Governació de Basora
Basora (en àrap, البصرة) és una de les díhuit governacions que conformen la república d'Iraq. La seua capital és l'homònima Basora. Ubicada en l'extrem sur del país, llimita al nort en Vaig donar Car i Mesena, a l'est en Iran, al sur en el golf Pèrsic i Kuwait, i a l'oest en Mutana. En 2 532 000 habitants en 2011, és la tercera governació més poblada, per darrere de Bagdad i Nínive. En Basora es troba també la ciutat i important port d'Um Kasar.

Història
En 1920, despuix de la derrota de l'Imperi otomà en la Primera Guerra Mundial, el Regne Unit es va fer càrrec dels antics valiats otomans de Basora, Bagdad i Mossul, que junts havien format la regió històrica de Iraq Arabi o Iraq Babeli, i ho va cridar el mandat britànic de Mesopotamia. El mandat va ser succeït pel Regne d'Iraq en 1932.[1]
La ciutat de Basora havia sofrit considerablement durant la guerra en Iran i el bombardeig aliat, i en 1991 durant la guerra del Golf, la governació es va aventurar en un alçament en acabant de que Estats Units els prometera ajuda. Segons la llegenda popular, es va iniciar en Basora per soldats enujats, els qui varen disparar a un retrat públic jagant de Sadam Huseín.[2] El respal massiu en els carrers va seguir, cridant lemes, eixecutant a membres del partit Baaz, líders i policia secreta, i destruint imàgens i monuments de Sadam Huseín. Els participants esperaven el respal de les tropes nortamericanes. pero l'eixèrcit aliat en eixe moment estava ocupat, a pesar de que la 24.ª Divisió d'Infanteria estava estacionada a pocs quilómetros de la ciutat. La ciutat de Basora no va sucumbir completament als rebels; un contraatac d'uns 6.000 lleals de la Guàrdia Republicana va resistir a 5.000 desertors de l'eixèrcit iraquí.[2] Despuix d'uns tres dies, la Guàrdia Republicana va escomençar a prendre el control, destruint "tot lo que tenien davant", matant a molts dels rebels en els carrers i portant a terme eixecucions massives en les places públiques.
Des de 2003, la governació va ser un dels centres de guerra durant l'invasió de britànics i nortamericans durant la guerra d'Iraq. La Batalla de Basora va tindre lloc entre el 23 de març i el 7 d'abril entre les forces britàniques de la 1.ª Divisió Blindada baix el mando del major general Robin Brims, i les forces iraquí baix el mando del general Alí Hasán al-Mayid.[3] Gran part del combat més intens de la guerra va tindre lloc en la província en les semanes següents. Varis brots de violència entre iraquí seculars i musulmans chiís varen esclatar en estiu de 2006, i en setembre de 2007, les tropes britàniques es varen retirar a l'aeroport de Basora i es varen retirar per complet de la ciutat en decembre de 2007.[3] Seguint l'eixemple de la Regió Autònoma del Kurdistan en el nort d'Iraq, Basora ha propost unir-se en les governacions de Vaig donar Car i Mesena com una regió autònoma. El 15 d'octubre de 2005, 691.024 persones, un 96,02%, varen votar a favor d'una nova constitució.
Durant la guerra del Golf, part de Kuwait va passar a formar part de la governació de Basora, rebent el nom de districte de Saddamiyat al-Mitla'.
Població
| Any |
|---|
| Població |
Font: 1
Referències
- ↑ Sassoon, Joseph (2011-12-12). Saddam Hussein's Ba'th Party: Inside an Authoritarian Regime, Cambridge University Press, p. 17. ISBN 978-1-139-50392-1.
- ↑ 2,0 2,1 Goldstein, Eric (1992-01-01). Endless Torment: The 1991 Uprising in Iraq and Its Aftermath, Human Rights Watch, p. 45. ISBN 978-1-56432-069-8.
- ↑ 3,0 3,1 Mockaitis, Thomas R. (2013-08-15). The Iraq War Encyclopedia, ABC-CLIO, p. 50. ISBN 978-0-313-38063-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gobernación de Basora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.