Francisco de Paula Burguera

Francisco de Paula Burguera Escrivá (Sueca, 21 de juliol de 1928 - Sueca, 16 d'octubre de 2015^[1]) va ser un poeta, dramaturc, polític, periodiste, ensagiste i empresari espanyol.

Biografia

En Joan Fuster, al voltant dels anys quaranta, va iniciar la seua trayectòria valencianiste. Poeta i autor teatral (en 1949 va publicar la recopilació poètica Llaura sóc ací i en 1959 l'obra dramàtica L'home de l'aigua) s'ha dedicat aixina mateix fonamentalment a la tasca periodística com a comentariste polític (Alce-EMV, Les Províncies, Avui, El País). En aplegar la transició democràtica, en el fi del franquisme, va fundar el Partit Demòcrata Lliberal del País Valencià (PDLPV) junt a Joaquín Muñoz Peirats, del que va ser secretari general, i va ser elegit diputat al Congrés en 1977 formant part de la coalició Unió de Centre Democràtic. En convertir-se la coalició UCD en un partit va deixar el grup parlamentari centriste i va passar al Grup Mixt. Poc despuix va fundar el Partit Nacionaliste del País Valencià (PNPV) en octubre de 1978,^[2] que el 1982, junt a Agrupament d'Esquerra del País Valencià, va donar lloc al naiximent d'Unitat del Poble Valencià (UPV). Es va retirar de la política en 1983. En 1990 va publicar una obra que va obtindre el premi d'ensaig Joan Fuster en els XIX Premis Octubre, És més senzill encara: Digueu-li Espanya ("És més senzill encara: crideu-ho Espanya"), en a on, parafraseando el títul de l'obra de Josep Guia, És molt senzill, digueu-li Catalunya, explica en dos parts la trayectòria del valencianisme des de la posguerra fins a la Batalla de Valéncia, i acte seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals de les trobades valencianistes. És per este motiu que Burguera va aplegar a la conclusió de que els valencians se senten majoritàriament espanyols ademés d'estar contents de ser-ho. En 1998 va rebre la Cruz de Sant Jorge de la Generalitat de Catalunya. Va colaborar en alguns diaris de forma puntual, i va ser integrant de la plataforma cívica Valencians pel Canvi, associació que va presidir entre el 22 de setembre de 2005 i el 5 de juny de 2008. Un carrer de Sueca va ser renombrada Carrer de Francesc de Paula Burguera Periodiste en el seu honor

Referències

↑ Ignacio Zafra ElPais. «com/ccaa/2015/10/17/valéncia/1445093609_845162. html Fallix Francesc de Paula Burguera, periodiste i polític valencià». Consultat el 6 de febrer de 2019.
↑ Francisco Moreno Sáez (2013). La construcció de la democràcia en la província d'Alacant (1977-1982), Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, pág. 676

Enllaços externs

Commons

[1] Ignacio Zafra ElPais. «com/ccaa/2015/10/17/valéncia/1445093609_845162. html Fallix Francesc de Paula Burguera, periodiste i polític valencià». Consultat el 6 de febrer de 2019.

[2] Francisco Moreno Sáez (2013). La construcció de la democràcia en la província d'Alacant (1977-1982), Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, pág. 676

[1]

[2]