Anar al contingut

Germà (gas)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El germà és un compost químic de fòrmula GeH4. És el hidrur més simple de germani i un dels composts més amprats d'este element. A similitut en el silano i del metà, el germà presenta una estructura molecular tetraèdrica. Combustiona en l'oxigen generant GeO2 i aigua.

Síntesis

[editar | editar còdic]

Existixen varis métodos industrials per a l'obtenció de germà.[1] Estos processos poden classificar-se en (a) método per reducció química, (b) método de reducció electroquímica i (c) método basat en plasma.

El método de reducció química consistix en fer reaccionar germani elemental o be un compost d'este, com tetracloruro de germani, diòxit de germani, etc, en un agent reductor com pot ser el borohidruro de sodi, de potassi o de liti, el hidrur de liti i alumini, o de sodi i alumini, o el hidrur de liti, de sodi o de magnesi. La reacció pueded tindre lloc en mig acuoso o en un dissolvent orgànic.

A escala de laboratori, el germani pot produir-se per mig de la reacció de composts de Ge(IV) en agents generadors de hidrur. El método més habitual consistix en fer reaccionar Na2GeO3 en borohidruro de sodi.[2]

Na2GeO3 + NaBH4 + H2O → GeH4 + 2 NaOH + NAP2

El método de reducció electroquímica consistix en aplicar un voltage per mig d'un càtodo de germani metàlic en una solució acuosa electrolítica en un ànodo de metal (molibdeno o cadmi generalment). En este procés, el germani reacciona en el hidrogen de l'aigua emetent-se germà en fase gaseosa mentres que en l'ànodo es forma un precipitat d'òxit de molibdeno o de cadmi.

Per últim, el método de síntesis per plasma consistix en bombardejar una placa de germani metàlic en àtoms d'hidrogen, que han segut generats per mig d'una font de plasma d'alta freqüència produint-se germà i digermano.

Presència en la naturalea

[editar | editar còdic]

El germà ha segut detectat en l'atmòsfera de Júpiter.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. US Patent 7,087,102 (2006)
  2. Girolami, G. S.; Rauchfuss, T. B. and Angelici, R. J., Synthesis and Technique in Inorganic Chemistry, University Science Books: Mill Valley, CA, 1999.
  3. Kunde, V.; Hanel, R.; Maguire, W.; Gautier, D.; Baluteau, J. P.; Marten, A.; Chedin, A.; Husson, N.; Scott, N.(1982).263
    443-467.doi:10.1086/160516.