Grallaria gigantea

tororoí jagant (Grallaria gigantea)

El tororoí jagant (en Colòmbia) (Grallaria gigantea), també conegut com chululú jagant o gralaria jagant (en Equador), és una espècie d'au paseriforme pertanyent al numerós gènero Grallaria de la família Grallariidae, anteriorment inclós en Formicariidae. Rara i un tant enigmàtica, solament habita en Colòmbia i Equador. És presumiblement parent propenc del similar tororoí ondoso, G. squamigera, que es reproduïx més al sur. Té tres subespecies, una de les quals podrien estar extinta.

Descripció

G. gigantea és, com el seu nom indica, un tororoí de gran tamany. La seua llongitut promig és de 24 a 28 centímetros i fins a 300 grams de pes, #lo que fa que siga en facilitat la més pesada de tots els pardals clamadores – el seu rival més propenc, el hued-hued castany no excedix els 185 grams de pes. Té l'esquena, les ales i la coa de marró oliva obscur. La part superior del cap fins al coll és pàlit a mig gris. El plomall restant és pardo rojós profunt. Les plomes de la gola i el pit estan vorejades de negre, #lo que resulta en un barrado obscur en estes regions. El pico és obscur, fort i pesat, els ulls són igualment obscurs, mentres que les pates i els peus són de color gris.

El cante consistix en trinats ràpits de to baix, al voltant de 14-21 notes per segon. Estes són mantingudes varis segons, durant els quals eleven en el to i es tornen més forts. Els trinats es repetixen despuix d'una pausa d'uns pocs a prop una dotzena de segons, que varia de forma irregular a lo llarc de la llongitut de la cançó.

El tororoí ondoso (G. squamigera) és una miqueta més menut, en un to pàlit a la regió malar i la pancha més groga. La seua vora és difícil de distinguir, pero en lloc de la simple separació despuix d'un temps, termina en alguns trinats adicionals, separats per pauses de llongitut creixent.