Gran Mogol (diamant)
El Gran Mogol va ser un diamant de gran tamany que es creu va ser descobert al voltant de 1650, provablement en la zona de la mina Kollur, en la regió de Golconda, al sur de l'Índia. El comerciant de joyes francés de XVII Jean-Baptiste Tavernier va descriure el diamant aixina: "La pedra té la mateixa forma que si es tallara un ou per la mitat".[1]
Va rebre el seu nom del emperador mogol Shah Jahan, famós per la construcció del Taj Mahal, i es creu que el diamant Orlov va poder obtindre's de modificar la talla del Gran Mogol.[2]
Història
[editar | editar còdic]
El diamant va ser trobat cap a 1650 en la regió de la mina de Kollur en Golconda, Índia. En bruto pesava 907 ratis (797 5/8 quilats, 159,5 grams) lo que, indiscutiblement ho convertix en el diamant més gran jamai trobat en l'Índia.[1]
La pedra va ser entregada per l'emir Jemla a Sha Jahan, el quint emperador mogol, com a part de la diplomàcia entre abdós famílies.[3][4]
Jemla ho va descriure com "Eixe diamant célebre que generalment es considera incomparable en tamany i bellea".[5]
Un tallador de gemas d'orige veneciano cridat Ortensio Borgio va ser l'encarregat de polir la pedra. Es creu que el diamant posseïa vàries inclusions. Rebujant l'idea de tallar el diamant en vàries pedres fines, Borgio va decidir abordar el problema de les inclusions polint-ho fins que desaparegueren els defectes indeseados. Per a horror de l'emperador, el treball de Borgio va tindre resultats molt pobres, incloent una gran pèrdua de pes. Shah Jehan li va perdonar la vida a Borgio, imponent-li a canvi una multa de 10.000 rúpies (tot els seus diners) per a castigar la seua ineptitut. Originalment es creïa que esta història es referia al Koh-i-Noor, pero investigacions posteriors semblen indicar que, en realitat, es referix a esta pedra.[6]
Al voltant de 1665, el fill de Shah Jahan, Aurangzeb, va mostrar la pedra al famós joyer i viager francés Jean-Baptiste Tavernier. En aquell llavors, Tavernier va escriure en el seu llibre Els Sis Viages: «La primera peça que Akel Khan (Guardià Principal de les Joyes del Rei) va posar en les meues mans va ser el gran diamant, que és de talle de rosa, redó i molt alt. En la vora inferior té un llauger clavill i un chicotet defecte. La seua aigua és fina i pesa Plantilla:Frac ratis, lo que equival a 280 dels nostres quilats, sent el rati Plantilla:Frac de quilat».[7]
Es va donar per perdut despuix de la conquista i el saqueig de Delhi, protagonisat el 20 de març de 1739 per l'eixèrcit persa de Nadir Shah, quedant possiblement el seu parador a partir de llavors lligat a l'història del diamant Orlov.[2]
La majoria dels estudiosos moderns estan convençuts de que el Gran Mogol és en realitat el diamant Orlov, que hui forma part del ceptre imperial rus de Catalina la Gran en l'Armería del Kremlin.[8]
En la cultura popular
[editar | editar còdic]- La novela de Sir Arthur Conan Doyle, "El signe dels quatre, conta l'història del exconvicto Jonathan Small, qui furta un tesor que conté el Gran Mogol dos voltes: una en 1857 i una atra en 1888, per a després tirar-ho al riu Támesis abans de ser capturat per Sherlock Holmes i la policia.
- En la novela de ciència ficció de 1898, "Edison conquista Mart, el Rei de Tailàndia crea el Gran Mogol per a finançar l'invasió de Mart.
- L'escritor bangladesí Qazi Anwar Hussain va utilisar la pedra en els seus escrits. El seu personage fictici més famós, Masud Granota, troba el diamant i atres materials històrics en el llibre "T'ame, amic". L'història tracta sobre la busca dels materials i l'enfrontament als perills.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Spring 1941, Important Diamonds of the World - The Great Mogul; Star of South Africa (or Dudley), Robert M Shipley, p. 143, 2pp.
- ↑ 2,0 2,1 «Orlov Diamond» (en en). InternetStones. Consultat el 22 de setembre de 2025.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«George John Younghusband - The jewel house : an account of the many romançades connected with the royal regalia, Page 9». Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2020. Consultat el 14 de novembre de 2012.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Great Mogul Diamond &#; Antique Jewelry University». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2012. Consultat el 14 de novembre de 2012.
- ↑ Orpen, Mrs. Goddard. Stories about Famous Precious Stones Boston: D. Lothrop Company, 1890. pp. 204
- ↑ Koh-i-Noor: Six myths about a priceless diamond, BBC News..
- ↑ Streeter, Edwin W. The Great Diamonds of the World: Their History and Romançada London: George Bell and Sons, 1882. pp. 69-72
- ↑ Koh-i-Noor: Six myths about a priceless diamond, BBC News..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Mogol (diamante)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.