Gladiolus palustris
Gladiolus palustris és una espècie de gladiolo originària d'Europa.
Descripció
Gladiolus palustris alcança un tamany de 30 a 60 centímetros d'altura. El brot és erecte, glabre i no ramificat, el bulbo és esfèric en fibres entrecreuades en la part superior. Les fulles són més curtes que el talle, simples, en una venació paralela, en forma d'espasa, de 4 - 9 centímetros de llarc. L'inflorescència està composta por entre tres i sis flors hermafrodites, trifoliades, en un perigonio de color violeta, rosa o magenta, de prop de 30 centímetros de llarc. El periodo de floració d'estes plantes s'estén des de maig fins a juliol. Són polinisades per abellots.
Distribució
Esta espècie és nativa del noroest d'Europa Central i Oriental. Sedistribuye en l'est de França, Suïssa, en el sur i l'est d'Alemània, la República Checa, Eslovàquia i Polònia. Està present en els Alps italians, Àustria i Hongria i més comú en la regió dels Balcans. Atres localitats estan en Europa de l'Est.
Hàbitat
No obstant lo dispost pel seu nom, estes plantes no creixen en els pantans, ya que preferixen ambients calcáreos, humits i rics en humus, alternativament humit i sec, en prats humits i clars del bosc. Es poden trobar a una altitut màxima d'1.200-1.500 metros.
Taxonomia
Gladiolus palustris va ser descrita per Jean François Aimée Gottlieb Philippe Gaudin i publicat en Flora Helvetica 1: 97. 1828.[1]
Gladiolus: nom genèric que s'atribuïx a Plini i fa referència, per un costat, a la forma de les fulles d'estes plantes, similars a l'espasa romana denominada "gladius". Per un atre costat, també es referix al fet de que en l'época dels romans la flor del gladiolo s'entregava als gladiadors que triumfaven en la batalla; per això, la flor és el símbol de la victòria.[2][3]
palustris: epítet llatí que significa "palustre, que creix en els pantans".[4]
- Gladiolus boucheanus Schltdl.
- Gladiolus felicis Z.Mirek
- Gladiolus imbricatus subsp. parviflorus K.Richt.
- Gladiolus parviflorus Berdau
- Gladiolus pratensis A.Dietr.
- Gladiolus triphyllus Bertol.[5][6]
Referències
- ↑ «Gladiolus palustris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de maig de 2014.
- ↑ GOLDBLATT P. & DE VÓS M. P. The reduction of Oenostachys, Homoglossum and Anomalesia, putative sunbird pollinated genera, in Gladiolus L. (Iridaceae-Ixioideae). Bulletin du Muséum national d'histoire naturelle. Section B, Adansonia 11 (4): 417-428, 1989.
- ↑ Informació sobre el cultiu del gladiolo en www.infoagro.com
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Gladiolus palustris en PlantList
- ↑ «Gladiolus palustris». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 8 d'abril de 2015.
Enllaços externs
- Biolib
- Rare Plants
- Archivat el 25 de setembre de 2021 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gladiolus palustris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.