Anar al contingut

Gallotia intermedia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
fardacho canari motejat (Gallotia intermedia)


El fardacho canari motejat, fardacho jagant de Tenerife o de Teno (Gallotia intermija) és una espècie endèmica de l'illa de Tenerife, en les Illes Canàries (Espanya). En el passat habitava en tots els hàbitats de la superfície insular pero l'activitat humana des de fa 2500 anys i l'introducció d'espècies forànees, especialment depredadors com els gats,[1][2] ho ha dut a la vora de l'extinció habitant únicament en la zona nort-occidental de l'illa. Per això el seu redescubrimiento es va realisar en una data tan tardana com 1996.

Característiques

Medixen entre 45 i 75 centímetros, en escates temporals chicotetes (38-90), 3-5 supratemporales i 14-18 séries llongitudinals de ventrales. Esquena de color pardo negrenc reticulado en chicotetes taques grogues, blava o pardo i gola de color gris pàlit.[3]

Distribució

Actualment es conserven dos poblacions aïllades, una en el Massiç de Teno, situat en la part nort-occidental de l'illa, i l'atra en la Montanya de Guaza. La població de Teno té entre 280 i 461 individus, mentres que en la de Guaza es desconeix el seu número.

Hàbitat

Totes les poblacions conegudes estan, en major o menor mida, associades als tallats de gran desenroll vertical (fins a uns 400 metros d'altura), podent habitar a nivell de la mar en derrubios procedents d'estos tallats o enclavaments pròxims, coexistint en el fardacho tizón en alguns casos. El motiu d'esta distribució és que suponen zones de difícil accés per als gats, la seua principal amenaça.

Amenaces

El més important dels factors que els amenacen són els gats els quals predan sobre algunes poblacions aplegant a ser en ocasions en alguna d'estes localitats l'assut més numerós.[2][4] El seu tamany corporal, més rendable energèticament com a assut front a la menor talla del fardacho tizón, i la major edat que precisen per a alcançar la madurea sexual, semblen explicar el decliu poblacional en comparació al fardacho tizón.

En atres zones en les que habiten de chicoteta extensió i llimitats recursos tróficos coexistixen en rates per lo que és molt provable que estes preden sobre posades i/o jovenils.

Una atra amenaça que té relació en les dos anteriors és l'aument de la presència humana lo que comporta la proliferació de rates, gats i gavines patiamarillas aixina com l'aument de certes activitats (peixca, excursionisme, deports d'aventura, etc.) que propicien la visita a algunes localitats en fardachos motejats, les quals havien permaneixcut al marge d'estes alteracions fins fa poc.

Per últim destacar que una atra possible amenaça és la degeneració que sofrix l'espècie per endogàmia pel chicotet tamany d'algunes subpoblaciones i a la fragmentació d'estes.

Mides de conservació realisades

Les actuacions realisades per a la seua conservació han segut la finançació de dos assistències tècniques (Govern de Canàries) per a conéixer la seua distribució i el tamany de la població, aixina com les amenaces que tenen, aixina com l'elaboració d'una proposta de pla de recuperació. Dins d'estos treballs, en l'estiu de 2001 es va realisar un control de gats i rates en algunes localitats habitades per l'espècie.

Se sap que este fardacho ya existia en l'illa des de molt abans de l'arribada del home a l'illa. Com donen fe els numerosos restants fòssils trobats en l'illa. Els quals doblaven en tamany a moltes espècies actuals. El Museu de la Naturalea i l'Home (Santa Creu de Tenerife) expon en les seues vitrines alguns restants fòssils i disecados d'estos animals "pre-guanches".

Referències

  1. ↑ Medina, Félix Manuel; Nogales, Manuel(2009-04-01).«A review on the impacts of feral cats (Felis silvestriscatus) in the Canary Islands: implications for the conservation of its endangered fauna».Biodiversity and Conservation.18(4): 829–846.ISSN 1572-9710.doi:10.1007/s10531-008-9503-4.Consultat el 2023-03-06.(en en)
  2. ↑ 2,0 2,1 Flores, Adrián(Decembre de 2021).«Trophic ecology of cats (Felis catus) in Montanya de Guaza: implications for the conservation of the critically endangered giant lizard of Tenerife (Gallotia intermija).».Scientia Insularum.doi:10.25145/j.SI.2021.04.04.Consultat el 06/03/2023.
  3. ↑ HERNÁNDEZ et al. (1997, 2000)
  4. ↑ (RANDO & LÓPEZ, 2001)

Bibliografia complementària

Enllaços externs