Anar al contingut

Rana temporaria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Granota bermeja»)
granota bermeja (Rana temporaria)

La granota bermeja (Granota temporaria) és una espècie d'amfibi anur de la família Ranidae.[1] És comú en Europa i el noroest d'Àsia. Viu en llocs humits, passa gran part de la seua vida adulta en la terra, i torna a l'aigua només per a escapar quan l'ataquen i per a reproduir-se. Es reproduïxen en primavera. Els mascles criden a les femelles en un particular croar, semblat a un gruñido, i despuix de l'emparellament les femelles posen grups flotants de mils d'ous.

Característiques

L'espècie té un cos més robust i pates més curtes que la granota verda comuna, encara que lo normal és que tinga un tamany menor i és més nocturna, eixint en enfosquir i no sent fàcil d'observar tant pels seus hàbits com per la seua escassea. Les poblacions del sistema Central i les del nort de la península estan en recessió pels canvis produïts en les séquies i canals de rec (eliminació de la cobertura que oferixen les plantes aquàtiques i hormigonado dels caixers) i a la contaminació de les aigües.

Cos d'entre 6-9 cm[2] Té el cap i el morro puntagut i el tímpan chicotet i poc visible. La pupila és elíptica horisontal. Presenta uns plecs en els laterals de l'esquena que són relativament paralels entre sí i visibles. Els membres anteriors presenten tres tubèrculs en les palmes i tenen quatre dits que tenen a la seua volta tubèrculs per baix de cada articulació. L'espècie és molt atractiva físicament i en una gran variació en els colors i en el disseny de les taques, per lo que li l'ha capturat per a aquaris i jardins particulars en estanys, pero preferix les aigües corrents.

Parts inferiors blanquecinas o pardo-groguenc, inclús en tenyides roses en les regions femoral i anal. Gola blanca enlluernant, groguenca o en un retícul grisàceu o obscur que deixa una banda o llínea central més clara.

La part superior sol tindre coloració parda variable anant del pardo obscur-gris negrenc fins a tons rojosos sobretot en els jovenils. L'esquena i els flancs variant de color, d'oliva verda grisa castanyer, castanyer, oliva pardo, grisa, groguenc, o mescla de tons cremosos en llistats en color chocolate. I també poden mimetizarse aclarint i enfosquint-se per a passar inadvertides. En el seu aspecte de fulls morts habita en zones humides en boscs, boscs de ribera, rieres, séquies i canals de rec a on la cobertura vegetal de plantes aquàtiques com el Potamogeton crispus els oferix protecció. La librea pot ser plana, en algunes motas (taques blanquecinas) o inclús presentar una taca en forma de v invertida en l'esquena. Posseïx una taca obscura postocular que es prolonga per l'ull i després de manera més fina fins als narius. Per baix d'esta franja es pot vore una més estreta i blanquecina que recorre la major part del llavi superior. Els membres posteriors tenen franges travesseres més obscures prou paleses. No és desconeguda l'aparició d'inusuals #coloració, tant negres com a rojos, i tornar al blau en l'estació de apareo. Adicionalment, individus albinos es troben en pell groga i ulls rojos.

Les femelles són prou més grans que els machos, que són més esvelts i normalment es queden en els 6 cm, tenint estos els membres anteriors més robusts que les femelles i durant l'época de celosia tenen callosidades nupcials (espuelas) grises o negres en el dit més intern de cada mà.


Crío normalment en aigües més fredes que la granota verda o el sapo comú o el sapo corredor i necessita cursos estables com a rieres o canals de rec en poca corrent i que no desapareguen ràpidament durant la fase aquàtica de taperot. Els taperots poden medir fins a 5 cm de llongitut, i tenen l'espiràcul situat en el costat esquerre. El seu desenroll és més llent que en les espècies mediterrànees per lo que són més freqüents en zones més fredes a on l'aigua permaneix fluint més temps durant l'estació seca, com en àrees de clima atlàntic, montanyes o en el pis supramediterraneo. Localment poden criar en séquies en sifones, abrevaderos de fonts per al ganado, lavaderos, basses i atres instalacions hidràuliques que mantenen una cantitat d'aigua suficient. Les parts superiors dels taperots són rosses, pardas o grises i presenten a voltes tons rojosos o negrencs, sent la zona ventral molt obscura en algunes machas blanquecinas o dorades que també apareixen en la coa. La cresta és alta i s'inicia en la part posterior del cos acabant en un extrem terminat en punta curta i redonejada. La pancha del taperot és prou transparent podent-se apreciar en la majoria dels casos els intestins de l'animal.

Galeria

Vore també

Referències

  1. ↑ Frost, D.R.. « Granota temporaria» (en inglés). Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 6.2.. Nueva York, EE.UU.: Museo Americano de Historia Natural.
  2. ↑ Sterry, Paul (1997). Complete British Wildlife Photoguide, Londres: HarperCollins. ISBN 0 583 33638 8.

Enllaços externs

Commons