Geologia d'Astúries

Durant l'Era Cenozoica, l'era del gran plegament alpí que va formar les cordilleras actuals com els Alps, Vages i Himalayas, el Massiç Hespérico sofrirà rebajamientos i canvis, pero en general, es comportarà com un bloc rígit i emergit.

Durant el periodo Mesozoico es generen transgressions i es formen conques de sedimentación entorn al massiç elevat. Per açò en el secundari el massiç permaneix empinat lo que li somet a l'erosió. En l'era Cenozoica dins de la tectónica alpina se succeïxen les reactivacions i arrasamientos que produïx un massiç erosionat, en zones noves per les reactivacions de les plaques en fractures i plegament. Aixina d'esta forma es crea la cordillera cantàbrica, zones costera, montanya prellitoral, serra del Cuera,fossa de Liébana, solque prellitoral en Cangas de Onís i falles en Cabrales.

Les rases llitorals de Principat d'Astúries (Llanes, Ribadedeva, etc) i les càntabres nos indiquen que varen estar sumergides baix el nivell de l'mar. Aixina d'esta forma fa 18.000 anys els monteas cantàbrics estarien situats uns cent metros baix l'aigua. En la transgressió Flandiense (miocénica) es formen els penya-segats.