Fredes d'Albarracín

Fredes d'Albarracín és un municipi i localitat espanyola de la província de Terol, en la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal, ubicat en la comarca de la Serra d'Albarracín, té una població de .

Fredes d'Albarracín

Geografia

El municipi té un àrea de 50,79 km².

Història

El 21 de juny de 1257, per privilegi del rei Jaime I donat en Terol, este lloc passa a formar part de Sesma de Fredes d'Albarracín en la Comunitat de Santa María d'Albarracín, que depenien directament del rei, perdurant este règim administratiu sent l'única que ha permaneixcut vixca despuix de l'aplicació del Decret de Dissolució de les mateixes, en 1837, tenint la seua sèu actual en Tramacastilla.

En el poble va nàixer el flare capuchino Agustín de Fredes d'Albarracín, fundador de la localitat veneçolana de Sant Josep d'Areocuar. En la localitat estava desenrollada una artesania del cuiro d'alta calitat, fins a fa pocs anys, plasmada a voltes en mochiles que entre uns atres solien utilisar els pastors per la seua gran resistència.

A mitan del XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 678 habitants. Apareix descrit en l'octau volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

FRIAS: l. en ayunt. en la prov. de Terol (8 leg.), part. jud. i dióc. d'Albarracin (3), aud. terr. i c. g. de Saragossa (27): sit. en lo mes elevat de la serra, que du el nom del part. jud., á la falda d'un menut cerro en terreny montuoso i quebrado, combatut pel vent N., per que la seua razon i per la de ser lloc cobert de neu en casi tot l'any goja de clima frio, encara que sà. Les cases, en número de 125, formen cos de pobl., distribuïdes en 10 carrers i una plaça; té una escola de chiquetes dotada en 1,100 rs. i concorreguda per 56 alumnes, casa d'ayunt., una font d'aigua prima i fria; igl. parr. (la Asuncion de Maria Sma.), servida per un retor i sacristan, depenent d'aquella el barri cridat Casas de Frias; actualment servix de temple parr. una chicoteta ermita per trobar-se aquell completament arruïnat; en el mateix estat es troba el cementeri, sit. junt á la igl. en un estremo de la pobl.: conte per últim vàries ermites, una en el poble (la Concepcion), 4 en els voltants (Sant Roque, Sant Sebastian, Sant Quilez i la Magdalena), i l'última (el Carmen) en el barri de les Cases. El térm. confina al N. en Nogueras (2 leg.); I. Moscardon (1); S. Vallecillo (2), i O. Guadalaviar i Villar (2); es estiende 1 i 1/2 leg, de S. a N., i 1 d'I. á 0.; en ell hi ha varis manantials de bones aigües. El terreny és quebrat, montuoso, seca i de mala calitat, tenint 1,200 fan. de terra de mont i pinada d'a on en atres temps es varen tallar fustes molt útils de construccion; una deh. d'1,000 fan. de cabuda, una atra de 500, una atra de 700, i de 800 una atra, sit. en els Archiveles, Estepar d'enmedio, Estepar Cabero i la Sarriosa, é infinits prats naturals, en a on es crien porcion de yerbas. Els camins són tots de ferradura, en mal estat per lo quebrat del terreny, i conduïxen á els pobles propencs. La correspondència es rep dos voltes á la semana d'Albarracin, per peaton. ind.: un molí harinero de gaveta que mol á balsades. prod.: centeno, que és la mes abundant, blat, ordi, avena, creïlles, llentilles, yeros, i moltes pastures d'estiu; hi ha ganado lanar, cabrio i vacú sense cap preferència, i caça de perdius i llebres. pobl.: 170 vec., 678 ànimes, segun la matricula catastral. riquea imp.: 45,632 rs. El presupost municipal ascendix á 8,050 rs. en 29 mrs., i es cobrixen en 4,322 que produïxen el molí harinero, 3 deh., les pastures comunes, un cens i 3,759 rs. del carbon del monte pinada.

(Madoz, 1847, pp. 192-193)

Fins a la reforma de la nomenclatura municipal de 1916 el municipi es dia simplement Fredes. En dita data el seu nom va ser modificat pel de Fredes d'Albarracín.

Vore també

• Anex: Municipis de la província de Terol

Bibliografia

• (1847) «Frias», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.