Anar al contingut

Govern i política de Chipre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El govern de Chipre s'organisa d'acort en la Constitució de 1960 que va repartir el poder entre les comunitats grecochipriota i turcochipriota.

En 1964, els turcochipriotas es varen retirar del govern. En 1974, Turquia va conseguir el control de la tercera part del territori, al nort del país, creant poc despuix la República Turca del Nort de Chipre.

En 2004 una iniciativa de l'Organisació de Nacions Unides (ONU) va buscar l'entrada del país unificat en l'Unió Europea; no obstant, la negativa de la partix sur no va permetre l'integració, lo que va dur a que solament esta part de l'illa ingressara de ple en l'UE.

Despuix de quinze dies en el govern, el llavors president Níkos Anastasiádis va aprovar el 16 de març de 2013 un rescat bancari per a Chipre que incloïa una penalisació propenca al 7% dels depòsits bancaris,[1] lo que va produir numeroses reaccions en tota Europa.[2]

Actualment l'independent Níkos Christodoulídis governa el país des del 28 de febrer de 2023.

Ministeris

[editar | editar còdic]

Els ministres formen el Consell de Ministres, que inclou a atres membres que podrien no estar llistats, i és un cos colectiu independent en poders autònoms.[3]

  1. Ministeri d'Agricultura, Desenroll Rural i Mig ambient, ministre: Petros Xenophontos.
  2. Ministeri d'Energia, Comerç i Indústria, ministre: Giorgos Papanastasiou.
  3. Ministeri de Transport, Comunicacions i Obres, ministre: Alexis Vafiades.
  4. Ministeri de Defensa, ministre: Vasilis Palmes.
  5. Ministeri d'Educació, Deports i Joventut, ministra: Dr. Athena Michaelidou (no formava part dels ministeris originals, va ser creat despuix dels Acorts de Londres i Zuric).
  6. Ministeri de Facenda, ministre: Makis Keravnos.
  7. Ministeri d'Assunts Exteriors, ministre: Constantinos Kombos.
  8. Ministeri de Salut, ministra: Popi Kanari.
  9. Ministeri de l'Interior, ministre: Constantinos Ioannou.
  10. Ministeri de Justícia i Orde Públic, ministra: Anna Prokopiou.
  11. Ministeri de Treball i Seguritat Social, ministre: Yiannis Panayiotou.[3][4]

Viceministerios

[editar | editar còdic]
  1. Viceministerio de Transport Marítim, viceministro: Marina Hadjimanoli
  2. Viceministerio de Turisme, viceministro: Costes Koumis.
  3. Viceministerio d'Investigació, Innovació i Política Digital, viceministro: Nicodemos Damianou.
  4. Viceministerio de Benestar Social, viceministro: Marilena Evangelou.
  5. Viceministerio de Cultura, viceministro: Vasiliki Kassianidou.
  6. Viceministerio de Migració i Asil Internacional, viceministro: Nicholas A Ioannides.[4]

Poder llegislatiu

[editar | editar còdic]

La Cambra de Representants (en griego: Βουλή των Αντιπροσώπων, romanizado: Voulḗ tōn Antiprosṓpōn; Temsilciler Meclisi) té 59 membres elegits per un periodo de cinc anys: 56 membres grecochipriotas elegits per representació proporcional i 3 membres observadors que representen a les minories maronita, catòlica llatina i armènia. Hi ha 24 escans assignats a la comunitat turcochipriota, pero actualment estan vacants.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ El Eurogrupo rescata a Chipre i provoca el primer 'corralito' de l'UE
  2. ↑ ¿Qué supon el rescat chiprà?
  3. ↑ 3,0 3,1 «Secretariat Council of Ministers» (en en).
  4. ↑ 4,0 4,1 «Council of Ministers Composition» (en en).
  5. ↑ DW Dynamic Works. «House of Representatives - Historical review» (en en). House of Representatives. Consultat el 2025-08-20.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • (2009) The Government and Politics of Cyprus (en en), Peter Lang. ISBN 978-3-03911-096-4.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Govern_i_política_de_Chipre&oldid=1132142»