Anar al contingut

Fundació Charles Darwin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fundació Charles Darwin
L'Estació Científica Charles Darwin en Port Ayora, Província de Galápagos, Equador.

La Fundació Charles Darwin per a les Illes Galápagos o FCD (en anglés: Charles Darwin Foundation) és una institució belga sense fins de lucre fundada l'any 1959 en l'ajuda de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea, l'UNESCO, i l'organisació Conservacionista Mundials.[1] El seu objectiu principal és protegir i mantindre la conservació dels ecosistemes de les Illes Galápagos.[2]

L'organisació treballa directament en la Direcció del Parc Nacional Galápagos (PNG) depenent del Govern d'Equador, incloent a més de cent científics, educadors, voluntaris, estudiants d'investigació i divers personal de respal internacional.[2]

Història

La Fundació Charles Darwin (FCD) es va establir en 1959, any en que també es va crear llegalment el Parc Nacional Galápagos. Abdós institucions es varen crear per a protegir la vida selvada i conservar els ecosistemes de Galápagos: el Parc Nacional com una institució governamental que fa complir les lleis i normes de conservació, la FCD com una organisació internacional que realisa investigacions i proporciona coneiximents científics. Les dos institucions es complementen entre sí i abdós porten a terme programes d'educació i capacitació.

Pero, ¿qué i quí varen participar en l'inici de la FCD? Clarament, les dos persones que varen iniciar eixe procés varen ser Robert Bowman i Irenäus Eibl-Eibesfeldt, dos científics jóvens que, independentment l'u de l'atre, varen realisar investigacions sobre les aus i una atra vida selvada en Galápagos en 1952 i 1954. A la seua tornada a Califòrnia i Alemània respectivament, abdós varen fer sonar les alarmes, també independentment un de l'atre, en l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN).

Varen informar de que gran part de la vida selvada endèmica de Galápagos estava sent destruïda per la depredació humana directa i per les espècies invasoras introduïdes. Varen predir que moltes espècies endèmiques s'extinguirien pronte i que ecosistemes sancers de Galápagos es derrocarien i desapareixerien. Varen demanar que s'adoptaren medides de conservació eficaces i varen subrallar la necessitat de construir una estació d'investigació en les illes.

La UICN acabava de ser creada uns anys abans per l'UNESCO per iniciativa del seu primer director general, el biòlec britànic Julian Huxley. Les advertències de Bowman i Eibl varen ser escoltades i compreses per la UICN i recolzades per prominents científics d'Europa, Equador i els Estats Units.

Fins a este punt, estes conversacions sobre els plans per a una estació en Galápagos es varen quedar només en això: parlar. Les coses es varen tornar més séries i concretes quan l'UNESCO va ser involucrada. L'UNESCO tenia poder financer i va imaginar que el govern equatorià se sentia cómodo en la participació d'eixa organisació perque Equador s'havia unit a l'UNESCO just despuix de la seua creació en 1946. Aixina que, a petició de l'Equador, l'UNESCO va finançar una expedició de tres mesos, que més vesprada es va conéixer com la "Missió de l'UNESCO".

L'objectiu d'esta missió era proporcionar més informació sobre el statu quo en Galápagos, presentar recomanacions per a l'adopció de mides i informar al públic en general sobre el valor excepcional d'estes illes. Eibl va ser nomenat "Expert de l'UNESCO" i Bowman i dos periodistes de la revista LIFE es varen sumar a la missió en finançació adicional dels Estats Units. Bowman va ser inclós per a que "poguera servir com a delegat dels Estats Units en la missió de l'UNESCO", com va escriure més vesprada en el seu informe. I la tasca dels dos periodistes era "obtindre una adequada documentació fotogràfica de les illes i la seua biota en fins publicitaris".

Gràcies al respal llogístic de la marina equatoriana esta missió va ser un èxit. El grup era realment heterogéneu, que es va mantindre unit en Galápagos de juliol a novembre de 1957. Varen produir importants informes que descrivien la greu situació de conservació de Galápagos, promovent una millor protecció de les illes i impulsant l'establiment d'una estació d'investigació.

La creació llegal real de la Fundació Charles Darwin sembla haver segut un acte poc espectacular: baix el liderage de Julian Huxley, primer director general de l'UNESCO, es va formar un Consell Eixecutiu compost essencialment per un núcleu dels que havien impulsat l'idea en Londres, més dos persones que representaven al Govern de l'Equador i a la comunitat nortamericana de científics i conservacionista. L'organisació es va establir en Brusseles en virtut de la llei belga el 23 de juliol de 1959, cent anys despuix de la publicació de "L'orige de les espècies" de Darwin.[3]

Organisació

La Fundació Charles Darwin és una institució internacional en raïls plantades fermament en la terra Equatoriana. Proveïm oportunitats per als residents locals, mentres també es promou la colaboració internacional i l'intercanvi de coneiximent, el qual és molt valiós per als esforços d'investigació i conservació. El nostre personal està conformat per un 76% d'Equatorians, prenent en conte que el 54% són Galapagueños.

Assamblea General

L'Assamblea General és l'orgue rector de la Fundació Charles Darwin (FCD). Els científics, membres del govern de l'Equador, membres d'institucions associades i atres organisacions i individus locals i internacionals proveïxen direcció a la Fundació com a membres de l'Assamblea.

L'Assamblea General es rig baix els Estatuts de la FCD i les seues tasques inclouen l'elecció de la Junta Directiva, establiment de polítiques, emissió de regulacions i l'aprovació final del Pla d'Operatiu i el presupost de la FCD. Els membres complixen rols gobernant, honoraris i actius, i es reunixen anualment per a fer negocis. Els membres Gobernant Individuals i Membres Gobernant Institucionals són seleccionats pel seu respal continu a la missió de la Fundació.

El Govern Nacional de l'Equador i l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura són Membres Gobernant Institucionals permanents. Es concedixen afiliació honorarias a els qui han contribuït significativament a la conservació de Galápagos. Membres Individuals Actius són seleccionats basats en el seu respal continu de la Fundació per mig de les seues activitats i / o contribucions financeres.[4]

Junta Directiva

El rol de la Junta Directiva de la FCD és proveir la direcció i l'assessoria de les operacions de l'Estació Científica Charles Darwin, i actuar com un enllaç de l'Assamblea General.

Els nostres membres de la Junta vénen de distints països i circumstàncies, lo que els permet aportar en la seua experiència en una àmplia gama de temes.[5]

Referències

  1. ↑ Fundació Charles Darwin (ed.): «Història i Guanys» (PHP). Els qui Som. Archivat des de l'original, el 31 de juliol de 2012. Consultat el 2 de giner de 2012.
  2. ↑ 2,0 2,1 Fundació Charles Darwin (ed.): «Nosatres» (PHP). Els qui Som. Archivat des de l'original, el 30 de juliol de 2012. Consultat el 2 de giner de 2012.
  3. ↑ «La Fundació Charles Darwin: els seus inicis».
  4. ↑ «Assamblea General».
  5. ↑ «Junta Directiva».