Anar al contingut

Front de Defensors de l'Islam

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Front de Defensors Islàmics (Plantilla:Lang-aneu; abreviat FPI) [1] va ser una organisació islamiste indonèsia de llínea dura en 1998 per Muhammad Rizieq Shihab en el respal de figures militars i polítiques.[2][3] Des de 2015, Ahmad Shabri Lubis ha segut el líder de l'organisació,[4] mentres que Rizieq Shihab ostenta el títul de Gran Iman (indonesi: Imam Besar) de el FPI de per vida.[5] El FPI es va posicionar originalment com una policia religiosa islàmica, principalment per mig de la realisació d'operacions de vigilantisme no autorisades.[6] També va actuar com un grup de pressió islamista en destacat activisme en les rets socials i movilisacions massives contra activistes progubernamentales, chinencs ètnics, minories cristianes, aixina com polítics lliberals i reformistes.[7]

El FPI va organisar una série de protestes massives religioses i polítiques, incloses les protestes de Jakarta de novembre de2016, i atres manifestacions contra el llavors governador de Jakarta, Basuki Tjahaja Purnama. El FPI també es va manifestar front a l'embaixada nortamericana en Jakarta en 2003 per a condenar la guerra d'Iraq. Els manifestants varen ser acusats de cometre crims d'odi en nom del Islam.[8][6] i violència relacionada en la religió.[9]


El 30 de decembre del 2020, el govern indonesi va emetre un decret ministerial conjunt en el que prohibia el FPI.[10] El govern va dir que el FPI havia amenaçat l'ideologia nacional d'Indonèsia, cometent bols illegals, inclós terrorisme, i que la seua organisació interna havia provocat.[11]El govern també va mostrar imàgens de Rizieq Shihab prometent la llealtat de el FPI al Estat Islàmic (ISIS), ademés d'advocar per establir un califato.[12] La dissolució es va produir unes semanes en acabant de que la policia matara a tirs a sis membres de el FPI.[13]

Història

FPI va sorgir el 17 d'agost de 1998 com a resultat de la reunió de líders religiosos per a commemorar el 53 aniversari de la Proclamació d'independència d'Indonèsia (Independència d'Indonèsia). La reunió va tindre lloc en el pesantren (internat islàmic) del-Umm en Ciputat, Tangerang del sur.[14] Va ser presentat per Misbahul Anam, un activiste de Indonesian Islam Boyscouts (PII), i varen assistir líders religiosos afiliats a fava'ib (erudits dels descendents del profeta islàmic Muhammad), en particular Muhammad Rizieq Shihab.[15][16]

La reunió va discutir qüestions urgents que enfronta la comunitat musulmana, a saber, la proliferació de maksiat (immoralitat), els assessinats de musulmans en llocs com la massacre de Tanjung Priok i Aceh, i la falta d'organisacions musulmanes que puguen impondre la doctrina islàmica de amr ma'ruf nahy munkar (ordenar el ben i prohibir el mal).[17]


La primera campanya important de el FPI que va atraure l'atenció dels mijos va ser un incident en Ketapang, Jakarta Central en novembre de 1998. L'incident va ser provocat per l'assessinat d'un adolescent musulmà local Betawi per un cristià Ambonese, i ràpidament va escalar fins a convertir-se en una gresca entre musulmans i cristians que es va cobrar decenes de vides.[18][19] La comunitat Betawi va demanar el respal de el FPI, que va fer un esforç per a evitar una major escalada.[18]

L'organisació té com a objectiu implementar la llei sharia en Indonèsia.[20] Més tart, es va transformar en un grup de pressió islamista que promou els seus motius polítics promovent lo que es considera propaganda religiosa o racial a través d'Internet i campanyes antigubernamentales ocasionals.[7] No obstant, en giner de 2017, varis contes oficials de el FPI en Twitter varen ser suspeses per faltes com spam, descortesía i amenaces.[21]

Respal governamental

El sorgiment de el FPI va atraure un gran interés entre els membres d'alt ranc de l'eixèrcit indonesi. L'eixèrcit indonesi, que prèviament va suprimir l'Islam polític durant l'era del Nou Orde, s'havia estat acostant a grups islàmics conservadors des de que Feisal Tanjung va ser inaugurat com el comandant en 1993, per a disfrassar el paper continu de l'eixèrcit controlant al poble front a les crítiques dels segments més moderats a izquierdista de la societat indonèsia, incloses les aproximadament 3,000 organisacions no governamentals que treballen allí.[22]

Els militars varen proporcionar ajuda monetària i entrenament militar a l'ala paramilitar de el FPI coneguda com Laskar Pembela Islam (Paramilitars Defensors Islàmics, LPI).[22] A la seua volta, el FPI va movilisar ocasionalment accions en apoyo de l'ex comandant Wiranto i varis generals de l'eixèrcit. El FPI també va rebre el patrocini del cap de la Policia de Jakarta Nugroho Djayusman.[22] Inclús despuix de la transició a la democràcia, varis generals militars, que detestaven renunciar al seu poder despuix de tantes décades de dictadura, varen continuar recolzant al FPI, que va proporcionar una cortina creible de respal popular a la força paramilitar en un orde social encara turbulento.[22]

Perduda de respal governamental

El FPI va perdre un important respal de l'aparat estatal despuix de la pren de possessió de Sofyan Yacob com a cap de la policia de Jakarta, qui va criticar el vigilantisme de el FPI.[22] La sèu de el FPI en Petamburan, Tanah Abang va ser aplanada per la policia en 2002 i 13 membres varen ser arrestats despuix de l'atac de el FPI a clubs nocturns i sales de billar.[23][24] Rizieq també va ser arrestat en 2003 i encarcerat durant sèt mesos. Misbahul Anam, ex secretari general de el FPI, va considerar que les relacions en l'aparat estatal eren oportunistes.[17][22] No obstant, Sutanto, el cap de la Policia Nacional d'Indonèsia (2005-2008) i l'Agència d'Inteligència Estatal d'Indonèsia (2009-2011), va mantindre l'importància d'utilisant el FPI en certs casos.[25] Inclús despuix de 2002, el FPI va actuar en cooperació en l'eixèrcit i la policia en vàries ocasions, inclús en 2010 i 2011 per a tancar els debats públics celebrats per activistes LGBT i Ahmadía.[22]

En novembre de 2020, el Ministeri de l'Interior va dir que el FPI havia perdut el seu estatus llegal com a organisació civil perque el seu certificat de registre havia expirat el 20 de juny de 2019. El ministeri va dir que, per lo tant, el FPI no deuria haver realisat activitats com a organisació civil. El portaveu de el FPI, Munarman, va respondre que les organisacions no requerixen un certificat de registre per a tindre estatus llegal, ya que la llibertat de reunió està consagrada en la Constitució d'Indonèsia.[26]

Respal polític

El FPI també va trobar respal polític entre els polítics que pertanyen als partits polítics islamistes, conservadors i nacionalistes de dreta. Hamzah Fes del Partit de Desenroll Unit i el nové vicepresident d'Indonèsia (2001-2004) va visitar ocasionalment les reunions de el FPI durant el seu mandat. FPI va brindar respal de base a Wiranto durant les eleccions de 2004 i les eleccions presidencials indonèsies de 2009, aixina com a l'ex general de l'eixèrcit Prabowo Subianto durant les eleccions de 2014 i les Eleccions presidencials de 2019.[25] Els aliats polítics notables de el FPI inclouen el Partit de la Justícia Pròspera (PKS) i el Partit Nacional Partit del Mandat (PAN), abdós partits islàmics conservadors, aixina com el recentment dissolt Hizbut Tahrir Indonèsia (HTI). També supostament va mantindre estretes relacions en la família de l'expresident Suharto, en particular en Tommy Suharto, com ho demostra la seua reunió en 2017 durant la commemoració de Supersemar.[27]

Tirotejos de decembre del 2020

A primeres hores del 7 de decembre de 2020, la policia va matar a tirs a sis membres de el FPI en dos circumstàncies diferents. Dos varen morir en un tiroteig en Jakarta-Cikampek Toll Road i quatre varen ser baleados més vesprada mentres estaven baix custòdia policial.[28] La policia va dir que els sis estaven entre els 10 membres de el FPI que varen chocar contra un coche de policia i varen atacar als agents en el quilómetro 50 de la carretera de peage. El FPI va dir que els sis eren guardaespales personals de Rizieq i havien segut seqüestrats per matones.[29] Amnistía Internacional Indonèsia va dir que "la policia deu ser oberta i transparent sobre l'incident i lo que va dur a l'us d'armes de fòc contra els partidaris del líder de el FPI Muhammad Rizieq Shihab. L'incident deu ser investigat de forma independent i si els agents de policia varen violar les normes internacionals relatives a l'us de la força i d'armes de fòc, deuen ser duts davant els juges.[30] Les víctimes dels tirotes varen ser identificades com: Andi Oktiawan (33 anys) Ahmad Sofiyana (26) Lutfi Hakim (25) Faiz Ahmad Syukur (22) Muhammad Suci Khadavi (21)

Muhammad Resa (20)[31][32][33]

En resposta als assessinats, el president Joko Widodo va dir que la policia "està protegida per la llei" en l'eixercite del seu treball i va advertir que els ciutadans no deuen violar la llei ni danyar al país.[34][35] El Secretari General de el FPI Munarman va criticar la resposta del president com a justificació d'abusos mortals contra els drets humans.[36]

El 8 de giner de 2021, la Comissió Nacional de Drets Humans d'Indonèsia (Komnas HAM) va anunciar els resultats preliminars de la seua investigació sobre els assessinats.[37] Komnas HAM va dir que dos dels membres de el FPI varen morir en un tiroteig en la policia i els atres quatre varen morir més vesprada baix custòdia policial. Va descriure els assessinats com una violació dels drets humans i va demanar el processament dels perpetradores.[38]


El 3 de març de 2021, la policia va dir que els sis membres de el FPI assessinats serien acusats póstumament d'agressió a agents de policia.[39] Més tart, la policia va dir que tres membres del personal de la policia de Jakarta estaven sent investigats per acusacions de que havien actuat illegalment durant l'incident.[40][41] El 25 de març de 2021, la policia va dir que un dels tres agents incriminats en els assessinats havia mort des de llavors en un accident.[42] El 18 de març de 2022, el Tribunal de Districte del Sur de Jakarta va declarar culpables als dos agents de policia supervivents del homicidi illegítim de quatre membres de el FPI, pero va dictaminar que no podien ser castigats perque els dispars estaven "justificats", ya que els agents havien actuat en defensa pròpia.[43][44]

Prohibició

El govern d'Indonèsia el 30 de decembre de 2020 va dissoldre el FPI per participar en actes terroristes i criminals i alterar l'orde públic.[45][46] La dissolució va ser anunciada pel ministre Coordinador d'Assunts Polítics, Jurídics i de Seguritat Mahfud MD. Va dir que la prohibició va ser firmada per sis funcionaris estatals de nivell ministerial: el ministre de l'Interior, el ministre de Comunicacions i Informació, el ministre de Justícia i Drets Humans, el cap de l'Agència Nacional Antiterrorista, el cap de la Policia Nacional i el Fiscal General.[47]

A l'anunci també varen assistir el Comandant de les Forces Armades Nacionals, el Cap de l'Estat Major Presidencial i atres alts funcionaris del govern.[48] La Policia Nacional d'Indonèsia va dir que 199 membres de el FPI estaven involucrats en 94 casos penals i que 35 membres de el FPI tenien presunts vínculs en grups terroristes.[49]

La prohibició classifica al FPI com una "organisació prohibida",[50] donant a compliment de la llei en Indonèsia el dret de dispersar les seues activitats organisatives o reunions. La prohibició es va produir en acabant de que la policia matara a tirs a principis de decembre de 2020 a sis membres de el FPI. FPI inicialment va dir que apelaria la dissolució.[51] pero despuix va decidir no apelar, dient que "el decret sobre el Front de Defensors Islàmics és el fem de la civilisació, i és millor tirar el fem al tanc sèptic".[52]

Refundació

Posteriorment, en acabant de que el govern d'Indonèsia dissolguera el FPI, es varen declarar vàries reencarnacions, totes elles baix l'abreviatura "FPI", de la mateixa manera que els seus predecessors.

Despuix de la dissolució, l'ex secretari general de el FPI Munarman i atres figures importants de el FPI varen anunciar que el FPI seria reemplaçat pel Front Persatuan Islam (anglés: Front d'Unitat Islàmica). Varen prometre seguir lluitant contra el govern, al que varen descriure com un "règim tirànic" i varen dir que "les seues decisions tenen poc o cap mèrit". Munarman va dir que el nom "Front Persatuan Islam" deu ser adoptat per tots els membres, administradors i simpatisants de el FPI, en lloc d'utilisar el nom "Front Pembela Islam".[53]

El Front d'Unitat Islàmica va declarar que mai es registraria davant el govern.[54] La branca Demak de el FPI i la branca Kalimantan Oriental de el FPI varen declarar la seua voluntat de ser part de l'organisació renombrada.[55][56]

La Policia Nacional d'Indonèsia va amenaçar en dissoldre el nou FPI.[57] El Front d'Unitat Islàmica despuix va canviar el seu nom pel de Front de la Germandat Islàmica ("Front Persaudaraan Islam").[58]

Front de la Germandat Islàmica

El 17 d'agost de 2021, coincidint en el Dia de l'Independència d'Indonèsia, el Front de la Germandat Islàmica va llançar el seu nou logotip..[59] El 5 de setembre, un grup de persones emmaixquerades[60] va declarar la fundació de la branca de Java Occidental del Front de la Germandat Islàmica, en la Mesquita Daarul Khoirot, regència de Bandung Este.[61][62] El líder de la branca de Bandung Este de l'organisme d'Unitat Nacional i Política (Kesbangpol), Suryaman va afirmar que varen detectar mínimament la fundació del nou FPI.[63] El director del Centre d'Investigació sobre la Joventut i la Població (CYPR), Dedek Prayudi, va reaccionar a la declaració del Front de la Germandat Islàmica: "Cal vore primer l'acrònim AD/ART[64] del Front de la Germandat Islàmica. Si encara és similar al FPI, (esta organisació) deuria dissoldre's".[65] Com a resposta, el regente de Bandung Occidental, Hengky Kurniawan, va declarar que ell, junt en la policia Municipal reprendería la declaració perque illegalisa els protocols de salut.[66]

El 7 de setembre, el exlíder de la branca provincial de Banten (imam) de el "antic" FPI, Ahmad Qurthubi Jaelani, va ser elegit nou president del Front de la Germandat Islàmica per mig del consens dels líders i assessors de la branca..[67]

Oficialment, segons el vicepresident del Front de la Germandat Islàmica, Syahid Joban, va dir que el nou FPI era diferent de l'antic FPI; en el nou FPI més centrat en els drets humans i l'educació.[68] A setembre de 2021, Rizieq Shihab i Munarman no apareixen actualment en llocs del nou FPI , pero l'equip defensor de el FPI, Aziz Yanuar, va dir que abdós ocuparan llocs honorables.[69] En lloc de tornar-se hostil com els seus predecessors, el Front de la Germandat Islàmica tendix a ser pacífic en atres organisacions, especialment en el cos de milícies de Nahdlatul Ulama Banser treballant junts per a ajudar a les víctimes de l'erupció de Semeru de 2021.[70] El gendre de Muhammad Rizieq Shihab, Habib Muhammad bin Husein Alatas, va ser elegit president del Front de la Germandat Islàmica, per mig de la primera conferència nacional celebrada pel nou FPI en regència de Lebak Regency, Banten del 16 al 17 de març de 2022.[71]

Uns atres

La branca Ciamis de el FPI va declarar per mig de Twitter que va canviar el nom del grup a Front Pejuang Islam (Front de Combatents Islàmics).[72][73] La branca Ciamis també va declarar que estava adoptant el nou nom de Front de Lluita Islàmica.[74] Wawan Malik Marwan, fundador tant del Front de Combatents Islàmics com del Front de Lluita Islàmic, va dir que si les organisacions anaren prohibides, ell formaria una organisació anomenada "Front Pencinta Islam" (Front dels Amants de l'Islam).[74]

Presunta participació en l'atentat en la catedral de Macassar

Exmiembros de les organisacions supostament estan involucrats en l'atentat d'una catedral en Macasar. Alguns atributs del Front de Defensors Islàmics varen ser trobats en la casa d'un presunt terroriste.[75][76] Casi un més despuix de l'atentat, el 27 d'abril de 2021, el exsecretari general del Front de Defensors Islàmics i confident propenc de Muhammad Rizieq Shihab, Munarman, va ser arrestat.[77] Va ser arrestat perque posseïa coneiximents sobre la ret terrorista, pero va optar per ocultar-los. No només això, també va estar involucrat en incitar a la gent a cometre terrorisme i conspirar en terroristes contra l'Estat.[78] També va ser acusat per la policia d'estar involucrat en "bay'ah" del grup terroriste i el seu jurament de llealtat a ISIS en les rets terroristes de Macasar, Jakarta i Medan.[79]

Referències

  1. ↑ Kassam, Nisan.
  2. ↑ «Indonèsia: Implications of the Ahmadiyah Decree». International Crisis Group Update Briefing. Archivat des de l'original, el 15 de decembre de 2017. Consultat el 2024-04-12.
  3. ↑ «WikiLeaks: National Police funded FPI hard-liners». The Jakarta Post. Consultat el 2024-04-12.
  4. ↑ Ini Ketua Umu FPI Yang Baru Ust.
  5. ↑ «Gelar Imam Besar hingga Capres 2014 untuk Habib Rizieq», Merdeka, 2013-08-24. Consultat el 2014-08-21.
  6. ↑ 6,0 6,1 M Andika Putra. «Jejak FPI donen Status 'Napi' Rizieq Shihab», CNN Indonèsia, 2017-01-17. Consultat el 2017-02-13 (en aneu).
  7. ↑ 7,0 7,1 «FPI threatens Chinese Indonesians». The Jakarta Post. Consultat el 2024-04-12.
  8. ↑ Frost. «Terrorism in Southeast Àsia». Parliament of Austràlia, Parliamentary Library. Archivat des de l'original, el 2010-03-28. Consultat el 2010-11-30.
  9. ↑ Arya Dipa. «Petition calls for disbandment of FPI», The Jakarta Post, 2017-01-18. Consultat el 2017-02-27.
  10. ↑ «Indonèsia bans hardline Islamic Defendre's Front group». Reuters. Consultat el 2021-07-23.
  11. ↑ «Ini 7 Poin Keputusan Pemerintah Terkait Pelarangan FPI». detiknews. Consultat el 2021-07-23.
  12. ↑ «Ini Video Dukungan FPI ke ISIS». detiknews. Consultat el 2021-07-23.
  13. ↑ «Use of force in deadly FPI shooting must be independently investigated». Amnesty Indonèsia. Consultat el 2021-07-23.
  14. ↑ «Islamic Defenders Front Militia (Front Pembela Islam) and its Impact on Growing Religious Intolerance in Indonèsia». Cambridge Core. Consultat el 2024-06-07.
  15. ↑ «Biografi Ringkas Al Habib M. Rizieq bin Husein Syihab». Arrohim.com – Aneka Informasi Islami. Consultat el 2024-06-07.
  16. ↑ «Habib Salim Asy-Syatiri Memuji Keberanian & Ketegasan Habib Rizieq Syihab». MudhiatulFata. Consultat el 2024-06-07.
  17. ↑ 17,0 17,1 «CO17228 Islamic Defenders Front: An Ideological Evolution?». RSIS. Consultat el 2024-06-07.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Islamic Defenders Front Militia (Front Pembela Islam) and its Impact on Growing Religious Intolerance in Indonèsia». HAL. Consultat el 2024-06-07.
  19. ↑ «FPI dalam Lintasan Sejarah». Tirto.aneu. Consultat el 2024-04-12.
  20. ↑ Budi Setiyarso(2010-11-30).«Street Warriors».Tempo magazine, English edition.: 41.
  21. ↑ «Pembekuan akun Twitter FPI 'bukan permintaan' Kominfo». BBC Indonèsia. Consultat el 2024-04-12.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 «The Islamic Defenders Front: The Face of Indonèsia’s Far-Right Islamism». Popilism Studies. Consultat el 2024-06-07.
  23. ↑ «Contesting Indonèsia’s Democratic Transition: Laskar Jihad, the Islamic Defenders Front (FPI) and Civil Society». Springer Links. Consultat el 2024-06-07.
  24. ↑ «NGVos demand dissolution of FPI» (2002-09-10). Archivat des de l'original, el 2020-09-30. Consultat el 2020-02-24.
  25. ↑ 25,0 25,1 «What the FPI Ban Does and Doesn’t Tell Us About Political Islam in Indonèsia». The Diplomat. Consultat el 2024-06-07.
  26. ↑ «FPI Tak Punya SKT, Kemendagri: Idealnya Tak Boleh Ada Kegiatan Halaman all». KOMPAS.com. Consultat el 2024-04-12.
  27. ↑ «donar-acara-haul-soeharto-yang-digelar-cendana Suara.com: FPI reveals its role in Supersemar commemoration organized by Suharto's family.». Suara. Consultat el 2024-04-13.
  28. ↑ «Police chief orders speedy handling of FPI shooting case». Antara. Consultat el 2024-04-13.
  29. ↑ «6 Rizieq Shihab supporters killed in violent clash with police on Jakarta-Cikampek Toll Road». Coconuts Jakarta. Consultat el 2024-04-13.
  30. ↑ «Use of force in deadly FPI shooting must be independently investigated». Amnesty Indonèsia. Consultat el 2024-04-13.
  31. ↑ «Diungkap FPI, Begini Kondisi 6 Jenazah Laskar yang Tewas Ditembak Polisi». Merdeka. Consultat el 2024-04-13.
  32. ↑ «6 Laskar FPI Tewas Didor, Pakar Hukum Pidana: Eksekutor Bisa Diancam Hukuman Mati». Post Jakarta. Consultat el 2024-04-13.
  33. ↑ «Santri Indonèsia Minta Identitas Polisi Penembak 6 Laskar FPI Dibuka». OkeZone. Consultat el 2024-04-13.
  34. ↑ «Jokowi Buka Suara soal Tewasnya Laskar FPI: Hukum Harus Ditegakkan». Tirto. Consultat el 2024-04-13.
  35. ↑ «Soal Tewasnya 6 Laskar FPI, Ini Tanggapan Jokowi». Republika. Consultat el 2024-04-13.
  36. ↑ «FPI Kecam Pernyataan Jokowi Soal Tewasnya 6 Pengawal Habib Rizieq». Suara Merdeka. Consultat el 2024-04-13.
  37. ↑ «Komnas HAM Umumkan Hasil Investigasi Tewasnya 6 Laskar FPI Sore Ini». Detiknews. Consultat el 2024-04-13.
  38. ↑ «Komnas HAM recommends transparent trial for FPI members' shooting case». Antara. Consultat el 2024-04-13.
  39. ↑ «6 FPI guards posthumously charged over deadly December shootout with police». Coconuts Jakarta. Consultat el 2024-04-13.
  40. ↑ «donar-kasus-unlawful-killing-km-50 Polri Gunakan Pasal Pembunuhan-Penganiayaan vaig donar Kasus Unlawful Killing Km 50». detiknews. Consultat el 2024-04-13.
  41. ↑ «Mengapa Polisi Pembunuh Laskar FPI Belum Jadi Tersangka». Tirto.aneu. Consultat el 2024-04-13.
  42. ↑ «Police Officer Incriminated in FPI Unlawful Killing Case Dies». Tempo.co. Consultat el 2024-04-13.
  43. ↑ «2 Polisi Penembak Laskar FPI Divonis Begues!». detiknews. Consultat el 2024-04-13.
  44. ↑ «Alasan Hakim Bebaskan Dua Anggota Polisi Penembak 4 Laskar FPI». KOMPAS.tv. Consultat el 2024-04-13.
  45. ↑ «Indonèsia Disbands Radical Islamic Group Over Charges of Violence». The New York Claves. Consultat el 2024-04-13.
  46. ↑ «Indonèsia bans hardline Islamic Defendre's Front group». Reuters. Archivat des de l'original, el 30 de decembre de 2020. Consultat el 2024-04-13.
  47. ↑ «Mahfud Md: Govt Officially Bans FPI». Tempo.co. Consultat el 2024-04-13.
  48. ↑ «Indonèsia bans Islamic Defenders' Front, citing terrorist links». Al Jazeera.com. Consultat el 2024-04-13.
  49. ↑ «Kabaharkam Polri: Kalau FPI Punya Amunisi, Bahan Peledak, Terus Kami Diam Saja?». Tempo. Consultat el 2024-04-13.
  50. ↑ «Pemerintah Tetapkan FPI Organisasi Terlarang». CNN Indonèsia. Consultat el 2024-04-13.
  51. ↑ «FPI Siap PTUN-kan SKB 3 Menteri Usai Dilarang Pemerintah». nasional. Consultat el 2024-04-13.
  52. ↑ «Kuasa Hukum Batal Gugat SKB Pembubaran FPI ke PTUN». KOMPAS.com. Consultat el 2024-04-13.
  53. ↑ «FPI Dilarang, Munarman dkk Deklarasikan Front Persatuan Islam». detiknews. Consultat el 2024-04-13.
  54. ↑ «Pemerintah Larang FPI, Front Persatuan Islam Tak Akan Daftar ke Pemerintah». news.detik.com. Consultat el 2024-04-13.
  55. ↑ «Resmi Bubar, FPI Demak Pikir-Pikir Gabung Front Persatuan Islam». news.detik.com. Consultat el 2024-04-13.
  56. ↑ «Viral Video Deklarasi FPI Cabang Kalimantan Timur». nasional.sindonews.com. Consultat el 2024-04-13.
  57. ↑ «Polisi Ancam Bubarkan FPI Baru Front Persatuan Islam, Ini Alasannya». Kompas TV. Consultat el 2024-04-13.
  58. ↑ «FPI Ganti Nama Lagi, Front Persatuan Islam jadi Front Persaudaraan Islam». Detik.com. Consultat el 2024-04-13.
  59. ↑ «FPI Versi Baru Siap Deklarasi, Mahfud MD Diklaim Telah Beri Lampu Hijau». Faixar.co.aneu. Consultat el 2024-04-13.
  60. ↑ «donar-bandung-berkerumun-donen-tak-pakai-masker Viral Video Deklarasi FPI digues Bandung Berkerumun donen Tak Pakai Masker». Suara Jabar.aneu. Consultat el 2024-04-13.
  61. ↑ «Ini Isi Deklarasi FPI Reborn». tvOne (Indonesian TV network). Consultat el 2024-04-13.
  62. ↑ «Ini Masjid yang Digunakan Sebagai Lokasi Deklarasi FPI 'Reborn'». tvOne (Indonesian TV network). Consultat el 2024-04-13.
  63. ↑ «donar-bandung-barat Pemerintah Sudah Endus Keberadaan FPI digues Bandung Barat». Suara Jabar.aneu. Consultat el 2024-04-13.
  64. ↑ Acronym: Main Budget and Household Budget (Plantilla:Lang-aneu)
  65. ↑ «Bendera FPI Baru Berkibar, Respons Direktur CYPR Telak». Genpi.co. Consultat el 2024-04-13.
  66. ↑ «Kerumunan Deklarasi FPI "REBORN" Akan Ditegur». tvOne (Indonesian TV network). Consultat el 2024-04-13.
  67. ↑ «Eks Imam FPI Banten Jadi Ketum Front Persaudaraan Islam». CNN Indonèsia. Consultat el 2024-04-13.
  68. ↑ «Ini Perbedaan FPI Reborn donen FPI Llepe». tvOne (Indonesian TV network). Consultat el 2024-04-13.
  69. ↑ «donar-struktur-pengurus Viral Massa Deklarasi FPI Tak Pakai Masker, Nama HRS Tak Ada vaig donar Struktur Pengurus». Suara Jabar.aneu. Consultat el 2024-04-13.
  70. ↑ «Viral Banser donen FPI Rukun donen Saling Bantu dalam Musibah Semeru». MalangTimes.com. Consultat el 2024-04-13.
  71. ↑ «Sosok Menantu Habib Rizieq yang Kini Jadi Ketum FPI Baru». Detik.com. Consultat el 2024-04-13.
  72. ↑ «FPI Bubar, Muncul Front Pejuang Islam». viva.co.aneu. Consultat el 2024-04-13.
  73. ↑ «Dibubarkan Pemerintah, FPI Ciamis Bentuk Front Pejuang Islam». news.detik.com. Consultat el 2024-04-13.
  74. ↑ 74,0 74,1 «donar-ciamis Beberapa Jam FPI Dibubarkan, FPI Format Lain Muncul vaig donar Ciamis». tribunnews.com. Consultat el 2024-04-13.
  75. ↑ «donar-3-lokasi Dari Bom Aktif hingga Atribut FPI, Ini Temuan Polisi vaig donar 3 Lokasi Penggerebekan Terduga Teroris». KOMPAS.com. Consultat el 2024-04-13.
  76. ↑ «donar-rumah-terduga-teroris Deretan Pernak-pernik FPI Ditemukan vaig donar Rumah Terduga Teroris». detiknews. Archivat des de l'donar-rumah-terduga-teroris original, el 30 de març de 2021. Consultat el 2024-04-13.
  77. ↑ «Munarman Ditangkap Polisi!». detiknews. Consultat el 2024-04-13.
  78. ↑ «Ditangkap Densus, Munarman Diduga Gerakkan Orang Lain untuk Terorisme». detiknews. Consultat el 2024-04-13.
  79. ↑ «donar-3-kota Munarman Ditangkap Terkait Baiat Teroris vaig donar 3 Kota». detiknews. Archivat des de l'donar-3-kota original, el 27 d'abril de 2021. Consultat el 2024-04-13.


Referències