Grandiflora (paraula en llatí per a "flor-gran") és un grup de roses modernes de jardí que va ser desenrollat pel creuament d'híbrit de té en roses floribunda. La grandiflora posseïx característiques tant del híbrida de té com de la floribunda. L'idea era crear roses que floriren en la profusió de floribunda, pero en la bellea i varietat de colors de les híbrit de té.

Rosa 'Queen Elizabeth', Lammerts 1954, en el Volksgarten de Viena.

El Dr Walter E. Lammerts va ser un dels primers en obtindre este tipo de híbrits i donar lloc al grup de la rosa Grandiflora.

Uns atres rosalistas varen seguir el camí obert per Lammerts i han produït roses grandifloras tal com Swim, Dr. David Armstrong, Jack E. Christensen, i Tom Carruth.[1]

Característiques

La rosa grandiflora combina les característiques de la floribunda i de la rosa híbrit de té.[2]

La rosa grandiflora és una rosa que té les mateixes característiques de la rosa híbrit de té, pero és una miqueta més chicoteta i en la tendència de produir flors múltiples com la floribunda. La seua abreviatura en els llibres de referència sobre roses és : "gr".[3]

Creixen a una altura de 91 a 152 cm i produïxen entre sis i cincuenta y cinco refillols en un grup en cada brot en forma similar a un candelabro.

Les roses grandifloras florixen en major freqüència que els híbrits i requerixen protecció en el hivern. Són més susceptibles als insectes i les malalties per lo que deuen ser revisades en freqüència per a estos problemes.

Contes per a l'hivern

La rosa grandiflora és una rosa tendra i necessita una miqueta de preparació contra el clima hivernal. La rosa grandiflora deu preparar-se per a l'hivern sent de gran importància en el manteniment de la planta de la rosa any rere any.

Per a açò un dels métodos de protecció del roser consistix en fer apilamiento de terra entorn i sobre la planta en una gruixa d'al voltant de 20 a 30 cm abans de la primera gelada. El sol deu estar humit.

Un atre método de preparació per a l'hivern per a protegir la grandiflora és abonant. Per a això deu escampar-se l'abonament, fulls o atres tipos de matèria orgànica al voltant de la base de la rosa i cobrir tota la planta. No es recomana que s'use palla o fenaç ya que poden atraure rosegadors.

Vore també

Referències

Commons

Bibliografia

  • Emily Nolting, Ph.D. Universitat Estatal de Kansas: Roses (Roses);
  • Robert G. Askew i Ronald C. Smith; Universitat Estatal de Dakota del Nort: Roses (Roses); Abril de 1995
  • Stephen L. Love; University of Idaho Extension: Hardy Roses for Harsh Climates (Roses robustes per a climes durs); decembre de 2009
  • Austin David, Old Roses and English Roses London, Antique Collectors' Club 1997
  • Charles & Brigid Quest-Ritson, "The Royal Horticultural Society Encyclopedia of Roses",
  • André Gayraud, Jardins de roses, éd. du chêne, ISBN 2-84277-041-2
  • Beales Peter, Classic Roses New York, Henry Holt and Company 1997
  • Bengal Rose Society,Wonderful Rose Gardens around the World, Calcutta, Bengal Rose Society Publisher 2000
  • Roseraies et jardins de roses, H. Fuchs in Li Bon jardinier, encyclopédie horticole, prenga 1, La Maison rustique, Paris, 1964, ISBN 2-7066-0044-6.
  • Sunset Walks, Walls & Pati Floors Califòrnia, Menlopark, Lane Publishing Co. 18 th printing 1987
  • Thomas Graham Stuart, The Old Shrub Roses London, Phoenix House 1980
  • Walheim Llance, The Natural Rose Gardner Tucson, Iron Press 1994
  • Welch William C., Antiques Roses for the South Dallas, Taylor Publishing, Co. 1990
  • Wilson Jim, Landscaping with Wildflowers New York, Houghton Mifflin Company 1992
  • Zieslin N., Proceedings of the Third International Symposium on Rose Research and Cultivation Leuven Publisher ISHS 2001
  • Stirling Macaboy, (editor, Tommy Cairns), "The Ultimate Rose Book", Abrams New York, 2007 p. 467
  • « La roseraie de Bagatelle, són histoire et són activité », Bernard Mandô, in Jardins de France, SNHF, mai 2003.