La formació va ser nomenada per Garrido en 2010 com una unitat arenenca que suprayace de forma concordant i transicional a la Formació Els Bastos, la qual a la seua volta es recolza sobre la Formació Portezuelo, dins de la qual abdós unitats solien estar incloses. De la mateixa manera, la Formació Serra Barrosa subyacer a la Formació Plottier, totes pertanyents al Subgrup Riu Neuquén del Grup Neuquén dins de la Conca Neuquina. L'unitat hui coneguda com a Formació Serra Barrosa estava inclosa en la definició original d'Herrero Ducloux (1938, 1939) com “Portezuelo Superior”, dins dels "Estrats Portezuelo" que va descriure.[1]
La localitat tipo de la formació es troba en la vora sur de l'homònima Serra Barrosa, a l'est del Cerro Challacó. Allí, la formació alcança una gruixa màxima de 62 metros. Es compon de areniscas de gra fi a mig intercalades en prims nivells de lutitas. Té característiques litològiques similars a la Formació Portezuelo i va ser depositada en un ambient fluvial caracterisat per canals altament sinuosos. A partir de les relacions estratigráficas en les unitats adjacents, s'estima que la seua edat correspon al Coniaciano mig a tardà.[1]
↑ 2,02,1Còria, R. A.; Currie, P. J.(2016).«A New Megaraptoran Dinosaur from Patagonia».PLOS ONE.11: i0157973.doi:10.1371/journal.posa.0157973.
↑ 3,03,1Kellner, A. W. A.; Figueiredo, R. G.; Calp, J. O.(2023).«A new species of Comahuesuchus from the Upper Cretaceous of Neuquén, Patagonia».Anais dona Acadèmia Brasileira de Ciências.95: i20230179.doi:10.1590/0001-3765202320230179.
↑ 4,04,1Baiano, M.; Filippi, L.(2022).«Allosauroid remains from the Serra Barrosa Formation».PE-APA.22: 1–10.doi:10.5710/PEAPA.25.10.2021.396.
↑ 6,06,1González-Riga, B. J.(2003).«A new titanosaur (Dinosauria, Sauropoda) from the Upper Cretaceous of Mendoza Province, Argentina».Ameghiniana.40(2): 155-172.
↑ 7,07,1Calp, J. O.; Porfiri, J. D.; Novas, F. E.(2007).«Discovery of a new ornithopod dinosaur from the Portezuelo Formation (Upper Cretaceous), Neuquén, Patagonia, Argentina».Arquivos do Museu Nacional.65(4): 471-483.
↑Filippi, L. S.; Salgado, L.; Garrido, A. C.(2019).«A new giant basal titanosaur from the Upper Cretaceous of Argentina».Cretaceous Research.100: 61–81.doi:10.1016/j.cretres.2019.03.008.
↑González Riga, B. J.; Astini, R. A.(2007).«Preservation of large titanosaur sauropods in overbank fluvial facies: a case study in the Cretaceous of Argentina».Journal of South American Earth Sciences.23: 290-303.