ L'obsoleta unitat bar (1000 kg fins a 1795) no deu ser confosa en la nova unitat de pressió introduïda en 1909 (100 kPa)
- ↑ Acta del 7 d'abril de 1795: gramme
- ↑ Nouvelle instruction sur els poids et mesures, et sur li calcul décimal, adoptée parell l'Agence temporaire dones poids et mesures.
- ↑ «Decrete relatiu als pesos i mides». Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2013. Consultat el 23 de setembre de 2016.
- ↑ L’Histoire Du Mètre, La Détermination De L’Unité De Poids
- ↑ History of the kilogram
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grave (unidad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.