Gran Deesa de Teotihuacán

La Gran Deesa de Teotihuacán (o Dòna Arrapa de Teotihuacán) és una proposta interpretativa, sobre una deïtat de la civilisació precolombina de Teotihuacán, en lo que hui és l'Estat de Mèxic.
Descripció
Didgure Pasztory[1] va aplegar a la conclusió de que les sifres representen una deesa de la fertilitat i de la vegetació que era una precursora de la deesa asteca, molt més tardana Xochiquetzal. En 1983, Karl Taube la va batejar a esta deesa com la " dòna arrapa de Teotihuacán". La descripció més neutral d'esta deïtat com la "Gran Deesa" des de llavors ha guanyat adeptes.
La Gran Deesa ha segut identificat en atres llocs distints a Tepantitla, entre ells Teotihuacán, en les instalacions de Tetitla, el Palau dels Jaguars i el Temple de l'Agricultura, aixina com en varis bucs.[2]
La Gran Deesa
En els murals de Tepantitla i Tetitla, la gran deesa du un tocat marc que inclou la cara d'un pardal vert, identificat generalment com una lechuza o un quetzal.[3] Ella es mostra entre vàries aranyes i en una coloració del seu cos de color groc, un atre element distintiu d'atres deïtats mesoamericanes. La seua característica més distintiva és una peça nassal que consta d'una barra rectangular en tres círculs. Immediatament baix d'esta barra pengen tres o cinc "claus". Els claus exteriors es curven cap al centre, mentres que el clau mig apunta cap a avall.
En la representació del compost de Tepantitla, la gran deesa apareix en vegetació que creix del cap, tal volta un arbre del món[4] o flors alucinógenas de Gloria del Matí.[5] Les aranyes i palometes apareixen en les gotes de la vegetació i l'aigua de les seues branques i fluïxen per les mans de la Gran Deesa. L'aigua també sembla ser que fluïx des de la seua part inferior del cos. Varen ser estes moltes representacions d'aigua que varen dur a Cas a declarar que es tractava d'una representació del deu de la pluja, Tláloc.
Per baix d'esta representació, separada d'ella per dos serps que una representa a Quetzalcoatl i al costat esquerre es troba una peça nassal rectangular en tres círculs i immediatament si són cinc chicotets claus i es curven cap a dins i el clau mija és més gran apuntant cap a baix en una tonalitat de color roig les dos representacions de Quetzalcoatl i l'atra suposta serp dels claus són de color vert i no estan entrellaçades la serp de Quetzalcoatl semblara que està surant i un Tauler de talús, que mostra una entrada en unes escales anant cap a avall i les atres terminen dins de lo que serà la piràmide en estil tauler talús i en l'entrada de la piràmide hi ha una escena d'una image que representa el calendari o el deu de la mort, la piràmide entre els espais que correspon al tauler estan plens de vegetació i en les espais de la piràmide es poden apreciar cares humanes o sacerdots i alado esquerre es troba la deesa o deu en un tamany al de la piràmide talús tauler que es deriven d'una montanya en la part inferior de l'escena. Cas interpreta esta escena com el regne més allà de Tláloc, encara que esta interpretació també ha segut qüestionada.
Vore també
Referències i notes de peu
- Bibliografia
- Furst, Peter (1974). "Morning Glory i la Deesa Mare en Tepantitla, Teotihuacán: Iconografia i analogia en l'art precolombí". . En Norman Hammond (ed.), Arqueologia mesoamericana: nous enfocaments . actes d'un simpòsium sobre l'arqueologia mesoamericana en mans de l'Universitat de Cambridge Centre d'Estudis Llatinoamericans, agost de 1972. Austin: University of Texas Press . pp 187-215. ISBN 0-292-75008-0 . OCLC
- Headrick, Annabeth (1977). La Trinitat Teotihuacán: l'estructura sociopolítica de l'antiga Mesoamérica Ciutat . University of Texas Press . ISBN 0-292-71665-6 .
- Kappelman, Julia G. (2002). «Mesoamerican Art - Teotihuacān» (ART347L course syllabus and notes). Precolumbian Art and Art History. Department of Art & Art History, University of Texas at Austin. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2007. Consultat el 15 de setembre de 2007.
- Miller, Mary , i Karl Taube (1993). Els deus i símbols del Mèxic antic i els mayas: un diccionari ilustrat de la religió mesoamericana .Londres:. Thames and Hudson ISBN 0-500-05068-6 . OCLC 27667317 .
- [enllaç trencat] disponible en ; vore el historial i la [//web.archive.org/web/2/http://digitalcommons.libraries.columbia.edu/dissertations/AAI7417891/ última versió). última versió]).
- Pasztory, Esther (1971) (PhD thesis). The Murals of Tepantitla, Teotihuacān. Columbia University.
- Pasztory, Esther (1977). "The Gods of Teotihuacān: A Synthetic Approach in Teotihuacān Iconography". En Alana Cordy-Collins i Jean Stern (eds.). Pre-Columbian Art History: Selected Readings. Pal Alt, CA: Peek Publications. pp. 81–95. ISBN 0-917962-41-9. OCLC 3843930..
- Paulinyi, Zoltán(2006).«The “Great Goddess” of Teotihuacān: Fiction or Reality?».Ancient Mesoamerica.Cambridge University Press.London; New York:17(1)
- 1–15.ISSN 0956-5361.doi:10.1017/S0956536106060020.
- Schele, Lindo (1996). "Els Olmecas de Montanya i la creació d'arbres en la cosmologia mesoamericana". En. El món olmeca: El ritual i la governació . Catàlec d'una exposició celebrada 16 de decembre de 1995-25 de febrer de 1996 en el Museu d'Art de l'Universitat de Princeton, i el 14 abril a 9 de juny de 1996 en el Museu de Belles arts de Houston (pany d'edició, distribuïts en 1996 per Harry N. Abrams, © 1995 ed.). Princeton, NJ: El Museu d'Art, Universitat de Princeton, en associació en Harry N. Abrams (Nova York). pp 105-119. ISBN 0-8109-6311-6 . OCLC 34103154 .
- Taube, Karl(1983).«The Teotihuacān Spider Woman».Journal of Latin American Lore.UCLA Latin American Center.Los Angeles:9(2)
- 107–189.ISSN 0360-1927.
- Uriarte, María Teresa(2006).«The Teotihuacān Ballgame and the Beginning of Clave».Ancient Mesoamerica.Cambridge University Press.London; New York:17(1)
- 17–38.ISSN 0956-5361.doi:10.1017/S0956536106060032.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Diosa de Teotihuacán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.