Geometria sagrada
L'expressió geometria sagrada fa referència al conjunt de formes i patrons geomètrics que es troben presents en la naturalea i en el disseny de certs llocs considerats sagrats; principalment iglésies, catedrals i mesquites, junt en els significats simbòlics i esotèrics que se'ls atribuïxen basant-se en les seues propietats.[1] Pel seu trasfondo religiós i filosòfic, el seu émfasis en la geometria i la matemàtica i la seua relació en la construcció de catedrals, la geometria sagrada és associada en la maçoneria, i en algunes corrents místiques se li considera el "llenguage diví" de la creació.
A la seua volta, és reivindicada i usada per alguns hermetistas i per molts ocultistes en justificacions i propòsits diversos. Algunes persones que treballen en la geometria sagrada[2] afirmen que estimula abdós hemisferis cerebrals al mateix temps; el dret per estar relacionat en habilitats artístiques i viso-espacials, i l'esquerre per estar relacionat en la matemàtica i la llògica, encara que cal aclarir que açò es tracta d'una sobresimplificació de l'activitat cerebral i l'especialisació de cada hemisferi.
Referències
- ↑ Paul Calter, Polygons, Tilings, & Sacred Geometry
- Archivat el 14 de novembre de 2020 archivat en Wayback Machine., en Dartmouth.edu.
- ↑ Randall Carlson, The Meaning of Sacred Geometry, en Sacredgeometryinternational.com.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geometría sagrada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.