Génesis de Eridu

Génesis de Eridu, també cridat el mit sumeri de la creació o mit sumeri del diluvi, oferix una descripció de l'història sobre cóm la humanitat va ser creada pels deus, les circumstàncies que varen dur als orígens de les primeres ciutats en Mesopotamia, cóm el càrrec de la realea va entrar en esta civilisació provablement neolítica, i el diluvi universal.

Uns atres mits sumeri de la creació inclouen el cilindre de Barton, el debat entre l'ovella i el gra, i l'entre l'hivern i l'estiu, també trobats en Nippur. Mits similars del diluvi es descriuen en l'Atrahasis i les èpiques de Gilgamesh, a on el primer tracta del conflicte intern d'una organisació de deus sumeri, que intenten pacificar creant les primeres parelles d'humans com a esclaus laborals, seguit d'una reproducció massiva d'estes criatures i un gran diluvi desencadenat per Enlil (senyor de l'univers). La narrativa del Génesis bíblic mostra alguns paralelismes cridaners (no obstant, excloent totes les referències a una civilisació abans de la creació d'Adán i Eva), de modo que l'investigació científica ha assumit durant molt temps influencies prehistòriques en el sorgiment de la religió mosaica.

Fragments

L'història es coneix a partir de tres fragments que representen diferents versions de la narrativa. Un és una tablilla excavada en l'antiga ciutat sumeri coneguda com Nippur. Esta tablilla va ser descoberta durant la expedició de l'Universitat de Pennsilvània en 1893, i l'història de la creació va ser reconeguda per Arno Poebel en 1912. Està escrita en idioma sumeri i data d'al voltant del 1600 a. C. El segon fragment és d'Ur, també escrit en sumeri i del mateix periodo. El tercer és un fragment bilingüe sumeri-acadio de la Biblioteca de Asurbanipal ca. 600.

En 2018, es va publicar un nou fragment de l'història del Génesis de Eridu.

Sinopsis

Les primeres 36 llínees de la tablilla principal de Nippur estan perdudes, encara que es pot inferir que discutien la creació d'humans i animals, i provablement parlaven sobre l'existència disoluta de la humanitat abans de la civilisació (com indica el fragment de Ur). La porció supervivent comença en un monòlec de Nintur, la deesa que va donar a llum a la humanitat, a on flama als humans d'una existència vagabunda com nómadas per a construir ciutats, temples i tornar-se tant sedentarios com civilisats. Despuix del monòlec, hi ha una atra secció perduda que solament es recomença despuix d'atres 36 llínees, i en este punt els humans són encara en un estat nómada; la secció perduda pugues haver parlat d'un intent inicial infructuós dels humans per a establir la civilisació.

Quan el text es recomença, Nintur encara planeja proporcionar realea i organisació als humans. Després, es nomenen les primeres ciutats (començant en Eridu, el liderage de les quals Nintur va colocar baix Enki), després Badtibira, Larak (Sumer), Sippar i finalment Shuruppak. Les ciutats es varen establir com a economies distributivas (no monetaris). Una atra lacuna (secció perduda) de 34 llínees procedix. El fragment de la Biblioteca de Asurbanipal, aixina com evidència independent de la Llista Real Sumer, sugerix que esta secció incloïa el nomenament de més ciutats i els seus governants.

A continuació ve l'afirmació de que els humans varen començar a fer sorolls que molestaven als deus: Enlil, senyor de l'univers i governant esta cultura primerenca des del oceà còsmic d'aigua dolça, era completament incapaç de dormir per este destorbament i va prendre la decisió radical de bregar en açò destruint a la humanitat en un diluvi. El deu Enki, que viu en la part inferior de l'oceà còsmic d'aigua dolça, informa a un humà, Ziusudra (provablement un sacerdot), d'esta decisió i li aconsella construir un barco per a salvar-se a sí mateix i a una parella de cada criatura viva. Ziusudra construïx el barco, puja a bordo en la seua família i els animals, i els deus desnuguen el diluvi, encara que la frase exacta és unclear ya que una atra lacuna apareix en esta secció. La humanitat i el restant de la vida sobreviuen, i novament, el text s'interromp.