Anar al contingut

Geropogon hybridus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Geropogon hybridus (Geropogon hybridus)
Vista general
Capítuls: vista subcenital
Capítul: detall

Geropogon hybridus és una espècie de planta herbàcea del gènero Geropogon de la família de les asteráceas. És provable que siga l'única espècie del gènero.

Descripció

[editar | editar còdic]

Planta anual, de 10-80 cm d'alt, usualment glabra, en talle erecto asurcado simple o alguna cosa ramificat. Les fulls són alternes, herbàcees, estretament lineares, de fins a 8 mm d'ample i 18 cm de llarc, les caulinarés en la base eixamplada i subamplexicaule, glabras o pubescentes en les seues bases. El pedúncul floral és buit/fistuloso i inflado per baix del involucre, solitari, que té 8-9 bràcteas lineares o linear-ovaladasa, acuminadas i glabras, en una sola fila, de 3 cm de llarc per 2,5-3 mm d'ample i que apleguen als 2,5-3 cm de llarc en la fructificació. Les lígulas, roses fins a violetas, de 12-14 mm per 3 mm d'ample, són molt més curtes que les bràctees involucrales. Les cipselas, de cos estretament fusiforme i asurcado són dimórficas: les internes fortament solcades per 10 costelles i en un fi pico coronat per un vilano de 20 pèls plumosos, mentres les externes, ho tenen de 5 pèls escabridos desiguals.[1] [2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Nativa en el Mediterràneu, Europa Occidental, Mig Oriente fins a Iran i Àfrica del Nort; introduïda localment en Europa central. Creix en terrenys secs, baldíos, vinyes, escombreras, cunetes i prats.[3]
En Espanya, està concentrada en l'extrem sur de la península; també present en les Illes Balears i les Illes Canàries,[4] dudosamente nativa en estes últimes.[5]
Introduïda en el sur d'Àfrica i en Austràlia.[2]

L'espècie va ser descrita originalment per Carlos Linneo com Tragopogon hybridus i publicada en Species Plantarum, ed. 2, p. 1109, 1763[1], i posteriorment atribuïda al gènero Geropogon per Carl Heinrich Schultz Bipontinus en Philip Barker Webb i Sabino Berthelot, Histoire Naturelle dones Iles Canaries, Prenga troisième, Deuxième partie, Phytographia canariensis, Sectio II, p. 472, 1850[2] [3] archivat en Wayback Machine..

Hi ha autors que seguixen amprant l'antic binomial/basiónimo.[2][6]

Etimologia
  • Geropogon: vocablo derivat directament del grec i compost pels vocablos γέρων, -oντος, vell, i πώγων, -ώνος, barba; o siga «barba de vell», pel penacho de pèls plumosos blancs del vilano que descolla en l'àpiç de les #inflorescència, casi sempre tancades, i que s'assemblen a la barba d'un vell.[7]
  • hybridus: epítet llatí de significat evident, híbrit, pel vilano de les cipselas que tenen 2 tipos molt distints de pèls, com si fora el frut d'una hibridació.

Sinònims

[editar | editar còdic]
  • Geropogon australe Spreng.
  • Geropogon australis Spreng.
  • Geropogon glaber L.
  • Geropogon glabrum L.
  • Geropogon hirsutus L.
  • Tragopogon geropogon Rouy
  • Tragopogon glaber (L.) Hill
  • Tragopogon glaber (L.) DC.
  • Tragopogon hirsutus (L.) Hill
  • Tragopogon hybridus L. - basiónimo[8]

Citologia

[editar | editar còdic]

Número de cromosomas: 2n=14[9][10][11]

Noms vernàculs

[editar | editar còdic]

Castellà: barba macho, barbón, teta de vaca, tetas de vaca, tetilla de vaca[4]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons