Anar al contingut

Fotopolímero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Photoinititaed polymerization.svg
Fotopolímero
Archiu:Eaugras.png
Placa offset utilisant un fotopolímero (vert)

Un fotopolímero és una substància sintètica que sofrix un canvie en les seues propietats (polimerisació, reticulación o despolimerización) per acció de la llum, generalment ultravioleta, formant una diferenciació física entre les parts expostes i no expostes.[1]

Els fotopolímeros s'utilisen per a la fabricació de formes d'impressió, per a prototipado ràpit, en la fabricació de circuits impresos, en la producció d'estampilles (sagells), en estereolitografía per a l'impressió 3D, per a Pròtesis dentalés en odontologia aixina com en atres àrees.[2]

Processe

[editar | editar còdic]

El procés de fabricació plaques per mig de fotopolímeros :

  • Els fotopolímeros polímero com monòmers, són de baix pes molecular, solen distribuir-se en estat líquit, i cal aplicar-los sobre la placa (p.i.:per centrifugación)
  • Se somet la placa a una exposició en llum activa en una insoladora en una llongitut d'ona d'al voltant de 365 nm (llàntia de mercuri, llàntia de yodo-cuarzo ), en les zones expostes a la llum els monòmers es polimerizan, passant a estat sòlit;
  • Despuix de l'exposició les porcions no polimerizadas per la llum són llavades en un dissolvent adequat, les porcions expostes (polimerizadas) no es dissolen en eixos dissolvents;
  • S'aplica una etapa final de secat per a produir el producte acabat.

A voltes, per a donar major resistència al producte despuix del secat, se somet a una nova polimerisació per radiació, aumentant aixina el grau de polimerisació i, en conseqüència, la durabilitat i resistència als dissolvents.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Phillips, Roger (1984). “Photopolymerization”. Journal of Photopolymerization 25: 79–82. doi:10.1016/0047-2670(84)85016-9.
  2. Burton, Jeff. «A Primer on UV-Curable Inkjet Inks». Specialty Graphic Imaging Association. Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2020. Consultat el 8 de novembre de 2015.