Garaig residencial

Garaig residencial és un local de la vivenda destinat a guardar automòvils. El terme deriva del francés garage i este a la seua volta del verp garer, que significa guardar
Ya que es tracta d'un local que ocupa un gran percentage de la superfície de la majoria de les vivendes, també pot estar associat a àrees de guardat o bricolaig.[1]
Aspectes llingüístics
En molts països d'Hispanoamèrica, el extranjerisme (galicisme) garage (pronunciación en francés: /ɡa.ʁaʒ/) s'escriu com a tal (és dir, en la seua forma crua), puix allí reté la seua pronunciació francesa. D'acort a la Real Acadèmia Espanyola, la grafia en «g» és correcta si la paraula s'escriu en bastardilla (donant conte de que es tracta d'un vocable estranger),[2] pero el seu us és incorrecte sense bastardilla, puix en el castellà parlat en Espanya s'ha adaptat com a «garaig», tal com allí es pronuncia.[3] Succeïx que les adaptacions al castellà dels vocables francesos terminats en «–age» que ha realisat la Real Acadèmia Espanyola a lo llarc de l'història no han segut independents, en cap cas, a la forma en que estes es pronuncien en el castellà parlat en Espanya; pel contrari, les han oficialisat. Aixina, la regla d'adaptar «–age» com «–aje» les va incloure a totes, puix allí a totes elles les pronuncien d'igual manera (com en el cas de l'adaptació «bricolaig», que, coincidentemente, tampoc es pronuncia aixina en Hispanoamèrica, puix en dita regió retine la seua pronunciació francesa i per això no s'adapta, escrivint-se bricolage). En eixe sentit, un cas interessant resulta el extranjerisme beige, no adaptat per la Real Acadèmia Espanyola com «beije» com caldria esperar, sino com «beis», (tenint en conte que acaba en -eige i no en -age) donada, precisament, la particular forma en que eixa paraula es pronuncia en Espanya (tant el vocable com la lletra «s», alguna cosa no menor). Com es pot vore, si el vocable garage es pronunciara en Espanya com en francés i Hispanoamèrica, la seua adaptació reglamentada no seria «garaig» sino «garás». Curiosament, empero, esta última adaptació tampoc seria correcta per a Hispanoamèrica, puix la «s» no representa allí tal fonema.
Orige i història

La necessitat de garaig en les vivendes és originada pel automòvil. Este invent desenrollat a finals del XIX ha ingressat en la societat de manera molt ràpida, gràcies no solament a la seua utilitat sino també a grans alvanços productius com la cadena de montage d'Henry Ford.
Si ben el guardat i protecció de l'automòvil va ser necessari des del seu començ, va anar solament en la seua popularisació que es va donar a partir de la década de 1930 que el garaig residencial va fer la seua aparició com a tal. En un principi s'utilisaven per a eixe fi espais ya existents, i d'ús equivalent, com les cocheres i caballerizas, les quals estaven presents en les antigues residències de les classes acomodades. Com és llògic, eixos sectors varen ser els primers posseïdors dels automòvils.
Moltes residències urbanes d'estils historicistas, com els petit hôtels de París, Brusseles o Buenos Aires de començos del XX, varen incorporar el garaig baix del seu piano nobile, aumentant l'altura corresponent al pis de servici. En canvi, quan la construcció es retirava de la llínea municipal, era possible generar una pendent que conduïra a un garaig en semisótano, lo que permetia baixar el pis de servici (destinat en este cas a garaig) i, en conseqüència, també acurtar l'escala que conduïa directament des de l'entrada principal cap al piano nobile. Açò tenia un doble propòsit: per un costat, mantenia la tipologia original i, per l'atre, no perdien superfície ni jerarquia les àrees de rebut, ya que l'automòvil davall no podia furtar-els espai en estar davall.
Les vivendes posteriors, en canvi, varen canviar la seua tipologia arquitectònica per a incloure este espai des de l'orige. Segons el tamany del terreny, s'articulava com a part de la frontera o com una construcció anexa ubicada generalment al fondo.[4]
Els edificis de propietat horisontal solen tindre un garaig comú a on es pot comprar o llogar una plaça d'estacionament en una planta del mateix.
En estos edificis d'apartaments, el garaig sol estar situat en el sòtol i pot consistir en espais privats individuals totalment tancats cridats "box" ("box" significa "caixa" en anglés, com a molts atres térmens relacionats en els automòvils, este terme prové del vocabulari eqüestre d'orige anglés i designava originalment la peça de l'edifici tancat que albergava cavalls en una caballeriza). En atres ocasions es tracta simplement d'espais delimitats en pintura en el sol complint les normes d'espai i circulació. Generalment solen estar en els sòtols.
En atres llocs, i especialment en les vivendes suburbanes a on els residents depenen més dels automòvils, el garaig a sovint està en la planta baixa i integrat en la casa.
També es diu garaig un lloc professional (taller mecànic) per a portar a terme treballs de reparació en els vehículs.
Vore també
Notes
Referències
- ↑ «Espais per a l'immovilitat. L'incidència de l'automòvil en l'arquitectura comercial de la ciutat de Buenos Aires entre 1887 i 1930.». iaa. fadu. uba. ar. Consultat el 27-6-2023.
- ↑ «RAEconsultas». twitter.com (10 de juny de 2020). Consultat el 27-6-2023.
- ↑ «Definició de "garaig" (Diccionari panhispánico de dubtes)» (2005).
- ↑ «Buenos Aires i algunes constants en les transformacions urbanes». acau.org. ar (1996). Consultat el 27-6-2023.
Bibliografia citada
- Minnis, John (2010). «Practical yet Artistic: The Motor House 1895–1914», Living Leisure and Law: Eight Building Types in England 1800–1914, Reading: Spire Books in association with the Victorian Society. OCLC 835667261. ISBN 9781904965-27-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Garaje residencial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.