Gentiana lutea
Gentiana lutea (genciana groga) és una espècie de genciana nativa de les montanyes del centre i sur d'Europa, es troba dins de la família Gentianaceae. És la més comuna en Espanya i sense dubte la més aprofitada, sent relativament abundant en la cordillera Cantàbrica. S'usa com a planta medicinal i com aromatizante de begudes. En 2005 es va iniciar una prova de cultiu en Villablino (León) a partir de llavors arreplegades en la comarca.[1]



Descripció
És una planta perenne herbácea, que alcança d'un a dos m d'altura, en fulls lanceoladas amples a elíptiques de 10 a 30 cm de llongitut i 4 a 12 cm d'esgambi. Les flors són grogues, en la corola separada pròxima a la base de 5 a 7 pétals estrets. Es desenrolla en els prats alpins i subalpinos.
Propietats
És de destacar que les seues propietats intensament amargues, residixen especialment en la seua raïl i en menor mida en el restant de la planta, fent d'ella un apreciat tònic digestiu i aperitiu. La raïl és el principal remei tònic amarc usat en la medicina popular. La genciana s'usa en freqüència com a component de begudes tòniques amargues (bitter, vermú, amarc de angostura, suze).
La raïl és antihelmíntica, antiinflamatoria, antiséptico, tònic amarc, colagogo, emenagogo, febrífugo, refrigerant i estomáquico.
Era usada en l'Edat Mija com un antídot contra certs verís.
La raïl de genciana,[2] gràcies a les seues propietats que estan mencionades en les llínees superiors, és recomanada per a les següents patologies:
- Problemes digestius
- Problemes en la pell
- Diurético natural, ideal per a previndre pedres en el renyó
- Previndre cucs intestinals
Vore també
Referències
- ↑ León, Diari de. «La promotora de la genciana planta cultius experimentals», Diari de León. Consultat el 25 de novembre de 2018 (en es).
- ↑ «seus-beneficis-i-propietats ¿Per a qué servix la Genciana? Descobrix els seus beneficis i propietats». Dietetica Ferrer. Consultat el 4 d'agost de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gentiana lutea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.