Anar al contingut

Global Biodiversity Information Facility

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Global Biodiversity Information Facility.png
Global Biodiversity Information Facility

La Global Biodiversity Information Facility (GBIF) és una organisació internacional finançada per governs de tot lo món, destinada a proporcionar a qualsevol persona, en qualsevol lloc, accés obert i gratuït a senyes sobre qualsevol tipo de forma de vida que hi ha en la Terra. Promou la publicació de senyes primàries de biodiversitat, per a que estiguen disponibles en Internet en un únic portal.[1] Les senyes disponibles a través del portal de GBIF són principalment senyes de distribució de plantes, animals, foncs i microbis, i senyes de noms científics. El nodo de GBIF Espanya, junt a SiB Colòmbia[2] (nodo Colòmbia de GBIF), varen realisar un video explicatiu, a on resumix la missió, visió i forma de treball en GBIF.

La ret de GBIF organisa totes les seues fonts de senyes primàries de biodiversitat per mig de l'us de l'estàndart Darwin Core. Els proveïdors oferixen accés obert als seus conjunts de senyes assignant algun dels tres tipos de llicències Creative Commons soportades pel portal (CC0, CC-BY o CC-BY-NC), permetent als científics, investigadors i atres usuaris aplicar o utilisar les senyes en centenars de publicacions científiques o ser utilisats en documents per a prenedors de decisions.[1]

GBIF promou l'agregació entre recursos de senyes primàries digitalisades de tot l'espectre de l'organisació biològica (de gens a ecosistemes), i conectar-los en problemàtiques importants per a la ciència, la societat i la sostenibilitat, utilisant georreferenciación i ferramentes d'informació geogràfica. Treballa en associació en atres organisacions internacionals com l'associació del Catàlec de la Vida[3] (COL), Biodiversity Information Standards[4] (TDWG), International Barcode of Life[5] (iBOL), l'Enciclopèdia de la vida[6] (EOL) i Group of Earth Observations[7] (GEOSS).

Història

[editar | editar còdic]

GBIF es crea en resposta a una recomanació en l'informe de 1999 del Subgrup d'Informàtica de Biodiversitat. Este Subgrup pertany a l'Organization for Economic Cooperation and Development's Megascience Forum (OCDE). En dit informe es va concloure que "es necessita un mecanisme internacional per a fer que les senyes i l'informació sobre biodiversitat siguen accessibles en tot lo món", argumentant que este mecanisme podria generar molts beneficis econòmics i socials, i permetre un desenroll sostenible en proporcionar una evidència científica sòlida.[8]


El grup de treball de l'OCDE va recomanar específicament l'establiment d'un Fondo Mundial d'Informació sobre Biodiversitat, para: "Permetre als usuaris navegar i usar grans cantitats d'informació sobre biodiversitat, alvançar en l'investigació científica... al servici dels interessos econòmics i de calitat de vida de la societat, i proporcionar una base des de la qual el nostre coneiximent del món natural puga créixer ràpidament i de manera que evite la duplicació d'esforços i despeses". Eixa recomanació va ser respalada pels ministres de ciència de la OCDE i, en 2001, GBIF es va establir oficialment per mig de la firma d'un Acort d'Enteniment entre els governs participants.[1]


Tipos de senyes disponibles en el portal de GBIF[1]

[editar | editar còdic]

En el portal de GBIF estan disponibles per a la seua consulta i us, una gran diversitat de senyes primàries de biodiversitat, els quals s'agrupen en tres tipos principals:

  • Senyes de presències (Occurrences): corresponen a senyes d'organismes. Si be en un principi corresponien a senyes digitalisades de coleccions biològiques depositades en museus, hui també es troben presents senyes generades per iniciatives de ciència ciutadana, com eBird o iNaturalist.
  • Llistats (Checklist): corresponen a llistats de tàxons (poden ser espècies, gèneros, famílies) d'un determinat lloc o temps.
  • Senyes provinents de monitoreos (Monitoring data): corresponen a senyes de monitoreo a on, si be es pot reflectir la colecta de material, el centre de l'estudi és el component espacial i temporal. Poden rellevar-se senyes de monitoreo d'un animal, d'una parcela d'arbres, d'aus en una plaja, cantitat de biomassa d'un bosc, entre uns atres. És un tipo de senya a on el protocol de treball té una importància central.

Tots els conjunts de senyes tenen inclosos una série de metadatos, a on es descriu des de l'institució publicadora, on es troba la colecció, la forma de conservació de la mateixa, el método de mostreig, el lapsus temporal i la distribució geogràfica, entre uns atres.


Referències

[editar | editar còdic]