Grace (adorn musical)
Una nota grace o nota de gràcia és un tipo de notació musical que representa diversos tipos d'adorns musicals.[1] Per lo general li l'imprimix en tipografia més chicoteta per a indicar que no és un element essencial des d'un punt de vista melòdic i harmònic. Quan expressada en forma aïllada, una nota grace aïllada per lo general representa una acciaccatura. Quan li les escriu en grups, les notes grace poden ser interpretades com indicant diverses classes diferents ornaments, depenent de l'interpretació.
Notació
[editar | editar còdic]En notació musical, una nota de gràcia es distinguix d'una nota estàndar pel tamany de la tipografia. Una nota grace es representa per mig de l'impressió en un tamany molt més chicotet a l'utilisat per a imprimir una nota estàndar, a voltes en una barra oblicua travessant el refillol de la nota (si hi ha dos o més notes grace, pot escriure's una barra oblicua sobre el refillol de la primera nota pero no de les notes grace subsecuentes). La presència o absència d'una barra oblicua en el refillol d'una nota a sovint s'interpreta com indicant l'intenció d'una acciaccatura o appoggiatura, respectivament.
Les obres d'alguns compositors, especialment Frédéric Chopin, a voltes contenen llarcs grups de notes impreses en el tamany més chicotet que es reserva per a les notes grace simplement per a indicar que el lapsus de temps requerit per a eixecutar a estes notes com una unitat és un aspecte subjectiu que deu decidir el músic que eixecuta la peça. Estos grups de notes escrites en tipografia chicoteta poden estar o no acompanyades per una nota principal, i per lo tant poden o no ser considerades com a notes grace en el seu anàlisis.
Funció
[editar | editar còdic]Una nota de gràcia representa un ornament, i distinguir si una nota de gràcia singular determinada deu tocar-se com apoyatura o acciaccatura en la pràctica interpretativa d'un periodo històric dau (o en la pràctica d'un determinat compositor) sol ser objecte d'animat debat. Açò es deu a que es deu basar en relats lliteraris i interpretatius de la pràctica d'interpretació en aquells dies ans que s'implementara la gravació d'àudio, i inclús llavors, solament la gravació personal o autorisada d'un compositor podria documentar directament l'us.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Music Notation: Theory and Technique for Music Notation (Berklee guide). Mark McGrain (1991) 216 pag. ISBN 9780793508471, ISBN 978-0793508471
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grace (adorno musical)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.