Fort de Llaureu
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El fort de Llaureu (àrap قلعة عراد Qal'at Llaureu) és un fort del XV situat en Llaureu, un centre urbà de l'illa de Muharraq, al nort de Baréin.[1]
Es tracta d'un dels forts defensius més emblemàtics del país isleño, que domina varis passos marítims de les costes poc profundes de Muharraq. En el passat, hi havia un canal marítim de difícil accés, controlat pels habitants de l'illa per a evitar que embarcacions indeseades s'obriren pas fins al lloc a on es troba el fort (anteriorment una illa pròpia, separada per dit canal).[2] L'estructura és també un perfecte eixemple de l'arquitectura dels forts compactes, comuns en la península aràbiga de l'época per a la defensa de passos marítims i terrestres.
Descripció
[editar | editar còdic]No se sap en precisió la data de construcció del fort o els seus orígens. Les troballes en les últimes décades relatius al seu passat més antic han permés establir que el método arquitectònic usat en l'estructura original seguia la cridada «tècnica de capes», els orígens de les quals es remonten a les primeres construccions d'atobó.[3]
Si be en la seua versió actual es reconeix l'estil típic de l'arquitectura militar islàmica dels sigles XV-XVI, se sap que la seua construcció, en tot cas, antecedix a l'ocupació portuguesa de Baréin (que duraria huit décades), ya que apareix en un mapa portugués de 1635 titulat Demonstracao dona Ilha de Baren. Dit mapa va ser elaborat durant el sege del fort per les tropes portugueses, i en ell es deixa palesa l'existència de murs fortificados tant exteriors com a interiors (coincidint en l'estructura actual).[4]
La forma del fort és quadrada i conta en una torre cilíndrica en cada una dels seus cantons. Està rodejat per una chicoteta sanga que solia omplir-se en aigua procedent de pous perforats especialment per a este fi, encara que mai era un castell de fos en el sentit més estricte de la paraula. La franja superior del mur exterior, en les seues quatre cares, de la mateixa manera que la part superior de les seues torres, exhibixen una successió d'obertures per als fusileros. A diferència de les fortificacions europees, no es tracta d'aspilleras, a on l'espai per a acomodar al tirador està en l'interior, sino més be d'eixints cridats «nassos» (per la seua forma), a on els tiradors es podien acomodar estant físicament en el cos alvançat al gros del mur.[3]
Per la seua situació estratègica, en vistes a varis passos marítims de l'illa de Muharraq, el fort va ser utilisat de facto a lo llarc de la seua existència com una compacta fortalea defensiva, des de l'ocupació de Baréin pels portuguesos en el XVI fins al regnat de Muhamad bin Jalifa Al Jalifa en el XIX.[3] Durant la breu ocupació del país pels omaníes en 1800, estos varen prendre la fortificació, la varen reforçar i la varen utilisar com a plaça forta contra les tropes locals. El canó que es troba en la part alta del bastió sur és d'esta época; est apuntava directament a l'estret canal d'entrada, format per secs a abdós costats, que desemboca en la baïa de Muharram.[3]
Restauració moderna
[editar | editar còdic]Entre 1984 i 1987, el fort de Llaureu va ser restaurat baix la direcció de l'arquitecte i expert en conservació d'edificis islàmics, Archie Walls. Per a mantindre la seua autenticitat i valor històric, es varen utilisar exclusivament materials tradicionals usats en l'estructura original, com a pedra de coral, calç, arena i troncs de palmera. No es va fer us de ciment ni cap atre material que no estiguera en harmonia en l'edifici històric o que reduïra el seu valor històric.[5][6] Finalisats els treballs, es va incorporar a la part del mur que dona al Aeroport Internacional de Baréin un allumenament nocturn, que s'ha convertit en una vista emblemàtica d'esta part de la ciutat despuix de la posada del sol.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2003) The archaeology of Bahrain: the British contribution; proceedings of a seminar held on Monday 24th July 2000 to mark the Exhibition "Traces of Paradise" at the Brunei Gallery, SOAS, London, Archaeopress. ISBN 978-1-84171-555-1.
- ↑ «Llaureu Fort - Castles, Palaces and Fortresses». www. everycastle. com. Consultat el 2023-08-25.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Khalifa, Shaikha Hi haja Ali A el; Rulle, Michael (2012-11-12). Bahrain Through The Ages - the Archaeology (en en), Routledge. ISBN 978-1-136-14178-2.
- ↑ Milwright, Marcus (2014-03-11). Introduction to Islamic Archaeology (en en), Edinburgh University Press. ISBN 978-0-7486-9652-9.
- ↑ «Bahrain's 15th Century Llaureu Fort» (en en). Atles Obscura. Consultat el 2023-08-25.
- ↑ «Bahrain Tourism - Llaureu Fort». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 9 de març de 2012. Consultat el 2023-08-25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuerte de Arad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.