Anar al contingut

Geografia del benestar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La geografia del benestar és una corrent de pensament geogràfic dins de la geografia humana que aborda el tema del benestar social com a objecte propi d'esta ciència i se centra en els problemes reals i quotidians de la societat. Va nàixer a fins de la década de 1960 a partir d'una corrent lliberal sorgida de la geografia radical, intentant millorar la societat dins del mateix sistema. Posseïx un caràcter aplicat i el seu fi últim és la consecució d'orientacions per a la transformació de la societat i l'obtenció d'una millor calitat de vida.

En els anys 1960, va existir un interés pels temes socials i la distribució de la riquea a la que no és insensible la Geografia, ya que ya existien investigacions relacionades en esta matèria (contrasts econòmics, nivells de vida, etc.). Tal i com senyala David Smith:

[...] els geógrafs humans, com els demés estudiosos, són fills del seu temps i reaccionen d'acort en el clima intelectual, social i polític en que viuen.

Va haver un encabotament en relacionar la preferència espacial en els indicadors de benestar social. A partir de principis de la década de 1970 varen escomençar a sorgir treballs relacionats en el benestar social.
La geografia del benestar no renuncia a l'ús de tècniques d'investigació complexes com a simulacions o anàlisis factorials, representatius de la geografia teorético-quantitativa, pero es fa recalcament en que estes ferramentes metodològiques deuen ser utilisades per a l'aclariment de problemes socials tals com la deterioració del mig ambient o els contrasts econòmics i socials. No obstant, primaran més aquells aspectes qualitatius sobre els quantitatius.

En suma la geografia del benestar respon a les preguntes ¿quí? (la població investigada), ¿qué? (allò que dona el benestar a la població), ¿on? (la localisació de problemes dins de l'espai d'estudi) i ¿cóm? (el procés o mecanisme causal que intervé en la societat).

Vore també

Bibliografia

  • SMITH, David M. (1977). Geografia humana. Barcelona. Oikos-Tau.