Gallotia stehlini

Archiu:Gallotia stehlini -Gran Canaria, Canary Islands, Spain-8.jpg

fardacho de Gran Canària (Gallotia stehlini)

El fardacho de Gran Canària (Gallotia stehlini) és un lacértido endèmic de l'illa de Gran Canària. És el major dels fardachos de Canàries, alcançant fins als 80 cm de llongitut, per #lo que també li'l coneix com a fardacho jagant de Gran Canària.

Fins als anys setanta els fardachos de l'illa de Gran Canària eren considerats una subespecie de Gallotia simonyi per la seua semblança morfològica. Posteriorment, varis treballs varen revelar que existien suficients diferències esquelètiques i ectomorfológicas per a ser considerades espècies ben diferenciades, teoria que va anar finalment acceptada gràcies a les tècniques de seqüenciació del ADN.

Distribució

Habita la pràctica totalitat de l'illa de Gran Canària, d'a on és endèmic. Abans de l'arribada de l'home a l'archipèlec també va existir una població en Tenerife, coneguda per la presència de restants òsseus en les afores de Benijo. Ademés, està present en l'illa de La Palma i en dos zones del llitoral oriental de Fuerteventura, podent trobar-se en Port del Rosario i el Barranc de la Torre, pero estes poblacions, demogràficament viables, han tingut el seu orige en introduccions ocorregudes a lo llarc de l'últim sigle.

Descripció

Coloració

És un reptil de cos robust, de coloració pardo grisácea a rojosa obscura que a lo llarc de l'esquena presenta bandes travesseres clares de vora obscura. La part superior del cap i la part anterior del cos són més obscures, a voltes negruzcas.

En els machos adults, especialment els més vells, l'esquena és negruzco, en els costats apareixen ocelos clars redonejats i la gola es torna anaranjada. La pancha és blancuzco.

Els jovenils són de color pardo oliváceo, en dos bandes obscures llongitudinals en l'esquena, dos bandes clares a cada costat del cos i numerosos ocelos clars en els costats.

Tamany

Els eixemplars més grans poden medir fins a 80 cm, #lo que els convertix en l'espècie actual més gran de la seua gènero. Els machos alcancen major tamany i tenen el cap de major talla relativa que les femelles. Una comparativa entre la llongitut alcançada pels eixemplars actuals i la que presenten els ossos arreplegats demostra que des de l'arribada dels primers pobladors a l'illa existix una tendència a la reducció del tamany en els eixemplars d'esta espècie.

Ecologia

Hàbitat

S'estén per tota l'illa de Gran Canària, comprenent la pràctica totalitat dels hàbitats disponibles, incloent el cardonal-tabaibal associat a les zones de poca altitut, el bosc termófilo, les zones de cim (és fàcil trobar-ho per damunt dels 1.85 m) i malpaises. També s'adapta a zones alterades per l'home, vivint en zones agrícoles i murs. És poc abundant en les pinades de Pinus canariensis, a on es troba reclós als clars, i sembla no estar present en les zones sense vegetació de les dunes de Maspalomas.

Dieta

És un animal omnívoro, encara que la seua alimentació té una base vegetal de fulls i llavors. La proporció de plantes en la seua dieta aumenta en la seua talla, mentres que els seus preses animals, en la seua majoria artròpodes, són poc comuns. Presenta tendència cap al canibalisme. Alguns components de la seua dieta són:

• Flores de Hedypnois cretica, Urospermum picrioides, Launaea arborescens, Sàlvia canariensis i Plocama pendula.
• Fruts de Phoenix dactylifera, Plocama pendula, Euphorbia obtusifolia, Telinus rosmarinifolia i Rossa fruticosa.

• Fulls i tallos de Notoceras bicorne, Anagallis arvensis, Tribulus terrestris, Patellifolia patellaris i Ricinus communis
• Vertebrats: perenquén de boettger (Tarentola boettgeri), rates (Mus sp.), atres lacértidos (Gallotia atlantica) i paseriformes.

Depredadors

Este fardacho és depredado pel muçol chic (Asio otus), el cuervo (Corvus corax), el cernícalo vulgar (Falco tinnunculus), el ratonero (Buteo buteo) i el capçot (Lanius meridionalis), ademés de les espècies introduïdes, com el gat domèstic i el erizo moruno (Atelerix algirus).

Si es veu amenaçat, la seua primera estratègia és la fugida. És més veloç que atres espècies del gènero, per #lo que les seues poblacions no s'han vist tan mermades per les espècies invasoras com les del restant de fardachos de les illes Canàries. Ademés, els adults poden fer front a una amenaça en la boca oberta i emetent sons d'avís.

Recentment ha segut introduïda en l'illa de Gran Canària, concretament en la montanya de Amagro en Gáldar i en Telde, la serp rei de Califòrnia (Lampropeltis getula californiae) que s'està alimentant de Gallotia stehlini principalment. Existix un proyecte que està portant a terme l'erradicació d'este depredador.

Reproducció

Inicien la seua madurea sexual als quatre o cinc anys i poden aplegar a viure fins a onze anys. Durant la còpula, el mascle mossega a la femella en el coll. La femella posa una única posada a l'any de 5-14 ous.

Interacció en els aborigen canaris

De la mateixa manera que els fardachos jagants d'atres illes, els de Gran Canària varen ser consumits pels habitants prehispánicos de l'archipèlec, encara que esta espècie no es va extinguir per este motiu, com si va ocórrer en Gallotia goliath en l'illa de Tenerife.

Conservació

Des de 2024 està classificat a nivell mundial com espècie en perill crític per la UICN, degut especialment a la depredación per part de la culebra de Califòrnia, que ha aplegat a acabar en més del 90% de les poblacions de Gallotia stehlini en les zones a on s'ha assentat esta espècie invasora. Han resistit millor que els fardachos jagants del Ferro i de la Gomera l'arribada de l'home a l'illa, encara que la constant depredación per part de depredadors introduïts, com rates, gats, i especialment serps, fa que siga difícil trobar eixemplars de gran tamany.