Glicobiología

La glicobiología comprén l'estudi de l'estructura molecular i funció biològica dels polisacàrits lliures o presents en glicoproteínas, glicolípits i proteoglicanos, aixina com de les proteïnas que interactuen específicament en els polisacàrits (incloent lectinas, glicosiltransferasas i glicosidadas) i la seua implicació causal en el desenroll de patologias, diagnosis i teràpia.

Història

El primer reporte d'una proteïna que duya unida sucres covalentemente va tindre lloc en 1938 per A. Neuberger. No obstant, en anterioritat s'havia investigat en atres aspectes de la funció biològica de polisacàrits, per eixemple, el paper de la heparina o les lectinas. Posterior a 1938, es va profundisar en l'estudi del paper dels sucres en el sistema de grups sanguíneus AB0 i poc a poc es varen ser descrivint els diversos tipos de glicanos i rutes de biosíntesis. No obstant, l'alvanç en este camp no es pot comparar al que es va experimentar en l'estudi d'atres macromolécula com el DNA o les proteïnas.

Existixen diverses consideracions a tindre en conte a l'hora d'explicar la complexitat adicional que supon estudiar els polisacàrits respecte a el DNA o les proteïnes. Per a escomençar no existix un mòle per a la síntesis dels polisacàrits, a diferència de lo que ocorre en el DNA i les proteïnes. Ademés les estructures que generen són molt més complexes. Esta diversitat s'explica gràcies a la presència de numerosos monoméros (monosacàrits que componen la majoria dels polisacàrits) que poden unir-se per mig de gran varietat d'enllaços i generar estructures ramificadas.