Gentiana lutea (genciana groga) és una espècie de genciana nativa de les montanyes del centre i sur d'Europa, es troba dins de la família Gentianaceae. És la més comuna en Espanya i sense dubte la més aprofitada, sent relativament abundant en la cordillera Cantàbrica. S'usa com a planta medicinal i com aromatizante de begudes. En 2005 es va iniciar una prova de cultiu en Villablino (León) a partir de llavors arreplegades en la comarca.[1]

Gentiana lutea
Ilustració
Vista de la planta

Descripció

És una planta perenne herbácea, que alcança d'un a dos m d'altura, en fulls lanceoladas amples a elíptiques de 10 a 30 cm de llongitut i 4 a 12 cm d'esgambi. Les flors són grogues, en la corola separada pròxima a la base de 5 a 7 pétals estrets. Es desenrolla en els prats alpins i subalpinos.

Propietats

És de destacar que les seues propietats intensament amargues, residixen especialment en la seua raïl i en menor mida en el restant de la planta, fent d'ella un apreciat tònic digestiu i aperitiu. La raïl és el principal remei tònic amarc usat en la medicina popular. La genciana s'usa en freqüència com a component de begudes tòniques amargues (bitter, vermú, amarc de angostura, suze).

La raïl és antihelmíntica, antiinflamatoria, antiséptico, tònic amarc, colagogo, emenagogo, febrífugo, refrigerant i estomáquico.

Era usada en l'Edat Mija com un antídot contra certs verís.

La raïl de genciana,[2] gràcies a les seues propietats que estan mencionades en les llínees superiors, és recomanada per a les següents patologies:

  • Problemes digestius
  • Problemes en la pell
  • Diurético natural, ideal per a previndre pedres en el renyó
  • Previndre cucs intestinals

Vore també

Referències

  1. ↑ León, Diari de. «La promotora de la genciana planta cultius experimentals», Diari de León. Consultat el 25 de novembre de 2018 (en es).
  2. ↑ «seus-beneficis-i-propietats ¿Per a qué servix la Genciana? Descobrix els seus beneficis i propietats». Dietetica Ferrer. Consultat el 4 d'agost de 2020.