Ganapati-upanishad
El Ganapati-upanishad o Śrī-Gaṇapati-atharvaśīrṣa-upaniṣad (sigle XVII) és una escritura hinduista dedicada al deu Ganesha. És un Upanishad tardà que celebra a Ganesha com la representació del Brahman final.[1] És el text sánscrito supervivent més important en la tradició ganapatyas del hinduismo, en el que es venera a Ganesha.
L'escritura afirma la seua pròpia condició de Upanishad en la seua llínea final, que diu: «Est és el Upanishad».[2]
Segons el traductor escocés Vans Kennedy (1784-1846), este curt text forma part del Atharva-sirsha-upanishad.
Nom sánscrito
[editar | editar còdic]- gaṇapatyupaniṣad, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).[3]
- गणपत्युपनिषद्, en escritura devanagari del sánscrito.[3]
- Pronunciació:
- [ganápati upanishád] en sánscrito clàssic[3] o ben
- [ganapáti upánishad] en varis idiomes moderns de l'Índia
- Etimologia:
- ‘el Upanishad sobre Ganapati’
- ‘el text que es deprén als peus d'un mestre, que tracta sobre el líder de les huestes [de Shiva]’
- gaṇa: ‘grup’ o ‘hueste’ del deu Shiva[3]
- pati: ‘senyor, sobirà, espós’[3]
- upa-niṣad: ‘davall-assentat’[3]
El nom complet d'este Upanishad ―Gaṇapati-atharvaśīrṣa-upaniṣad― pot haver sorgit a partir del nom d'atres dos texts:
També li'l coneix com:
- Śrīgaṇapatyatharvaśīrṣopaniṣad
- Sri Ganapati-atharva-sirsha-upanishad
- Sri Ganapati atharva sirsha upanishad
- Sri Ganapati atharva sirsha
- Ganapati atharvashirsha
- Ganapati atharva sirsha
- Ganapati atharvasirsa
- Ganapati atharva sirsa
- Ganapati upanishad.
Datació
[editar | editar còdic]Tot el text està escrit en l'entrada de la sala del temple en el santuari Astavinaiaka Ganesha, en Ranshagaon (un poble a 50 km de Pune). G. S. Ghurye (1893-1983) afirma que la seua construcció en el sigle XX correspon al creiximent de l'adoració a Ganapati en Majarastra entre els brahmanes, especialment en la ciutat de Pune,[4] pero creu que el text és alguna cosa més antic, potser del sigle XVII o XVIII.[5]
El Ganapati-upanishad no forma part del cànon Muktika de 108 Upanishads compilados a mitan del sigle XVII, pero en el sigle XIX l'escritor hinduista indi Upanishad Brahmayogin ho menciona en el seu comentari sobre el cànon Muktika.[6]
Com cada u dels Upanishads es va escriure de manera que quedara associat en algun dels quatre Vedas, llavors per a que els texts del Ganapati-upanishad s'associaren en el Atharva-veda, contenen el passage:
- इत्यथर्वणवाक्यम्
- ityatharvaṇavākyam
- iti atharvana vakiam
que l'escritor Chinmayananda traduïx com ‘aixina Atharvana va dir’.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Courtright, Paul B. (1985): Gaṇiśa: Lord of Obstacles, Lord of Beginnings; apèndix «The Śrī Gaṇapati Atharvaśīrṣa». Nova York: Oxford University Press, 1985.
- ↑ Est és el vers 29 en la versió publicada per Chinmayananda. El text i la numeració dels versos apareixen en Swami Chinmayananda (1987): Glory of Ganesha (pág. 131). Bombay (Índia): Central Chinmaya Mission Trust, 1987.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Vore l'accepció °ty-upanishad (gaṇapaty-upanishad), que es troba en el rengló 14 de la segona columna de la pág. 343 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Ghurye, Govind Sadashiv: Gods and men (págs. 101-102). Bombay: Popular Prakashan, 1962.
- ↑ Courtright, Paul B. (1985): Gaṇiśa: Lord of Obstacles, Lord of Beginnings; apèndix «The Śrī Gaṇapati Atharvaśīrṣa» (pág. 252). Nova York: Oxford University Press, 1985.
- ↑ Bühnemann, Gudrun: Budha-Kauśika's “Rāmarakṣāstotra” (pág. 103). Publications of the De Nobili Research Library, vol. 10. Viena (Àustria): Gerhard Oberhammer, 1983.
- ↑ Est és el vers 21 en la versió de Chinmayananda. Chinmayanada fa notar que la numeració de la seua versió pot diferir de la d'atres versions. El text i la numeració dels versos apareixen en Swami Chinmayananda (1987): Glory of Ganesha (pág. 130). Bombay (Índia): Central Chinmaya Mission Trust, 1987. Courtright traduïx el vers iti atharvana vakiam (‘aixina Atharvana va dir’) com «This text was told by the Atharvan sage» (‘este text va ser contat per el sabio Atharvan’). Courtright, Paul B. (1985): Gaṇiśa: Lord of Obstacles, Lord of Beginnings; apèndix «The Śrī Gaṇapati Atharvaśīrṣa» (pág. 254). Nova York: Oxford University Press, 1985 Sobre esta afirmació de linaje que presenta el propi text sánscrito, Chinmayananda comenta que «pot ser aixina, o no» (it may or may not be baix), senyalant que este tipo d'atribució d'autoria no es troba en casi cap Upanishad. Swami Chinmayananda (1987): Glory of Ganesha (pág. 122). Bombay (Índia): Central Chinmaya Mission Trust, 1987.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ganapati-upanishad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.