Anar al contingut

Cilindre de Barton

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Cilindre de Barton és un sagell cilíndric mesopotámico format en argila en el que està escrit un mit de la creació en sumeri datat cap a finals de el III mileni a. C. Actualment es troba en el museu d'arqueologia i antropologia de l'universitat de Pennsilvània. Joan Goodrick Westenholz ho va datar entorn a l'any 2400 a. C.[1] Va ser trobat en les ruïnes de Nippur en 1889 per investigadors de dita universitat, i rep el seu nom de George Aaron Barton, primer en publicar una transcripció del mit, en 1918.[2] Atres investigadors, com Samuel Noah Kramer, ho han cridat cilindre de Nippur. Kramer ho va datar cap al 2500 a. C.[3]

L'història escrita en el cilindre comença narrant una data lluntana en l'àrea sagrada de Nibru (Nippur), assotada per una tormenta; allí es comuniquen el cel i la terra. Ninhursag, germana major d'Enlil, contrau un matrimoni sagrat en Anu, deu del cel, tocant-se aixina el cel i la terra. La primera part de l'història descriu el santuari de Nippur. En la segona part algú, provablement Enki, fa l'amor en Ninhursag i esta queda embarassada de sèt bessons.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2000) La fundació de la ciutat: mits i ritos en el món antic, Edicions de la UPC, pp. 46 en avant. ISBN 9788483013878. Consultat el 24 de maig de 2011.
  2. Barton, George Allan (1918). Miscellaneous Babylonian inscriptions. Vol. 1 (en anglés), Universitat de Yale.
  3. Kramer, Samuel Noah (1961, edició de 2007). Sumerian mythology: a study of spiritual and literary achievement in the third millennium B.C (en anglés), Forgotten Books, p. 28.
  4. Prosecký, Jiří (1998). Piotr Michalowski in Intellectual life of the Ancient Near East: papers presented at the 43rd Rencontre assyriologique international, Prague, July 1–5, 1996, Oriental Institute, p. 240.