Anar al contingut

Genista canariensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Teline canariensis.jpg
Genista canariensis (Genista canariensis)

Genista canariensis és una espècie d'arbusto pertanyent a la família de les fabáceas. És nativa de les Illes Canàries, pero es troba com a espècie introduïda en Europa, principalment en Espanya peninsular.


Descripció

[editar | editar còdic]

És una leguminosa arbustiva en tallos verdes peluts. Les fulls es componen de foliolos en forma d'óvals de fins a un centímetro de llarc i densament pilosas en el envés. La inflorescència en forma d'arracada té fins a 20 lluentes flors grogues. El frut és una baïna leguminosa un a dos centímetros de llarc que conté vàries llavors de color marró obscur.

Pertany al grup d'espècies les flors de les quals tenen un pétal estandart pubescente cap al àpiç. Les branques, fulls i cáliz són sedosos i els foliolos dels fulls, obovados i no intrincados. Els llegums posseïxen pèls curts.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Genista canariensis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 709–710. 1753.[1]

Etimologia

Genista: nom genèric que prové del llatí de la que els reis i reines Plantagenet d'Anglaterra varen prendre el seu nom, planta Genesta o plante genest, en alusió a una història que, quan Guillermo el Conquistador es va embarcar rumbo a Anglaterra, va arrancar una planta que es mantenia ferma, tenazmente, a una roca i la va ficar en el seu caixco com a símbol de que ell també seria tenaz en la seua arriscada tasca. La planta va ser la cridada planta genista en llatí. Esta és una bona història, pero per desgràcia Guillermo el Conquistador va aplegar molt abans dels Plantagenet i en realitat va ser Godofredo d'Anjou que va ser malnomenat el Plantagenet, perque duya un ramito de flors grogues de retama en el seu caixco com una insígnia (genêt és el nom francés del arbusto de retama), i va anar el seu fill, Enrique II, el que es va convertir en el primer rei Plantagenet. Atres explicacions històriques són que Geoffrey va plantar este arbusto com una coberta de caça o que ell l'usava per a assotar-se a sí mateixa. No va ser fins que Ricardo de York, el pare dels dos reis Eduardo IV i Ricardo III, quan els membres d'esta família varen adoptar el nom de Plantagenet, i després es va aplicar retroactivamente als descendents de Godofredo I d'Anjou com el nom dinàstic.[2]

canariensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en les Illes Canàries.

Sinonímia
  • Cytisus canariensis
  • Cytisus hillebrandii
  • Cytisus ramosissimus
  • Genista hillebrandii
  • Teline canariensis[3]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Es coneix com "retamón canari o retama de mont".[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Species Plantarum 2:709. 1753
  • USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. [1]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]