Gallotia bravoana

El fardacho jagant de la Gomera (Gallotia bravoana) és una espècie de fardacho endèmica de l'illa de La Gomera, en les illes Canàries. Pertany al gènero Gallotia, endèmic de l'archipèlec canari. Està en perill d'extinció per lo reduït de la seua distribució geogràfica i per factors com la pressió humana, l'atac de gats, etc.

Rep el nom de bravoana en honor al paleontòlec i geólogo canari Telesforo Bravo.

D'este fardacho solament es tenia constància pels fòssils trobats que nos donaven l'idea de que en el passat estava molt repartit per tota l'illa, exceptuant les seues zones més fredes i de major umbría per les brumas produïdes pels vents alisios.

El fardacho es creïa extinguit fins que un equip de zoólogos de la Universitat de l'Estany redescubrieron el "jagant colombino" en juny de 1999 en el Risc de la Merica en Valle Gran Rei. Indagacions posteriors en veïns de la zona varen apuntar que D. Manuel Gámez, un veí de Valle Gran Rei, ho hi havia vist a mitan del s. XX. Des de llavors s'ha intentat recuperar l'espècie per mig de la crío en captivitat seguint el model que es va utilisar en l'illa d'El Ferro per a recuperar el Fardacho jagant del Ferro. El futur de l'espècie és molt més esperançador que fa uns anys.^[1]

Es troba en fase d'elaboració el Pla de Recuperació, se li ha otorgat un Proyecte Life Naturalea per a ajudar a la recuperació de l'espècie, en el qual participen la Unió Europea, el Govern de Canàries, el Excmo. Cabildo Insular de la Gomera i l'Ilustre Ajuntament d'Entanque Gran Rei.

Descripció

Tenen un cap robust, pero en general el seu cos no és tan recio com el del fardacho jagant del Ferro (G. simonyi). La seua coloració és pardo-negruzca, en una série de ocelos blaves en cada costat. La regió gular i submaxilar és d'un notable color blanc, i la part inferior de les pates i la pancha blanquecinos. Medixen 20 cm cap-cos i pesen 100 g, pero poden alcançar els 50 cm i 300 g. Abans de l'arribada de l'home a l'illa eren significativament més grans.

Comportament

Les seues costums són molt poc conegudes, pero s'ha observat que el seu periodo d'activitat és diürn.

Dieta

La seua dieta es compon fonamentalment de vegetals, pero també pot alimentar-se d'invertebrats i carronya.

Reproducció

La celosia té lloc en maig i juny, i els machos poden recórrer grans distàncies en busca de femelles. Tres o quatre semanes des de de la còpula té lloc la posada, i als dos mesos naixen les crío en 55 mm cap-cos i 3 o 4 g de pes. Les crío alcancen la madurea als 32-54 mesos d'edat; hui en dia en llibertat no superen els 15 anys de vida.

Hàbitat

L'hàbitat és, òbviament, el paisage típic de la Gomera (terreny volcànic, molt rocós, malpaíses), pero en vegetació de xara xerófilo i en una altitut idònea de no més de 250 m (per la qual cosa el fardacho s'establix en penya-segats comunament).

Actualment la població supervivent es troba en un risc, el Risc de la Mérica, a 600 m.