Garmendia
Garmendia és un llinage d'orige vasc que cita requerida
Lloc de procedència
Fundada en 1310 pel rei de Castella baix el nom de Garmendia d'Iraurgui, Garmendia era el nom del lloc a on es va realisar la fundació i el aditament d'Iraurgui fa referència al riu i vall en el que s'ubica la població. Solament un any més tart, en 1311, el rei va ordenar que s'usara la denominació Salvatierra d'Iraurgui per a cridar a la vila. En 1397 hi ha constància, per les nòmines dels concurrente a les Juntes Generals de Guetaria, de que s'usava la denominació de «Salvatierra d'Iraurgui» pero també hi ha ya constància, de les mateixes Juntes, de l'utilisació del nom d'Azpeitia. En 1415 apareix de nou el nom de «Salvatierra d'Iraurgui» en les ordenances de la germandat en a on també figura l'apelatiu «Azpeitia» en els anys 1457 i 1463. Abraham Otelio diu en la seua obra El teatre universal que es va editar en 1588 que en Guipúscoa hi ha moltes poblacions que tenen varis noms, entre elles nomena la d'Azpeitia que també rep les denominacions d'Urazveitia i Salvatierra d'Iraurgui.
La paraula Azpeitia, que apareix escrita en documents antics com Ayzpeitia (és el cas del registre de les Juntes d'Elgóibar de 1543), prové de les paraules vasques Aitz que vol dir «penya» o «roca» i beitia, que vol dir «d'avall». La penya a la que fa referència és la que forma el mont Izarraitz. Este mont està situat entre les localitats d'Azpeitia i Azcoitia (l'etimologia d'esta últim ve a significar «dalt de la penya» o «de dalt de la penya»).
Orige
El llinage de Garmendia procedix de les cases de Garmendiagoyena ("en el cim") i Garmendiabarrena ("en la vall").
Va haver cases d'este llinage en les viles d'Amézqueta i Abalzisketa, del partit judicial de Tolosa. Atres dos cases d'este llinage va haver en la parròquia de Sant Sebastià, de la vall d'Oyarzun, i una atra, denominada Garmendi, en la vila de Zarauz. Les seues llínees es varen establir especialment en Abalzisketa, en branca en Alce, Amézqueta, Zarauz, Gaínza, Albíztur, Vila-real d'Àlaba, Zaldibia, Oyarzun, Segura, Tolosa i Azpeitia.
En Viscaya va fundar nova casa en la anteiglesia de Zaldibar, una atra casa va radicar en la vila de Vora de Bidasoa (Navarra).
La casa d'Amézqueta entroncó en les famílies d'Aldabalde, Zubelzu, Celaya, Ibaseta, Arambarri, Laskibar, Larrañaga, i unes atres. Donya Jesusa Isabel de Garmendia i Larrañaga originària de la citada casa, va contraure matrimoni en el Marqués de Tola de Gaytán. La casa de la anteiglesia de Zaldibar, en Bizkaia, va tindre branca en la vila de Gainza, del partit judicial de Tolosa (Guipúscoa), i una llínea d'esta branca va passar al Riu de la Plata, establint-se en Tucumán i en Buenos Aires.
En 1346 era veí de Tolosa Martín Martínez de Garmendia.
En l'archiu de la Casa de Juntes de Guernica consten els següents expedients d'hidalguía Juan Ignacio de Garmendia i Aramburu, natural d'Abalzisketa, en la que s'acompanya una certificació d'hidalguía guanyada en Villafranca i que va obtindre autorisació de residència Bilbao en 25 d'abril de 1816; Mateo de Garmendia i Etxabe, i germans, naturals de Zaldibia i residents en Zornotza, en Sagell Major en Bilbao, en 18 de febrer de 1818; Francisco lgnacio de Garmendia Etxabe i Olano, natural també de Zaldibia i resident en la anteiglesia d'Arrigorriaga, en Sagell Major en 18 de juny de 1818; Miguel Antonio de Garmendia i Jauregi natural de Zaldibia i resident en Orozco, en Sagell Major en 14 de giner de 1830; José lgnacio de Garmendia i Olano, natural de Zaldibia i resident en Somorrostro, en Sagell Major en 23 d'octubre de 1829, i Juan Ignacio i José Ignacio de Garmendia i Ugarte, naturals de Beizama i residents en la vila de Portugalete, en Sagell Major en 8 de febrer de 1831.
Les Juntes Generals de Guipúscoa i les seues Justícia ordinàries varen calificar l'hidalguía d'Antonio, Simón i Tomás de Garmendia, veïns de Vila-real, en 1657; Pedro Antonio de Garmendia i atres consortes, veïns d'Amézqueta, en 1769; Rodrigo de Garmendia i atres veïns d'Albíztur, en 1681: Juan Ignacio de Garmendia, veí d'Azpeitia, en 1773; Miguel de Garmendia, veí de Gainza (Archiu provincial); Juan Lorenzo de Garmendia i atres veïns de Villafranca, en 1773; Juan Batiste de Garmendia i germans, veïns de Villafraca en 1774; Juan de Garmendia i germans, veïns de Villafranca, en 1709, i Juan de Garmendia i uns atres, també veïns de Villafranca, en 1613.
Armes i escut
D'argent, en un mont de sinople, sumat d'un arbre del mateix color, i al peu del tronc, un javalí de sabre perseguit per un caçador, que li ferix en una llança, d'asta de sabre i ferro d'azur.
Aixina consten en una certificació de Francisco Morals, donada el 23 de decembre de 1692.
Uns atres: en or, un roure de sinople, i al seu peu, un javalí errant, del seu color natural, i a cada costat de la copa de l'arbre, un roel d'azur.
Uns atres: en camp d'argent, un castell de dos torres, de sinople.
Segons la certificació d'hidalguía de José de Garmendia i Mendiola, en l'any 1664, els de la vila d'Alquiza, del partit judicial de Tolosa, que són les mateixes que les concedides a la província de Guipúscoa per Real Cèdula donada en Medina del Camp el 28 de giner de 1513, usen: Tallat: 1°, partit, la destra de gules, en un rei al natural, assentat en el seu tro, i la sinistra, també de gules, en dotze canons d'argent, colocats de tres en tres; i el segon, d'argent, en tres arbres (tejos) sobre ones d'aigua d'azur i argent.
Referències
Bibliografia
- BLASONES I LINAJES d'EUSKALERRIA per Endika de Mogrobejo. Tom: VI -- Pág.248-249
- LA FAMÍLIA GARMENDIA I ELS SEUS DESCENDENTS EN LES PROVÍNCIES DEL RIU DE L'ARGENT. per Arnaldo Ignacio Adolfo Miranda, Societat Argentina d'Historiadors.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Garmendia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.