Fortalea de Rétino
.jpg)
La Fortalea és la ciutadella de la ciutat de Rétino en Creta, Grècia. Va ser construïda pels veneciano en el XVI, i conquistada pels otomans en 1646. A principis del XX es varen construir moltes cases dins de la ciutadella. Estes varen ser demolides despuix de la Segona Guerra Mundial, deixant solament uns pocs edificis històrics dins de la Fortezza. Hui, la ciutadella està en bones condicions i està oberta al públic, pagant.
Història
Antecedents
La Fortezza està construïda sobre un tossal anomenat Paleokastro (que significa "Castell Vell"), que va anar el lloc de l'antiga acrópolis de Rétino. Entre els sigles X i XIII, els bizantino varen establir un assentament fortificado a l'est del tossal. Es dia Castrum Rethemi, i tenia torres quadrades i dos portes. Les fortificacions varen ser reparades per Enrico Pescatore a principis del XIII. En acabant de que Creta caiguera en mans de la República de Venècia, l'assentament es va fer famós com el Castel Vecchio o Antico Castello, que significa "castell vell".[1]
Baixe el domini veneciano, es va construir un chicotet port en Rétino, que va aplegar a convertir-se en la tercera ciutat més important de Creta despuix d'Heraclión i La Canea. El 8 d'abril de 1540 es va escomençar a construir una llínea de fortificacions al voltant de la ciutat. Les muralles varen ser dissenyades per l'arquitecte Michele Sanmicheli, i es varen completar al voltant de 1570. Estes fortificacions no eren lo suficientment fortes com per a soportar un gran assalt, i quan Uluj Alí la va atacar en 1571, els otomans varen capturar i varen saquejar la ciutat.
Construcció i després domini veneciano
Despuix de la caiguda de Chipre en mans dels otomans en 1571, Creta es va convertir en la major possessió d'ultramar veneciano. Com Rétino havia segut saquejat, es va decidir construir noves fortificacions per a protegir la ciutat i el seu port. La nova fortalea, que es va construir en el tossal de Paleokastro, va ser dissenyada per l'ingenier militar Sforza Pallavicini segons el sistema de bastions italià.
La construcció va escomençar el 13 de setembre de 1573, i es va completar en 1580. La fortalea va ser construïda pel mestre d'obres Giannis Skordilis, i un total de 107.142 cretenses i 40.205 animals varen participar en la seua construcció.
Encara que el pla original havia segut demolir les antigues fortificacions de Rétino i traslladar als habitants a la Fortalea, esta era massa chicoteta per a albergar a tota la ciutat. Les muralles varen quedar intactes, i la Fortezza es va convertir en una ciutadella que albergava l'administració veneciano de la ciutat. Va quedar solament per a ser utilisada pels habitants de la ciutat en el cas d'una invasió otomana. En els anys, es varen fer una série de modificacions en la fortalea. No obstant, mai va anar realment segura, ya que caria d'un fos i obra exterior, i les muralles eren prou baixes.[2]
La dominació otomana i el història recent
El 29 de setembre de 1646, durant la Quinta Guerra Otomà-veneciano, una força otomana va sitiar Rétino, i la població de la ciutat es va refugiar en la Fortalea. Les condicions dins de la ciutadella es varen deteriorar per malalties i falta d'aliments i municions. Els venecians es varen rendir en térmens favorables el 13 de novembre.[3]
Els otomans no varen fer cap canvi important a la Fortalea, llevat la construcció d'un revellín fora de la porta principal.[4] També varen construir algunes cases per a la guarnició i l'administració de la ciutat, i varen convertir la catedral en una mesquita. El fort va permanéixer en us fins a principis del XX.
A principis del XX existien en Fortalea molts edificis residencials. Despuix del final de la Segona Guerra Mundial, la ciutat va escomençar a expandir-se i molts dels habitants es varen mudar a atres parts de la ciutat. Les fortificacions de Rétino cap a terra i moltes cases dins de la Fortalezaa varen ser demolides en eixes zones, pero les muralles de la Fortezza varen quedar intactes. En un determinat un moment, la presó local es trobava dins de la Fortezza.
El treball de restauració a gran escala es va posar en marcha a principis dels anys noranta. La Fortalea és administrada pel Ministeri de Cultura i Deports, i està oberta al públic. El revellín otomà ara alberga el Museu Arqueològic de Rétino.[5]
Pla
La Fortalea de Rétino té un disseny irregular, i les seues muralles tenen una llongitut total d'1.307 m. Les muralles contenen els següents semibastiones:
- Bastió de Sant Nicolás - el semibastión situat en l'extrem est de la fortalea. Conté un edifici del periodo veneciano que possiblement va anar originalment un almagasén o laboratori.[6]
- Bastió de Sant Pablo: el semibastión situat al surest de la fortalea. També li'l coneix com a Bastió de Santa María.[7]
- Bastió de Sant Elías - el semibastión de l'extrem sur de la fortalea. Conté el teatre a l'aire lliure Erofyli, que es va inaugurar en 1993.[8]
- Bastió de Sant Lucas: el semibastión en l'extrem suroest de la fortalea.[9]
La porta principal del fort es troba en el costat este, entre els bastions de Sant Nicolás i Sant Pablo. Està protegit per un revellín de l'era otomana, que ara servix com a Museu Arqueològic de Rétino. Dos portes més chicotetes es troben en els costats oest i nort de la fortalea.
Varis edificis es troben dins de la Fortalea, estos inclouen:
- la Mesquita del Sultà Ibrahim, que anteriorment va ser la Catedral de Sant Nicolás.[10]
- un edifici prop de la mesquita, que possiblement va ser la residència del Bisbe.[11]
- la Casa del Rector, que era la residència del governador de la província de Rétino. Solament les seues presons han sobrevixcut.[12]
- L'Edifici de Consell, el qual va albergar part de l'administració veneciano de Rétino.[13]
- les iglésies de Sant Teodoro i Santa Catalina, abdós construïdes a fins de el XIX.[14][15]
La fortalea també conté una atarassana, dos almagasens de pólvora, sales d'almagasenament i vàries cisternes.[16][17][18][19]
Referències
- ↑ «Fortezza in Rethymnon». Explore Crete. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2015.
- ↑ «Fortezza Castle» (en greek). Ministry of Culture and Sport. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2013.
- ↑ «Die Belagerung von Rethymno» (en alemà). rethymnon.gr. Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2009.
- ↑ «Rethymno». fortified-plaus.com. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2015.
- ↑ «The Archaeological Museum of Rethymno». rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2014.
- ↑ «The Building at the St. Nicolas Bastion». tour.rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ «Fortezza, the Santa Maria Bastion». Explore Crete. Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2014.
- ↑ «The 'Erofyli' Theatre». tour.rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ «The Bastion of St. Lucas». tour.rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ «The Mosque of Ibrahim Han». tour.rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ «Episcope Palace». tour.rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ «The House of the Rector». tour.rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ «The Council Building». tour.rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ «Holy Temple of St. Theodore of Trihinas». tour.rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ «Fortezza, the church of Agia Ekaterini». Explore Crete. Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2014.
- ↑ «Armory». tour.rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ «Powder Magazines». tour.rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ «The complex of the North Gate storage rooms». tour.rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
- ↑ «Water Tanks». tour.rethymno.gr. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2015.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fortaleza de Rétino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.