Gordie Howe
.jpg){kind=link}
Gordon «Gordie» Howe (Floral, Canadà, 31 de març de 1928 - Toledo, Estats Units, 10 de juny de 2016) va ser un jugador professional canadenc d'hockey sobre gèl. Des de 1946 fins a 1980 ha disputat 26 edicions de la National Hockey League (NHL) i sis més de la World Hockey Association (WHA), sent especialment recordades els seus 25 temporades consecutives en els Detroit Ret Wings.[1] Està considerat un dels millors jugadors d'hockey de tots els temps, raó per la que ha segut malnomenat «Mr. Hockey».[1][2][3]
Howe va debutar en Detroit en 1946 i va destacar en la posició d'extrem dret.[1] A nivell professional ha guanyat quatre Stanley Cups (1950, 1952, 1954 i 1955), sis Trofeus Hart al millor jugador i atres sis Trofeus Art Ross a la màxima puntuació (gols i assistències).[1][3] Ademés ha segut màxim golejador de la NHL durant 5 temporades.
En 1971, als 43 anys, va deixar el deport per a ocupar un càrrec directiu en els Ret Wings. No obstant, a l'any següent va tornar a l'hockey professional vestint la camiseta dels Houston Aeros, en una lliga de recent creació (WHA), a on compartiria vestuari en els seus fills Mark i Marty.[4] La seua alvançada edat i una lesió de nina no li varen impedir superar els 100 punts en 1974 i 1976. Un any despuix va fichar per New England Whalers, equip en el que es retiraria definitivament al final de la temporada 1979-80, en 52 anys.[3]
Howe és recordat pel seu estil de joc, la seua fortalea física, la seua efectivitat golejadora i la longevitat de la seua carrera. A dia de hui, manté el récort de partits disputats en la NHL (1.767). També va ser durant décades el jugador en major puntuació (1850), encara que esta marca va ser superada per Wayne Gretzky en 1992.[1]
En 2008, la NHL li va otorgar un premi honorífic a tota la seua trayectòria.[5]
Biografia
[editar | editar còdic]Infància i debut
[editar | editar còdic]Gordon Howe va nàixer el 31 de març de 1928 en una casa rural de Floral, Saskatchewan (Canadà). Era el sext de nou fills d'Albert Howe i Katherine Schultz, abdós de classe treballadora i afectats per la Gran Depressió.[6] Quan ell tenia 9 anys, la família Howe es va traslladar a Saskatoon i el pare va trobar una ocupació com albañil per 40 centaus l'hora.[7] Per l'escassea de recursos per a alimentar a una família numerosa, els meges li varen diagnosticar falta de calci i li varen receptar suplements vitamínicos, ademés de recomanar-li fer dominadas per a enfortir la seua musculatura.
Com la majoria de chiquets canadencs, Gordon aprofitava el seu temps lliure per a jugar al hockey sobre gèl. Va escomençar a practicar este deport en 8 anys; més tart va compaginar la seua presència en equips jovenils en una ocupació en la construcció junt al seu pare.[7] En 1943, quan va complir 15 anys, els New York Rangers de la National Hockey League (NHL) li varen invitar a un campus d'estiu en Winnipeg per a fer-li una prova.[8] No obstant, Howe no ho va fer be i el conjunt neoyorquí li va descartar.[8] Eixe mateix any, un equip amateur de Saskatchewan, els Saskatoon Lions, sí va contar en ell per a disputar la Copa Memorial.[9]
En setembre de 1944, els Detroit Ret Wings li varen cridar per a una prova que esta volta sí va poder superar.[7] Com no podien fer-li un contracte professional en 16 anys, varen decidir cedir-li dos temporades a equips filials: els Galt Ret Wings de Ontario (1944-45) i els Omaha Knights (1945-46). En este últim club va tindre una actuació destacada en 22 gols i 26 assistències (48 punts) en 51 partits.[10]
Detroit Ret Wings (1946-1971)
[editar | editar còdic]Howe va debutar en el primer equip dels Detroit Ret Wings el 16 d'octubre de 1946, en un partit de la NHL front a Toronto Maple Leafs.[9] A pesar de tindre solament 18 anys, va sorprendre als espectadors en un gol i dos assistències. No obstant, les seues estadístiques a lo llarc de la temporada 1946-47 varen ser més discretes, en 7 gols i 15 assistències (22 punts).[11] Howe va vestir el dorsal «17» en el seu primer any, i quan Roy Conacher va ser traspassat a Chicago Blackhawks, es va quedar en el dorsal «9» al que permaneixeria lligat fins a la seua retirada.[12]
Ocupant la posició d'extrem dret, i en un joc que combinava agressivitat i força en definició a porteria,[13] Howe va conduir a Detroit a quatre Stanley Cup (1950, 1952, 1954 i 1955) i a sèt primers llocs consecutius en lliga regular (des de 1948-49 a 1954-55), una marca que encara no ha segut igualada.[1][12][14] Durant eixe temps, es va associar en Sid Abel i Ted Lindsay per a formar una llínea d'atac malnomenada The Production Line («llínea de producció»), en referència als seus gols i a la tradició industrial de Míchigan.[13][14] En l'edició 1949-50, els tres jugadors varen ser els màxims golejadors de l'any.[9] No obstant, el 28 de març de 1950 Howe va sofrir una fractura craneal, produïda pel placaje d'un rival, que a punt va estar de costar-li la carrera.[12]
En la temporada 1950-51, Howe va liderar en solitari en 43 gols i 43 assistències (86 punts) pels que va guanyar el seu primer trofeu Art Ross.[15] I en 1951-52, els seus 47 tants i 33 assistències li varen valdre el primer Trofeu Hart al jugador més valiós de la campanya.[15]
En tot eixe temps, Howe va mantindre una intensa rivalitat en Maurice «Rocket» Richard, atacant dels Montreal Canadiens. Abdós eren extrems drets, lluïen el mateix dorsal, competien pel títul de màxima puntuació i eren patinadors agressius. En el seu primer duel en Montreal, quan Howe encara era un novell, noqueó a Richard en un puñetazo.[2][16] Ret Wings i Canadiens es varen enfrontar en quatre finals de la Stanley Cup durant la década de 1950. Al final, quan Richard es va retirar en 1960, va declarar que el de Saskatoon era el millor jugador al que s'havia enfrontat jamai: «Gordie podia fer-ho tot».[16] L'atre gran rival que va tindre va ser Bobby Hull, dels Chicago Blackhawks.[17]
A lo llarc de 20 temporades consecutives, Howe es va mantindre entre els cinc màxims anotadors de cada campeonat.[1][7] Encara que els Ret Wings varen tindre un paper discret en la década de 1960, l'extrem es va associar en Alex Delvecchio i Frank Mahovlich per a mantindre un bon registre estadístic; en 1968-69 va conseguir 103 punts (44 gols i 59 assistències), reglotant la centena per primera volta en la seua carrera, gràcies a l'expansió de la NHL a 12 clubs i el major número de trobades.[18]
Al final de 1970-71, Howe va anunciar la seua retirada en 43 anys per una dolència crònica en la nina.[1][19] En les 25 temporades que va permanéixer en Detroit, Howe havia guanyat el trofeu Hart en sis ocasions i ostentava els següents récorts: màxim golejador (801), més partits disputats en la NHL (1.767) i millor puntuació (1850).[1][15][18][20] El seu ya exequipo va retirar el dorsal «9» i li va oferir un càrrec directiu.[17]
En 1971 va ser nomenat Oficial de l'Orde de Canadà, i en 1972 va ingressar en el Saló de la Fama de l'Hockey sobre Gèl.[12]
Tornada a l'hockey (1972-1979)
[editar | editar còdic]En 1972, Howe va confirmar la seua tornada a l'hockey sobre gèl en els Houston Aeros, un equip d'hockey de la recent creada World Hockey Association (WHA).[17] Encara que el canadenc es va mostrar reticent al principi, puix ya tenia 44 anys, va quedar convençut pel salari que percebria (2,2 millons de dólars) i per la possibilitat de jugar en els seus fills Mark i Marty, els qui es varen sumar a l'operació.[17] També va ser decisiu el fet de que la directiva dels Ret Wings no li donara major protagonisme en la gestió de la franquícia.[17] Pel que fa a la WHA, el fichage de Howe i del seu rival Bobby Hull va ser un colp d'efecte per a competir en la NHL.[17]
Howe es va sometre a una operació per a recuperar la movilitat de la nina i va tindre un rol destacat en les quatre temporades que va permanéixer en Houston.[19] Si ben les seues sifres golejadores havien baixat, el jugador es va valdre de la seua experiència per a associar-se en els seus companyers a través de passes decisius. En la temporada 1973-74 va liderar a la franquícia en 31 gols i 69 assistències (100 punts), per les que els Aeros varen guanyar el títul de lliga (Avco World Trophy) i Howe el premi al jugador més valiós del curs.[15] Els texano varen revalidar el títul a l'any següent. Encara que en 1976 «Mr. Hockey» va finalisar la campanya en 102 punts, els seus varen caure esta volta davant els Winnipeg Jets en la final del campeonat.
Howe va formar part de la selecció de Canadà que va participar en la Summit Séries de 1974 front a l'Unió Soviètica.[21]
En 1976-77 va ser contractat pels New England Whalers de la WHA per tres temporades. En acabant de que la WHA desapareguera en 1979 per problemes econòmics, la NHL va absorbir a quatre franquícies de la lliga rival —entre ells, els Whalers—, la qual cosa significava la tornada de Gordon a la lliga més important de l'hockey. Despuix de terminar la temporada 1978-79 en una marca de 15 gols i 26 assistències, disputant tots els 80 partits de la fase regular, Howe va confirmar la seua retirada als 52 anys.[12]
El 5 de febrer de 1980 va disputar el seu últim joc: el partit de les estreles de la temporada 1979-80 en el Joe Louis Arena de Detroit, a modo d'homenage.[22] Era ademés el seu vigesimotercera presència en un all-star.[7]
Despuix de la retirada
[editar | editar còdic]Despuix de la retirada, Howe ya formava part de l'història del deport canadenc.[19] En 1975 va ser acceptat en el Saló de la Fama del Deport de Canadà, i en els anys 1980 es va mantindre com a figura rellevant dins de l'hockey sobre gèl. Howe va ser una de les primeres persones en senyalar com el seu successor a Wayne Gretzky, contra qui havia competit en la campanya 1978-79 i que es convertiria en l'estrela d'este deport durant les dos següents décades.[18][23]
Howe continua sent el jugador que més partits ha disputat en l'història de la NHL, un total d'1.767, i si se sumen els de la WHA la sifra ascendiria a 2.186 partits com a professional.[15] Algunes de les seues marques sí han segut batudes: Wayne Gretzky li ha superat en número de gols (894 per 801), mentres que el récort de puntuació (1850) ha segut millorat per Gretzky, Mark Messier i Jaromir Jagr.
Ya en 69 anys, Howe va firmar un contracte d'un dia pels Detroit Vipers, un equip de categories inferiors (IHL). Este truc publicitari, puix solament va disputar un minut, li va permetre convertir-se en el jugador d'hockey sobre gèl més veterà de l'història.[7][12]
En 1998, la revista The Hockey News va fer un rànquing de «els 100 millors jugadors de la NHL»; Howe va quedar en tercer lloc, per darrere de Wayne Gretzky i Bobby Orr.[24]
En 2000 va rebre una estrela en el Passege de la fama de Canadà, i en 2007 es va inaugurar una estàtua de cos sancer en el Joe Louis Arena de Detroit, a on la seua camiseta en el «9» permaneix penjada. En 2015, el primer ministre canadenc Stephen Harper va anunciar que el pont internacional que conectaria Windsor (Ontario) en Detroit es cridaria «Pont Internacional Gordie Howe» en el seu honor.[25]
Últims anys
[editar | editar còdic]Howe va dedicar els últims anys de la seua vida a cuidar de la seua esposa, Colleen Howe, afectada per la malaltia de Pick. Quan esta va fallir en 2009, el exjugador donó part dels seus diners a crear un fondo per a l'investigació de malalties degenerativas, la Gordie and Colleen Howe Fund for Alzheimer's, en colaboració en l'Universitat de Toronto.[26]
Els quatre fills del matrimoni Howe varen assumir el conte del seu pare en 2014, poc en acabant de que li anara diagnosticada demència senil. El 26 d'octubre de 2014, mentres estava en la casa de la seua filla en Texas, va sofrir un infart agut que li va deixar seqüeles físiques.[27] Finalment, Gordon Howe va fallir el 10 de juny de 2016, en la residència del seu tercer fill en Toledo (Ohio), per un fallo multiorgánico als 88 anys.[28]
El primer ministre de Canadà, Justin Trudeau, aixina com el seu antecessor Stephen Harper, varen expressar les seues condolences a la família i li varen definir com un dels millors deportistes del país.[29] D'igual modo, la National Hockey League va fer una declaració pública i el seu comissionat, Gary Bettman, va destacar que «la tenacitat de Gordie com a rival solament era igualada pel seu humor i humiltat fòra del gèl. Cap deport podria haver desijat un embaixador tan gran i volgut com ell».[29] Entre els jugadors, Wayne Gretzky va dir de Howe que «ho ha segut tot para el meu» i Bobby Orr, rival en els anys 1960, va assegurar que «no parlem d'un dels millors, sino del millor de la seua época».[30]
Vida personal
[editar | editar còdic]Gordie Howe va conéixer a la que seria la seua esposa, Colleen Joffa Howe (1933-2009), en una bolera quan tenia 17 anys. La parella va contraure matrimoni el 15 d'abril de 1953 i va tindre quatre fills: Marty, Mark, Murray i Cathy. Els dos primers varen ser també jugadors professionals.[17]
Colleen va ser la primera dòna que va treballar com agent deportiu en Estats Units, ocupant-se de la carrera de Gordie a través d'una empresa, Power Play International, que també va representar a Marty i Mark.[31] En els anys 1960 va descobrir que els Detroit Ret Wings pagaven al seu marit menys diners del que mereixia, per lo que va forçar una renegocación per a convertir-li en el millor pagat de l'equip. I en 1972 va dur les negociacions en la World Hockey Association (WHA) per a la tornada a l'hockey de Howe, en un contracte récort de 2,2 millons de dólars a l'any que va canviar l'història d'este deport.[17] Ademés, Colleen va ser la fundadora dels Detroit Junior Ret Wings (equip jovenil) i en 1981 es va presentar para congressiste dels Estats Units en Connecticut pel Partit Republicà.[31] Els mijos li varen malnomenar «Mrs. Hockey».
Dels dos fills que varen seguir els passos del seu pare, Mark Howe va ser qui va tindre una carrera més exitosa. En concret, va jugar a nivell professional des de 1973 fins a 1995, primer com a extrem esquerre i despuix en defensa, destacant especialment en Hartford Whalers, Philadelphia Flyers i Detroit Ret Wings. En 2011 va ser acceptat en el Saló de la Fama de l'Hockey.[32]
Sobre el restant, Marty Howe també va jugar a nivell professional des de 1973 fins a 1985, quan es va retirar per a convertir-se en preparador. Murray és radiólogo en Ohio, mentres que Cathy viu en Lubbock (Texas).[33]
El germà menor de Gordie Howe, Vic Howe (1929-2015), va anar també jugador professional entre 1948 i 1957, aplegant inclús a formar part dels New York Rangers.[34]
Llegat
[editar | editar còdic]Estil de joc
[editar | editar còdic]Gordie Howe va ser un extrem dret ambidiestro que va destacar per un estil de joc físic, en encert golejador, resistència i habilitat per a associar-se en atac en els seus companyers. En el seu debut media 1,80 m. i pesava 90 kg., més corpulento de lo habitual en un atacant de l'época.[2] Durant la seua etapa en els Detroit Ret Wings (1946-1971), en els temps del Original Six, es practicava un hockey sobre gèl de contacte i férrees defenses, aixina que no era habitual que un jugador superara els 90 punts (sumixca de gols i assistències) en una temporada. No obstant, Howe va estar entre els cinc màxims golejadors durant 20 temporades consecutives.[7]
L'extrem no dubtava en jugar el puck en durea, utilisant els colzes i inclús involucrant-se en baralles. Els periodistes varen falcar el terme «Gordie Howe hat trick», una variant de la tripleta per la que un jugador conseguix un gol, una assistència i una baralla en el mateix partit. No obstant, Howe solament ho va fer dos voltes en tota la seua carrera: en 1953 i en 1954. Fòra del camp, els companyers i rivals varen destacar els seus bons modals i la seua professionalitat.
En la seua retirada, Howe liderava totes les estadístiques de la NHL i de la WHA, en un total de 2.421 partits, 1.071 gols, 1.518 assistències i 2.589 punts. Encara que Wayne Gretzky ha conseguit superar-li en gols, assistències i puntuació, Howe seguix imbatido en número de partits. Va formar part del partit de les estreles NHL en 23 ocasions, incloent 12 convocatòries en el sextet inicial, i va guanyar el Trofeu Hart sis voltes: 1952, 1953, 1957, 1958, 1960 i 1963.[35] Va destacar la seua longevitat, conseguint en més de 40 anys 113 gols i 268 assistències en la NHL.[36][37]
Ademés, Howe va convertir als Detroit Ret Wings, un equip nortamericà, en un dels clubs més forts d'una NHL tradicionalment dominada per equips canadencs. Clarence Campbell, president de la NHL entre 1946 i 1977, va dir lo següent de Howe: «quan Gordie va debutar en la NHL, l'hockey sobre gèl era un deport canadenc. Ell ho ha convertit en un deport nortamericà».[35]
Drets laborals
[editar | editar còdic]Al marge del seu rendiment deportiu, Howe va ser un dels jugadors que varen representar la conquista de drets laborals en l'hockey sobre gèl nortamericà.
En l'época del Original Six, la NHL va tindre un sistema tancat de competició a sis franquícies i es permetien pràctiques monopolísticas, alguna cosa que afectava als contractes dels jugadors. Els propietaris es quedaven en la major part del benefici, no existia un salari mínim, la ficha anual mija era de sol 25.000 dólars i els jugadors no podien percebre ingressos extra per merchandeig. Howe va descobrir a través de la seua esposa que Bruce Norris, president de Detroit Ret Wings, li estava pagant 45.000 dólars anuals, menys de lo que li havien promés. Per esta raó, es va associar en el seu companyer Ted Lindsay per a exigir un salari mínim que permetera a tots els jugadors viure dignament despuix de la retirada. Eixe moviment va assentar les bases de l'Associació de Jugadors de la NHL, creada en 1967.
Més vesprada, la creació de la World Hockey Association (1972-1979) va assentar les bases de salaris més alts i drets laborals per als deportistes. Gordie Howe va acceptar retornar a l'hockey professional en un salari anual de 2,2 millons de dólars, la qual cosa va animar a atres jugadors de la NHL a recalar en el nou campeonat. Encara que la WHA va desaparéixer per deutes en 1979, la seua existència va propiciar reformes en la NHL
Els renoms «Mr. Hockey» i «Mrs. Hockey» són marques registrades.
Estadístiques
[editar | editar còdic]| Temporada regular | Playoffs | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temporada | Equip | Lliga | GP | Gols | Assistència | Punts | Penals | GP | G | A !
Pts |
PIM | |||
| 1945–46 | Omaha Knights | USHL | 51 | 22 | 26 | 48 | 53 | 6 | 2 | 1 | 3 | 15 | ||
| 1946–47 | Detroit Ret Wings | NHL | 58 | 7 | 15 | 22 | 52 | 5 | 0 | 0 | 0 | 18 | ||
| 1947–48 | Detroit Ret Wings | NHL | 60 | 16 | 28 | 44 | 63 | 10 | 1 | 1 | 2 | 11 | ||
| 1948–49 | Detroit Ret Wings | NHL | 40 | 12 | 25 | 37 | 57 | 11 | 8 | 3 | 11 | 19 | ||
| 1949–50 | Detroit Ret Wings * | NHL | 70 | 35 | 33 | 68 | 69 | 1 | 0 | 0 | 0 | 7 | ||
| 1950–51 | Detroit Ret Wings | NHL | 70 | 43 | 43 | 86 | 74 | 6 | 4 | 3 | 7 | 4 | ||
| 1951–52 | Detroit Ret Wings * | NHL | 70 | 47 | 39 | 86 | 78 | 8 | 2 | 5 | 7 | 2 | ||
| 1952–53 | Detroit Ret Wings | NHL | 70 | 49 | 46 | 95 | 57 | 6 | 2 | 5 | 7 | 2 | ||
| 1953–54 | Detroit Ret Wings * | NHL | 70 | 33 | 48 | 81 | 109 | 12 | 4 | 5 | 9 | 31 | ||
| 1954–55 | Detroit Ret Wings * | NHL | 64 | 29 | 33 | 62 | 68 | 11 | 9 | 11 | 20 | 24 | ||
| 1955–56 | Detroit Ret Wings | NHL | 70 | 38 | 41 | 79 | 100 | 10 | 3 | 9 | 12 | 8 | ||
| 1956–57 | Detroit Ret Wings | NHL | 70 | 44 | 45 | 89 | 72 | 5 | 2 | 5 | 7 | 6 | ||
| 1957–58 | Detroit Ret Wings | NHL | 64 | 33 | 44 | 77 | 40 | 4 | 1 | 1 | 2 | 0 | ||
| 1958–59 | Detroit Ret Wings | NHL | 70 | 32 | 46 | 78 | 57 | — | — | — | — | — | ||
| 1959–60 | Detroit Ret Wings | NHL | 70 | 28 | 45 | 73 | 46 | 6 | 1 | 5 | 6 | 4 | ||
| 1960–61 | Detroit Ret Wings | NHL | 64 | 23 | 49 | 72 | 30 | 11 | 4 | 11 | 15 | 10 | ||
| 1961–62 | Detroit Ret Wings | NHL | 70 | 33 | 44 | 77 | 54 | — | — | — | — | — | ||
| 1962–63 | Detroit Ret Wings | NHL | 70 | 38 | 48 | 86 | 100 | 11 | 7 | 9 | 16 | 22 | ||
| 1963–64 | Detroit Ret Wings | NHL | 69 | 26 | 47 | 73 | 70 | 14 | 9 | 10 | 19 | 16 | ||
| 1964–65 | Detroit Ret Wings | NHL | 70 | 29 | 47 | 76 | 104 | 7 | 4 | 2 | 6 | 20 | ||
| 1965–66 | Detroit Ret Wings | NHL | 70 | 29 | 46 | 75 | 83 | 12 | 4 | 6 | 10 | 12 | ||
| 1966–67 | Detroit Ret Wings | NHL | 69 | 25 | 40 | 65 | 53 | — | — | — | — | — | ||
| 1967–68 | Detroit Ret Wings | NHL | 74 | 39 | 43 | 82 | 53 | — | — | — | — | — | ||
| 1968–69 | Detroit Ret Wings | NHL | 76 | 44 | 59 | 103 | 58 | — | — | — | — | — | ||
| 1969–70 | Detroit Ret Wings | NHL | 76 | 31 | 40 | 71 | 58 | 4 | 2 | 0 | 2 | 2 | ||
| 1970–71 | Detroit Ret Wings | NHL | 63 | 23 | 29 | 52 | 38 | — | — | — | — | — | ||
| 1973–74 | Houston Aeros ** | WHA | 70 | 31 | 69 | 100 | 46 | 13 | 3 | 14 | 17 | 34 | ||
| 1974–75 | Houston Aeros ** | WHA | 75 | 34 | 65 | 99 | 84 | 13 | 8 | 12 | 20 | 20 | ||
| 1975–76 | Houston Aeros | WHA | 78 | 32 | 70 | 102 | 76 | 17 | 4 | 8 | 12 | 31 | ||
| 1976–77 | Houston Aeros | WHA | 62 | 24 | 44 | 68 | 57 | 11 | 5 | 3 | 8 | 11 | ||
| 1977–78 | New England Whalers | WHA | 76 | 34 | 62 | 96 | 85 | 14 | 5 | 5 | 10 | 15 | ||
| 1978–79 | New England Whalers | WHA | 58 | 19 | 24 | 43 | 51 | 10 | 3 | 1 | 4 | 4 | ||
| 1979–80 | Hartford Whalers | NHL | 80 | 15 | 26 | 41 | 42 | 3 | 1 | 1 | 2 | 2 | ||
| 1997–98 | Detroit Vipers | IHL | 1 | 0 | 0 | 0 | 0 | — | — | — | — | — | ||
| Total NHL | 1767 | 801 | 1049 | 1850 | 1685 | 157 | 68 | 92 | 160 | 220 | ||||
| Total WHA | 419 | 174 | 334 | 508 | 399 | 78 | 28 | 43 | 71 | 115 | ||||
| Total lliga menors | 52 | 22 | 26 | 48 | 53 | 6 | 2 | 1 | 3 | 15 | ||||
* Campeó de la Stanley Cup (NHL) ** Campeó de la Avco World Trophy (WHA) En negreta, liderage de la temporada regular.
Palmarés
[editar | editar còdic]National Hockey League (NHL)
[editar | editar còdic]| Premi | Total | Any |
|---|---|---|
| Stanley Cup | 4 | 1950, 1952, 1954, 1955 |
| Trofeu Art Ross | 6 | 1951, 1952, 1953, 1954, 1957, 1963 |
| Màxim golejador | 5 | 1951, 1952, 1953, 1957, 1963 |
| Trofeu Hart | 6 | 1952, 1953, 1957, 1958, 1960, 1963 |
| Partit de les estreles de la NHL | 23 | 1948, 1949, 1950, 1951, 1952, 1953, 1954, 1955, 1957, 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1980 |
| Equip de les estreles de la NHL | 12 | 1951, 1952, 1953, 1954, 1957, 1958, 1960, 1963, 1966, 1968, 1969, 1970 |
| Segon equip de les estreles | 8 | 1949, 1950, 1956, 1959, 1961, 1962, 1965, 1967 |
World Hockey Association (WHA)
[editar | editar còdic]| Premi | Total | Any |
|---|---|---|
| Avco World Trophy | 2 | 1974, 1975 |
| Premi al millor jugador | 1 | 1974 |
| Equip de les estreles de la WHA | 2 | 1974, 1975 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «[1]». Consultat el 10 de juny de 2016 (en en).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Players: Gordie Howe Biography». Hockey Hall of Fame. Consultat el 26 de juny de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Fallix Gordie Howe, llegenda de la NHL». ESPNdeportes.com. Consultat el 10 de juny de 2016.
- ↑ «Gordie Howe signed with Houston Aeros 42 years ago» (en en). Houston Chronicle. Consultat el 10 de juny de 2016.
- ↑ «Gordie Howe, 'Mr. Hockey,' dies at 88» (en en). NHL.com. Consultat el 10 de juny de 2016.
- ↑ «Gordie Howe’s life in Saskatoon: The early years of Mr. Hockey» (en en). Global News. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «ESPN.com: The ageless wonder». espn.go.com. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ 8,0 8,1 «[2]». Consultat el 13 de juny de 2016 (en en).
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Gordie Howe Timeline» (en en). www.thestarphoenix.com. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ «From the archives: Omaha hockey fans were among first to catch glimpse of Gordie Howe» (en en). Omaha.com. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ Dryden, Steve (1998). The Top 100 NHL Players of All Clave, Toronto: Transcontinental Sports Publishers, pp. 26–32. ISBN 0-7710-4175-6.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 «9 memorable moments for Gordie Howe» (en en). Toronto Star. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ 13,0 13,1 «Gordie Howe, the Gritty and Mighty 'Mr. Hockey,' Dies at 88» (en en). ABC News. Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2016. Consultat el 13 de juny de 2015.
- ↑ 14,0 14,1 «Written History: 1950s» (en en). Detroit Ret Wings. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 «Gordie Howe» (en en). www.hockeydb.com. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ 16,0 16,1 «Face off: Who's hockey's best?» (en en). New York Daily News. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 «Game changer: How Gordie Howe and the WHA changed pro hockey» (en en). Canadian Broadcasting Corporation. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 «By the numbers: Looking back at Gordie Howe's incredible career» (en en). theScore.com. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 «Gordie Howe, ‘Mr. Hockey,’ is no more and is forever at the same clave» (en en). The Globe and Mail. Consultat el 14 de juny de 2016.
- ↑ «Legends Howe, Gretzky low-balled brethren» (en en). The Baltimore Sun. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ «In Russia, fond memories for a hockey series forgotten» (en en). TSN. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ «This day in history: Howe, Gretzky cross paths in 1980 All-Star Game» (en en). The Hockey News. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2016. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ «Gretzky: Howe was 'everything to em'». NHL.com. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ The Top 100 NHL Players of All-Clave (en en), The Hockey News. ISBN 978-07710-4175-4.
- ↑ «Three groups short listed for Gordie Howe Bridge construction» (en en). Canadian Broadcasting Corporation. Consultat el 14 de juny de 2016.
- ↑ «Gordie Howe raising funds to support dementia research» (en en). NHL.com. Consultat el 14 de juny de 2016.
- ↑ «A closer look at the startling recovery of Gordie Howe» (en en). Toronto Star. Consultat el 14 de juny de 2016.
- ↑ «Mr. Hockey, Gordie Howe, dies at the age of 88» (en en). WNWO. Consultat el 14 de juny de 2016.
- ↑ 29,0 29,1 «Gordie Howe 'Gave Rise To Dreams': Trudeau». The Huffington Post. Consultat el 13 de juny de 2016.
- ↑ «[3]». Consultat el 13 de juny de 2016 (en en).
- ↑ 31,0 31,1 «'Mrs. Hockey' Colleen Howe dies» (en en). Canadian Broadcasting Corporation. Consultat el 14 de juny de 2016.
- ↑ «Mark Howe's journey all his own» (en en). ESPN. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2012. Consultat el 14 de juny de 2016.
- ↑ «Hockey great Gordie Howe resting at daughter’s home after stroke» (en en). The Globe and Mail. Consultat el 14 de juny de 2016.
- ↑ «Gordie Howe's family mourns younger brother» (en en). www.msn.com. Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2016. Consultat el 14 de juny de 2016.
- ↑ 35,0 35,1 «Hockey legend Gordie Howe passes away at age 88» (en en). Sportsnet.ca. Consultat el 14 de juny de 2016.
- ↑ Jagr turns 45: How many more goals ca he score?
- ↑ Jaromir Jagr passes Gordie Howe for points after 40
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Gordie Howe en Wikimedia Commons.
- Gordie Howe en el lloc web del Saló de la fama de l'hockey sobre gèl (anglés)
- Estadístiques de Gordie Howe (anglés)
- CBC Digital Archives – Gordie Howe: Mr. Hockey (en anglés)
- Gordie Howe en el lloc web de Canadian Broadcasting Corporation (anglés)
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Gordie Howe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.