Frieseomelitta nigra
La abella zopilote sense aguijón (Frieseomelitta nigra) és una espècie d'abella sense aguijón de la tribu meliponini endèmica de Mèxic, Belize i possiblement Guatemala.
Descripció, distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que atres abelles meliponas, aixina com els seus parents del gènero Frieseomelitta, l'abella zopilote carix de aguijón. Té una llongitut que ronda els 6 mm, el seu cos és enterament negre, les seues ales són obscures en terminació blanca en les puntes.[1][2] Compartix prou característiques en Frieseomelitta paupera, aplegant a ser esta última inclús ser considerada com una subespecie de Frieseomelitta nigra en països com Colòmbia i Trinitat i Tobago.[3][4]
La seua distribució s'estén en els estats mexicans de Sinaloa, Nayarit, Jalisco, Colima, Michoacán, Estat de Mèxic, Morelos, Guerrero, Oaxaca, Veracruz, Chiapas, Tabasco, Campeche, Yucatán i Quintana Rosegue, aixina com en Belize i possiblement en Guatemala, segons les seues observacions. Sol preferir climes més càlits en ecosistemes com a selva humida, selva seca, xara, bosc templat, bosc nuvolat i chapulls. Sol construir nius en buits d'arbres o postes de llum, parets i diferents tipos de substrat en el sol, els coles sol cobrir en resina.[1][2][5][6]
Entre les espècies d'importància agrícola de les quals l'abella zopilote sense aguijón es troben: nanche, llima, cocotero i el meló;[7] entre atres espècies que solen polinizar les abelles zopilote es troben les pebres, moráceas lechosas, asteráceas, azufaifos, i el pal de Campeche.[8]
L'abella zopilote sol ser usada en la meliponicultura. La mel de F. nigra sol tindre concentracions d'entre 577 i 607 mg de proteïna soluble per cada 100g; entre 162 i 168 mg d'àcit gálico per cada 100g; té una capacitat de quelación del 85% per a ions de coure, 47% per a ions de ferro i 94% per al EDTA de coure; la mel té alta capacitat de trapamiento de radicals OH implicats en l'estrés oxidativo i relacionat en malalties cardíaques, pulmonars, càncer, Alzheimer i malalties neurodegenerativas en els sers humans.[8][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Caracterisació d'espècies d'abelles natives i la seua relació biocultural en la Mixteca oaxaqueña».Revista mexicana de ciències agrícoles.12(1)ISSN 2007-0934.
- ↑ 2,0 2,1 «Trigona nigra». EncicloVida. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ (2020).«Physical characteristics and antimicrobial properties of Apis mellifera, Frieseomelitta nigra and Melipona favosa bee honeys from apiaries in Trinitat and Tobago».20(85)
- 2-9.doi:10.1186/s12906-020-2829-5.Consultat el 01 de juny de 2025.
- ↑ «Thermal investigations of a nest of the stingless bee Trigona ( Frieseomelitta ) nigra paupera provancher in Colòmbia».AKJournals.
- 737-741.doi:10.1007/s10973-008-9466-4.Consultat el 01 de juny de 2025.
- ↑ «Abella Zopilote Sense Aguijón (Frieseomelitta nigra)». iNaturalist. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ «GENERALITATS SOBRE LES PRINCIPALS ESPÈCIES D'ABELLES SENSE AGUIJÓN (Hymenoptera: Apidae: Meliponinae) QUE ES TROBEN EN YUCATÁN».XV Seminari Americà d'Apicultura. Tepic, Nayarit, Mèxic.Consultat el 01 de juny de 2025.
- ↑ (2016).«Abelles (Apoidea)».CONABIO.
- 331-345.
- ↑ 8,0 8,1 (2019).«Activitat antioxidant i quelante de metals de les mels de Melipona beecheii i Frieseomelitta nigra originàries de Tabasco, Mèxic».22
- 1-7.ISSN 2395-8723.doi:10.22201/fesz.23958723i.2019.0.186.Consultat el 01 de juny de 2025.
- ↑ Herrera Salazar (2021). , Universitat Juárez de l'Estat de Durango (UJED), pp. 202-210. ISBN 978-607-503-237-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Qué sabem de les abelles meliponas en Mèxic
- Revisió de les abelles sense aguijón en Mèxic
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frieseomelitta nigra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.