Anar al contingut

Gimnosofistas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Gimnosofistas
Erro al crear miniatura:
Escultura d'un yogui en el Temple Laxmi Narayan.

Gimnosofista (γυμνοσοφισταί, gymnosophistai, "filòsofs nuets") és el nom donat pels antics grecs a certs místics i filòsofs ascéticos de l'Índia, els quals rebujaven el menjar, la carn i la roba per ser enemics de la purea de pensament. Les cròniques els consideren els homòlecs indis dels macs perses, els astrólogos caldeos o els druidas celtas,[1] i és comú que a importants figures helèniques com Licurgo, Pitágoras o Demócrito se'ls atribuïxca haver viajat a l'Índia i deprés d'ells. Cobren una especial importància en les fonts durant la campanya índia d'Alejandro Magne, que va mantindre estret contacte en estos místics, lo que va influir especialment a un dels seus filòsofs, Pirrón.[2]

Se'ls considera en tota provabilitat exponents de l'ascetisme indi o sramana, encara que existix debat sobre a quina escola de pensament indi pertanydrien els gimnosofistas, especulant-se en jainas, budistes, ajivikas o una mescla de tots ells.[3]

Gimnosofistas en les fonts

[editar | editar còdic]

El terme va ser usat per primera volta per Plutarco en el primer sigle de nostra era, quan va descriure la trobada d'Alejandro Magne en dèu gimnosofistas que havien fet rebelar-se al rei Sabas (presumiblement Sambu, de la regió hui coneguda com Sind). Abans d'eixe fet, els filòsofs grecs cridaven als seus iguals de l'Índia com "Brahmanés":


L'agudea en joc és un dilema del boler. En haver dictaminat el juge que la calitat de les respostes dels sabio alvança en orde descendent, això torna la seua pròpia la pijor de totes, i per tant li condena a morir el primer, com Alejandro senyala; pero si Alejandro li condena, estarà donant la raó al juí d'el sabio i convertint-ho en base del seu veredicte final, per lo que llògicament no podrà considerar-ho la pijor resposta del certamen. El saber dels gimnosofistas queda aixina certificada.

Diógenes Laercio també fa alusió a ells, i reporta que es dia de Demócrito que els havia conegut:

Demetrio, en les seues Colombroños i Antístenes en les Successions, diuen que va ser a Egipte a deprendre la Geometria, als Caldeos de Pèrsia i a la Mar Rojo. Encara hi ha qui diu que també va estar en l'Índia en els Gimnosofistas [...]
Diógenes Laercio, Vida dels Filòsofs, IX, Demócrito, 1, traducció de José Ortiz i Sanz, Imprenta Real, 1792

.

Igualment, reporta que l'escèptic Pirrón d'Elis, va ser influenciat pels Gimnosofistas mentres viajava a l'Índia en Alejandro Magne, i que a la seua tornada a Elis, va imitar els seus hàbits.

.

Estrabón va declarar que els gimnosofistas eren persones religioses en l'Índia (XVI,I), i dividix als filòsofs d'eixa regió en Brahmanés i Sramanas (XV,I,59-60) seguint els relats de Megástenes. Estrabón va dividir despuix als Sramanas en "Hylobioi" i "Físics".

Dels Sramanes, els més honorables, diu, són els Hylobii, els qui viuen en els boscs i subsistixen de plantes i fruts selvats: utilisen roba feta en la corfa d'arbres i s'abstenen de comerciar en dònes i en vi.
Estrabón XV, I, 60
Dels Sramandes (...) seguits en honor als Hylobii, estan els físics, per les seues aplicacions de la filosofia en l'estudi de la naturalea de l'home. Són de costums humils, pero no viuen en el bosc, i viuen alimentant-se de farina i arròs, lo que tots els donen si ho demanen (...). Abdós grups practiquen la fortalea i la resistència al dolor i al sofriment, aixina que poden permanéixer el dia complet en la mateixa posició tot el dia en la mateixa postura, sense moure's.
Estrabón XV, I, 60

Estrabón narra també la trobada dels gimnosogistas en Alejandro, que va enviar al filòsof cínic Onesícrito a conversar en ells.[4]

Diu Onesícrito que ell mateixa va ser enviat a conversar en estos sofistas, ya que Alejandro hi havia oït que vivien nuets i consagrats a la resistència dels seus cossos, i que se'ls tenia en gran estima, i que no visitaven als que els invitaven, sino que els ccompelían a visitar-els a ells si desijaven participar en una miqueta de que lo que dien o feyen. Sent el cas, i ya que Alejandro no va tindre a ben visitar-els o obligar-els a actuar contra la seua voluntat o contra les seues costums ancestrals, li va enviar a ell. Va trobar a quinze hòmens a una distància de vint estadis de la ciutat, tots en diferents postures, ya fora de peu, assentats o tombats nuets i immòvils fins a la vesprada, quan retornaven a la ciutat.
Estrabón XV, I, 63

En el II, el teòlec cristià Clemente d'Aleixandria distinguix als Gimnosofistas, els filòsofs de l'Índia, dels Sramanas, "els filòsofs de Bactriana":

La filosofia, llavors, en els seus alvanços per a l'home, va florir entre els bàrbars, difonent la seua llum entre els gentils, i finalment va entrar en Grècia. Els seus hierofantes varen ser els profetes entre els egipcíacs, els caldeos entre els assiris, els druidas entre els gálatas, els Sramana dels bactrianos, i els filòsofs dels Celtas, els Macs entre els perses, els qui, com saben, varen anunciar de bestreta el naiximent del Salvador, guiats per una estrela fins que varen aplegar a Judea, i entre els indis els Gimosofistas i atres filòsofs de les nacions bàrbares
Clemente d'Aleixandria Stromata 1.15.71 (ed. Còlon. 1688 p. 305, A, B)

Gimnosofistas etíope

[editar | editar còdic]

Algunes cròniques tardanes, aixina com obres influïdes per elles, com Don Quixot de la Taca, nomenen peculiarmente a gimnosofistas en Àfrica, específicament en Etiopia i el nort d'Egipte, diferenciant-els d'esta manera dels brahmanes indis.[5] Esta conexió geogràfica es dona per primera volta en la Vida d'Apolonio de Tiana de Filóstrato,[6] que parla del filòsof homònim visitant als gimnosofistas en Etiopia, i més tarde la seguix Jerónimo.[5] L'humaniste espanyol d'el XVI Juan Luis Vives va abordar esta anomalia, arreplegant una tradició fantàstica per la que multitut de gimnosofistas indis s'haurien desplaçat per mar fins a Àfrica escoltats per un eixèrcit.[5]

Identificació

[editar | editar còdic]

Existix la creència de que es tractarien d'ascetas de la secta digambar del jainisme que encara hui poden vore's nuets en l'Índia. Estos filòsofs haurien també influït en la filosofia escèptica grega en mostrar la doctrina jainista del anekantavada, en especial del syādvādona[7]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Bosman, Philip R. (2010). “library. duke. edu/article/viewFile/1451/1541 The Gymnosophist Riddle Contest (Berol. P. 13044): A Cynic Text?”. Greek, Roman, and Byzantine Studies (50): 175–192.
  2. ↑ edu. pl/wp-content/uploads/2016/01/7_EOS-2011-1-Szalc. pdf Alexander's Dialogue with Indian Philosophers. Riddle in Greek and Indian Tradition, A Szalc - Eos, 2011
  3. ↑ Plantilla:Citalibro
  4. ↑ uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Strabo/15A3*. html Strabo's Geography - Book XV, Chapter 1
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Calero Calero, Francisco (2012). Els gimnosofistas en el Quixot: a propòsit de les notes al Quixot en l'edició de Francisco Ric. Anals Cervantinos, Vol XLIV. pp. 349-354
  6. ↑ Pixeu, G. R. S. (1901). «Section X. The Gymnosophists of Upper Egypt.», Apollonius of Tyana.
  7. ↑ Pániker, Salvador (2001). El Jainisme (en espanyol), Barcelona: Kairos, pp. 192 i 378. ISBN 8472454843.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gimnosofistas&oldid=1080876»