Gran incendi de Meireki
El Gran incendi de Meireki (明暦の大火 Meireki no taika?), també conegut com a incendi Furisode, va destruir entre el 60 i el 70 % de la capital japonesa d'Edo (hui Tòquio) el 2 de març de 1657.[1] L'incendi va durar tres dies i s'estima que 100 000 persones varen perdre la vida.


El fòc va escomençar en el districte Hongō i es va estendre ràpidament per mig de la ciutat pels forts vents que assotaven des del noroest. Encara que Edo contava en una brigada antincendios cridada Hikeshi (火消し, lit. "extinció del fòc"), no tenia la suficient experiència, no estava ben equipada ni tenia els elements necessaris per a enfrontar tal situació.
Durant el segon dia els vents varen canviar de direcció i les flames es varen expandir de les vores del sur cap al centre de la ciutat. Les llars dels vassalls més propencs al shōgun varen ser destruïts pel fòc mentres que este alvançava cap al Castell Edo. Encara que l'edifici principal del castell va ser salvat, la majoria dels edificis i cases dels servents varen ser destruïts. Finalment, al tercer dia el vent va disminuir i lo mateix les flames, pero el dens fum va evitar que es pogueren retirar els cossos i la reconstrucció va escomençar dies despuix.
Sis dies en acabant de que escomençara l'incendi, monges i atres persones varen escomençar a transportar els cossos cap a Honjō, una comunitat a poca distància de les afores de la ciutat. En dit lloc es varen cavar sangues i es varen cremar els cossos. l'Ekō-in (Saló d'oració pels morts) va ser construït en el lloc.
Els treballs de reconstrucció varen tardar dos anys i el shogunat va aprofitar per a reorganisar la ciutat. baix la direcció del Rōjū Matsudaira Nobutsuna els carrers es varen fer més amples i alguns districtes varen ser reemplaçats i organisats. Es va prendre especial consideració en el centre mercantil d'Edo.
Este incendi és un dels desastres més grans de l'història de Japó. El número de morts i la destrucció causada és casi comparable en el Gran terremot de Kantō de 1923 i el bombardeig de Tòquio de la Segona Guerra Mundial.
Llegenda
Es diu que existia un kimono que havia pertanygut a tres jovencitas que havien mort abans de poder lluir-ho, per lo que es va considerar que esta penyora estava malaïda. Este fet va commoure a un sacerdot, qui va procedir a cremar-ho en febrer de l'any 1657. Es conta que al moment de capcionar-ho, un gran vent atizó les flames avivant-les al punt de no poder ser dominades, lo que va donar inici a l'incendi.[2]
L'incendi en la cultura popular
En la série animada de Netflix Blue Eye Samurai, es fa referència al gran incendi en l'octau capítul, al final de la primera temporada.
Referències
- ↑ Blusse, Leonard & Cynthia Vaillé (2005). The Desjima Dagregisters, Volume XII 1650-1660. Leiden
- ↑ Nouet, Noel; Mills, M.; Mills, J. (2013-01-11). Shoguns City, Routledge. ISBN 978-1-136-56508-3. Consultat el 2021-08-31.
Bibliografia
- Sansom, George (1963). A History of Japan: 1615-1867. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran incendio de Meireki» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.