Geothlypis flavovelata
_male_(cropped).jpg){kind=link}
La mascarita de Altamira[1] o chipe de corona groga (Geothlypis flavovelata)[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És endèmica del noreste de Mèxic.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La seua distribució es restringix a la costa del Golf de Mèxic en el centre i sur de Tamaulipas, extrem oriental de Sant Luis Potosí i nort d'Veracruz.[3]
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats naturals: les marismas d'aigua dolça que contenen una extensa vegetació de canyars; també zones més menudes de juncs en estanys i séquies.[3]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]La mascarita de Altamira ha segut calificada com «casi amenaçada» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) degut a que el seu hàbitat de chapulls d'aigua dolça es distribuïx fragmentadamente i és llimitat en extensió, i la seua menuda població, estimada entre 2500 i 10 000 individus madurs, es presumix estar en decadència com a resultat de la contínua pèrdua i degradació de l'hàbitat, causant extincions locals. [4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie G. flavovelata va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana Robert Ridgway en 1896 baix el nom científic Geothlypis flavovelatus ; el seu localitat tipo és: «Altamira, prop de Tampico, Tamaulipas, Mèxic».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «flavovelata» es compon de les paraules del llatí «flavus» que significa ‘groc’ i «velatus» que significa ‘cobert’, ‘velat’.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Està emparentada cercanamente en la mascarita comuna (Geothlypis trichas), la mascarita nortenya peninsular (Geothlypis beldingi) i la mascarita de Bahames (Geothlypis rostrata). Alguns consideren que les quatre espècies formen una súper espècie i de fet podrien ser conespecíficas, encara que separades geogràficament.[3]
Els machos es distinguixen de la mascarita nortenya peninsular (en apariència prou pareguda) perque el cap pràcticament només té negre (la caraça) i groc, mentres que el color oliváceo només s'estén de la nuca cap a l'esquena. Les femelles de les quatre espècies són difícils de dintinguir entre sí.
És monotípica.[3]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 456.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 13 de decembre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Geothlypis flavovelata en Birds of the World.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Geothlypis p. 172; flavovelata p. 162»