Fusō (1915)

Fusō (1915)

El Fusō (扶桑) o també cridat IJN Fuso va ser un acorazar pertanyent a l'Armada Imperial Japonesa que conformava cap de classe en l'acorazar Yamashiro.

Inspirat en la classe Iron Duke britànica, es caracterisava junt al seu casi-bessó per tindre una conformació artillera de 6 torres dobles dispostes en el modo 2-1-1-2, la tercera torreta apuntava a proa -a diferència del Yamashiro que apuntava a popa- i la desusada altura del seu màstil-pont en forma característica de pagoda, que inspiraria a la posterior classe Ise. No va ser considerat com adequadament blindat i conscients d'açò, l'alt mando japonés ho va mantindre en l'anomenada Reserva Estratègica de l'Armada.

Va ser somés en el periodo d'entreguerres a consecutives modificacions des de 1923, posteriorment en 1930 a on se li va incrementar la seua eslora des dels 192 fins als 212 m i adicionalment el seu desplaçament va variar en 4100 t i la seua potència motriu va ser optimisada fent recanvi de maquinàries aumentant des de 40 000 CV fins als 75 000 CV, fins a 1935 quan se li adicionó hidroavions i va mostrar la seua configuració característica de màstil-pagoda, l'altura de la qual era enorme.

Historial

El Fusō va ser autorisat en 1910, botat en Kure el 28 de març de 1914 i va entrar en servici el 18 de novembre de 1915 fins que va ser afonat el 25 d'octubre de 1944 en la Batalla de l'Estret de Surigao. En la Primera Guerra Mundial no va mostrar major activitat que servir de buc d'entrenament per a oficials artilleros.

Segona Guerra Mundial

En 1941, durant l'atac a Pearl Harbor es va mantindre en aigües japoneses junt a la 1.ª divisió d'acorazar al mando de l'almirant Isoroku Yamamoto qui arborava insígnia en el Plantilla:Barco.

Configuració del Fusō en 1944.

En maig de 1942 conforma la 2.ª divisió d'acorazar junt al Yamashiro, i pren part de la força que servix en l'atac de distracció en les illes Aleutianas com a part de l'Operació MI (vore: Batalla de Midway). Posteriorment en l'entrada del superacorazado Plantilla:Barco, el Plantilla:Barco, el Nagato, el Plantilla:Barco i el Plantilla:Barco, passen a formar part d'esta divisió. Finalisa 1942 com a buc d'entrenament per a maniobres navals. El 12 de juny de 1943, estant assignat com a buc d'entrenament, en la baïa de Hashirajima (Hiroshima), rescata a 353 sobreviviente del Mutsu, afonat per una explosió aparent de les seues pañoles de cordita.

En agost de 1942, el Fusō va escomençar a realisar missions de guerra en l'escolta de transports de tropes a Truk a les que va ser assignat junt als acorazar Plantilla:Barco, Plantilla:Barco i Plantilla:Barco. En 1943, va prendre part en vàries missions d'escolta junt al Musashi i va ser senyalat en vàries oportunitats per submarins americans que no varen conseguir tindre èxit en els seus atacs.

El 22 d'octubre de 1944 va prendre part en la Batalla del Golf de Leyte formant part de la força "C" al mando de l'almirant Nishimura. La força estava composta pel Yamashiro, la travessia pesada Plantilla:Barco, els destructors Plantilla:Barco, Plantilla:Barco, Plantilla:Barco i Plantilla:Barco. El 24 d'octubre de matí, va ser atacat per avions procedents de el Plantilla:USS i de el Plantilla:USS, una bomba va penetrar la coberta en el sector dels seus catapultes i va provocar un incendi que va destruir els seus hidroavió, pero l'incendi va poder ser sofocat per la tripulació. Al migdia, Nishimura va ordenar al Mogami enviar avions d'exploració en direcció al estret de Surigao i golf de Leyte. Els avions varen reportar la presència massiva de travessies, llanches torpederas i portaavions. Nishimura a pesar d'esta informació va proseguir alvance en el pla traçat en l'operació Sho-I-Go.

Afonament

El Fusō (en primer terme) el 24 d'octubre de 1944 en l'estret de Surigao, un dia abans de ser afonat.

Cap a les 2 del matí del 25 d'octubre de 1944 alcança l'entrada de l'estret de Surigao donant començ a la cridada batalla de l'Estret de Surigao a on és rebut en un atac de llanches torpederas americanes les quals són rebujades sense rebre danys. Proseguix la seua intrusió en l'estret i un dels destructors de vanguarda, el Yamagumo senyala la presència d'unitats enemigues al front que ya s'han llançat a l'atac en torpedos. A les 3:09 el Fusō és tocat per un torpedo en la seua part mija i el destructor Yamagumo explota en total pèrdua de vides. El Fusō s'ix de formació donant tornades en círcul.

Entorn a les 3:20 hores va escomençar a ser cañoneado en dispars dirigits per radar i adicionalment per atacs de torpedos. Va ser impactat per un torpedo que li va ocasionar incendis interns incontrolats. La seua velocitat es va reduir des dels 10 als 5 nucs. A les 3:38 hores els incendis varen alcançar el seu pañol de municions i va explotar en la seua part mija partint-se en dos. Abdós seccions varen surar independentment i es varen afonar posteriorment cañoneadas per l'enemic. No es va rescatar cap marí japonés en vida, entre ells Nishimura. El seu bessó, el Yamashiro va ser afonat en eixa mateixa acció.

Descobriment del derelicte

El derelicte del Fusō va ser localisat a 200 m de profunditat en l'Estret de Surigao, el 25 de novembre de 2017, per el RV Petrel de la Fundació Paul Allen, el derelicte es troba totalment bolcat en una sola peça; pero notòriament deformat en el fondo, presentant-se en forma de L oberta. el caixco esta unit en una sola peça contradient la versió històrica del comandant del destructor Shigure que va indicar que s'hauria partit en dos per causa d'explosions, els timons estan girats en força a babor, es va poder observar dos grans boquetes al costat de babor sense confirmar si va ser a causa de torpedos. La troballa del derelicte indica que este acorazar antecedia al Yamashiro, el seu cuasi bessó en la batalla i se li cridava el "acorazar del sur", va anar el primer acorazar alcançat en la batalla per torpederas PT.